Els boscos salats, en perill de desaparèixer

Els boscos salats, en perill de desaparèixer

/imgs/20030201/medio-ambiente01.jpg
Un manglar és un conjunt d’arbres caracteritzat per la seva habilitat per a sobreviure i desenvolupar-se en terrenys costaners inundats o inundables, zones amb aigua d’alts nivells de salinitat. A causa de la important biodiversitat que alberga, constitueix un ecosistema irreemplaçable i únic. Les arrels aèries dels seus arbres -principalment mangles, d’aquí en ve el nom- sorgeixen de les aigües salades en les costes, estuaris i deltes, i formen una carcassa que alberga multitud d’espècies animals (ocells, peixos, mol·luscs i crustacis), moltes d’elles importants per a l’alimentació humana. Els manglars conformen zones d’aparellament i cria de moltes d’aquestes espècies, i a més són refugi per a peixos en desenvolupament i per a altres formes de vida marina. A més, protegeixen aquestes costes de l’erosió, i han proporcionat durant segles multitud de recursos a les poblacions locals. Durant la plenamar, les capçades dels manglars quasi no sobresurten de l’aigua, mentre que en la baixamar són visibles les seves arrels respiratòries, que capten l’oxigen atmosfèric i el transmeten a les arrels soterrades. Esta adaptació els permet sobreviure en un sòl sense oxigen i amb altes concentracions salines. Actualment la intensiva cria de la gambeta o el llagostí representa el major perill de desaparició d’aquests singulars ecosistemes.

En quines regions es troben els manglars?

Els manglars es troben en les regions tropicals i subtropicals del món, generalment en zones costaneres, i poden trobar-se en contacte directe amb el mar, al costat de les riberes i desembocadures dels rius, o vorejant llacunes costeres. El desenvolupament òptim d’aquests boscos salats es dóna al voltant de l’equador a l’Àfrica, Indonèsia, Nova Guinea i les Filipines. A l’Amèrica Llatina, els manglars més exuberants es troben a l’Equador, a la costa nord d’Esmeraldas.

Fauna dels manglars

La fauna dels manglars inclou exemplars d’hàbitats marins i terrestres, encara que la presència de la majoria de les espècies depèn de les marees i les fases dels cicles vitals. Tant la fauna autòctona com les aus migratòries són abundants i diverses. Nombroses àrees dels manglars s’han convertit en santuaris importants per al manteniment d’algunes espècies amenaçades d’extinció, com l’ibis roig (ocell), el manatí (mamífer que viu sota l’aigua) o el caiman de la costa, així com de diverses espècies de tortugues marines. Així mateix, en les localitats on les aigües són transparents les arrels alberguen invertebrats marins com ara esponges, mol·luscs, crustacis i algues. Entre les espècies més comunes en aquestes comunitats cal destacar l’ostra de mangle, un dels productes fonamentals en l’economia dels habitants costaners, el cranc de mangle, els llagostins i les gambetes. Però, sens dubte, els seus habitants més singulars són els “saltarines del fango”, peixos capaços de viure en el mar i en terra gràcies a les seves musculoses aletes davanteres, que els permeten moure’s per terra. Fins i tot hi ha una espècie que pot enfilar-se als arbres per a fugir de la marea alta.

La importància dels manglars

• Es consideren els ecosistemes naturals de major productivitat a causa de la seva alta producció de matèria orgànica.
• Actuen com a vivers d’espècies de peixos i de mariscos.
• Serveixen d’habitacle per a una gran varietat d’ocells i altres organismes marins.
• Protegeixen la costa contra l’erosió, les marejades, les tempestats i els huracans.
• Funcionen com a pulmons del medi ambient, ja que produeixen oxigen i usen el biòxid de carboni de l’aire.
• S’utilitzen per a practicar esports aquàtics i activitats turístiques.
• Són molt valuosos per a l’educació i investigació científica.

Principals amenaces

Els manglars estan desapareixent a una velocitat vertiginosa per l’ús abusiu dels seus recursos. L’organització ecologista Greenpeace estima que l’any 1980 hi havia 17 milions d’hectàrees de manglars en les costes tropicals del món, dels quals, segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació), la meitat ja s’han perdut. Les causes de la seva destrucció són múltiples (extraccions per a empreses fusteres o papereres, construcció d’infraestructures…), però en aquests moments la major amenaça per a aquests ecosistemes la constitueix la instal·lació de la indústria de la gambeta, que cria en aquestes zones els llagostins tropicals que s’exporten a països desenvolupats. La tala d’extenses àrees de manglar per a instal·lar piscines de cria de llagostins és el principal problema que genera aquesta indústria, l’activitat de la qual ha motivat la desaparició de més d’un milió d’hectàrees de manglar. D’aquestes, unes 765.000 hectàrees en els últims anys. Amb la destrucció d’aquestes zones, els ecosistemes marins perden el seu equilibri i disminueix la quantitat i diversitat de peixos, ja que les seves àrees de cria són destruïdes.

Però, segons Greenpeace, aquest no és l’únic problema: per a la cria intensiva del llagostí tropical es fan servir enormes quantitats de productes químics (aliment, fertilitzants, plaguicides, antibiòtics…) que donen lloc a un caldo tòxic que contamina els recursos hídrics locals i que produeix fins i tot la seva eutrofització i hipernitrificació. Sense els manglars i altres ecosistemes costaners, les àrees de la costa es tornen inestables: les comunitats costaneres queden exposades a devastadors fronts tempestuosos que han produït la pèrdua de moltes vides humanes en països com Bangla Desh i l’Índia.