Massatges no terapèutics

No curen, però relaxen i alleugen

Un massatge és una forma de tranquil·litzar-se, de recuperar forces i de deixar-se amanyagar
1 Febrer de 2003
Img miscelanea listado 205

No curen, però relaxen i alleugen

/imgs/20030201/miscelanea01.jpg
Quan una part del cos ens fa mal o ens molesta, l’acariciem. Apliquem un massatge sobre el múscul i els teixits tous a la recerca d’alleugeriment. No és gens estrany, doncs, que els beneficis del massatge i la seva capacitat per a millorar la salut estiguin recollits en escrits mil·lenaris, presents en múltiples cultures que han desenvolupat les seves pròpies tècniques. Els hindús el van convertir en objecte d’estudi, els egipcis hi confiaven per a alleujar el cansament del cos i la ment, i fins i tot els grecs socràtics van lloar les seves virtuts. Però si bé la cultura oriental integra el massatge com una acció de cura i de vegades fins i tot mística, Occident tarda a admetre la seva pràctica de forma reglada i natural. Ho fa lligat a l’esport, entenent-ho com una fórmula per a combatre la rigidesa, les contraccions o els dolors reumàtics, i fins i tot per a afavorir la consolidació de fractures. No obstant això, les bondats d’un massatge no es limiten a aquestes propietats fisiològiques: també alleugen el malestar psíquic i combaten l’estrès, relaxen el cos i la ment i, si es reben amb confiança i entrega, ofereixen l’oportunitat de desconnectar per uns instants.

Massatge terapèutic o relaxant?

/imgs/20030201/miscelanea02.jpg
El massatge terapèutic i el relaxant parteixen d’objectius molt distints. El primer pretén curar o almenys calmar certes malalties, mentre que el segon persegueix únicament relaxar qui el rep o alleujar-li, per exemple, la zona de les cervicals després d’una dura jornada. El curatiu l’aplica el professional, que coneix el cos dels seus pacients i sap quin és el problema a tractar i com ha de fer el massatge sobre la zona lesionada o danyada. Bé a través de l’osteopatia (estiraments ossis), la quiropràxia (manipulació de punts concrets en les vèrtebres) o la reflexoteràpia (pressions sobre les terminacions nervioses de les mans i els peus), han de ser només els professionals els qui així manipulin el cos. Però no cal esperar que aparegui una lesió per a anar-hi. Si es creu que un dolor o una molèstia persistent és símptoma que alguna cosa va malament, haurà arribat el moment de posar-se en mans d’un especialista.

Un massatge, no obstant això, no és només part d’un tractament. Pot estar encaminat a la relaxació i confiar-se a les mans no expertes, encara que en aquest cas tan sols s’haurà de fer el massatge sobre les zones del cos que no presentin lesions.

Atenció al coll

Sens dubte, el més habitual és sol·licitar un massatge en el coll i això no és casual. Les preocupacions i les pors i, en definitiva, la intranquil·litat, es concentren en el bescoll. La mala educació postural, hàbits com subjectar el telèfon amb la barbeta o asseure’s amb les cames encreuades, carreguen al llarg del dia. Però no només això. El desequilibri emocional també se situa entre el cap i l’esquena. Per això, un lleuger massatge des del bescoll fins als muscles té la facultat d’alleujar les molèsties i combatre l’estrès. Al cap i a la fi, deixem allò que ens pesa en mans amigues, una cosa a la qual no estem acostumats en altres àmbits o moments del dia. La teràpia del massatge pot aplicar-se a tota persona i influir positivament en ella.

Beneficis d’un massatge relaxant

Sobre els músculs: Recuperen l’elasticitat i es dissipen els signes de tensió.
Sobre el sistema nerviós: Proporciona una sensació relaxant.
Sobre la circulació: Activa el procés circulatori, en augmentar l’enviament d’oxigen als teixits.
Sobre la pell: El peeling o la fricció de l’epidermis ajuda a alliberar els rebutjos i a eliminar les cèl·lules mortes.

Com donar un massatge relajante

Un massatge, cal entendre’l com un mètode d’evasió que pot donar-se i rebre’s a casa, atenent unes senzilles pautes. Això sí, recordant sempre que es tracta d’alleujar -que de no curar- molèsties lleus, o simplement veient en ell una forma de tranquil·litzar-se, de recuperar forces i de deixar-se amanyagar.

  • El tacte és molt important, ja que transmet certes sensacions a la persona a qui es farà el massatge. Les mans transmeten seguretat, sensibilitat i flexibilitat. Si no són fortes, es pot ajudar amb el pes del cos per a augmentar la pressió, però sempre han d’estar segures i convençudes.
  • Com que no es disposarà de llitera, cal buscar una superfície ferma i còmoda. El terra no ho és, però sí el llit o un simple matalàs. L’esquena ha de quedar en horitzontal i, sobretot, la persona que rebrà el massatge ha d’estar còmoda. Les embarassades, sempre de costat.
  • Cal escollir una habituació tranquil·la, llunyana de la cuina o de rebosts que emetin olors, i evitar corrents d’aire.
  • Convé crear un ambient càlid, que ajudi la relaxació. La musicoteràpia cada vegada compta amb més adeptes, però una xerrada agradable pot ser igual de tranquil·litzant. S’ha d’evitar la llum directa i massa intensa, ja que obligaria la persona a contreure les parpelles.
  • Es poden usar olis balsàmics, suaus i neutres, o simplement cremes hidratants. La seva funció és nodrir la pell i ajudar les mans inexpertes a lliscar-se suaument.
  • Mantenir un ritme constant, fent que cada moviment segueixi amb naturalitat l’anterior. Si el massatge es fa sobre les cames, cal començar des dels peus fins a arribar a l’engonal. Es tracta d’anar guanyant a poc a poc centímetres, movent les mans de manera horitzontal, acostant-nos al cor per a afavorir el retorn venós i el drenatge limfàtic. Si el massatge s’aplica sobre les cervicals, s’ha de fer en cercle, evitant pressionar qualsevol nus que es trobi.
  • No s’han d’oblidar les mans i els peus. En les nostres extremitats es troben les terminacions nervioses, i sobre elles es pot actuar d’una manera molt suau i sense riscos.
  • Cal no deixar mai d’estar en contacte amb qui rep el massatge. Aquesta és una màxima respectada sempre per l’especialista, sigui quina sigui la tècnica que desenvolupi, i és que la temperatura i l’energia no s’han de veure alterades.
  • Una vegada rebut el massatge, convé abrigar-se per a guardar la calor de la pell.
  • Es recomana no menjar almenys dues hores abans del massatge per a evitar que la sang estigui encara ajudant a fer la digestió. Tampoc beure aigua prèviament, per a no interrompre la sessió per a anar al lavabo.
  • L’objecte és aconseguir l’efecte sedant. Amb mitja d’hora de sessió n’hi ha prou.
  • Una precaució que cal tenir molt present: mai s’ha de rebre un massatge amb febre. El massatge puja la temperatura corporal. Si es té la tensió baixa, cal ser conscients que se sent menys el dolor i, potser, en manipular molt una zona, aquesta es es pot ressentir.