La dieta és el tractament únic
La celiaquia, també anomenada intolerància al gluten, és una malaltia intestinal crònica i relativament comuna, deguda a la mala absorció d’aliments amb gluten -una proteïna present en la farina, el blat…-. Aquesta patologia, que segons la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE) afecta un de cada 200/300 nascuts, és el procés crònic digestiu més freqüent al nostre país, però està infradiagnosticat: es calcula que menys d’una quarta part dels pacients celíacs saben que sofreixen la malaltia. Les persones que pateixen aquesta malaltia no poden consumir cap aliment que contingui farina de blat, ordi, ségol, avena i malt, perquè la ingesta d’aliments amb gluten els produeix una lesió progressiva en les vellositats de l’intestí encarregades d’absorbir els nutrients dels aliments i passar-los a l’organisme. Com que el gluten danya aquestes vellositats, els malalts celíacs estan mal nodrits i pateixen diverses malalties, que poden degenerar en càncer o crisis celíaques amb un desenllaç fatal per al pacient.
Hi ha persones que pateixen la malaltia celíaca i no sofreixen símptomes perquè la part no danyada de l’intestí prim encara té la capacitat d’absorbir suficients nutrients. No obstant això, aquestes persones encara corren risc de complicacions produïdes per la malaltia. El més habitual és la presència d’una diarrea crònica amb excrements pudents i pàl·lids, distensió abdominal, pèrdua de pes, deficiències nutricionals i anèmia. El dolor abdominal pot ser recurrent i associat a flatulència i a moviments intestinals anormals. No obstant això, cada individu pot experimentar símptomes diferents (dolor en les articulacions, rampes musculars, fatiga…). Però els símptomes varien en funció de l’edat. Quan en la dieta dels nens menors d’un any s’introdueix l’alimentació amb farinetes pot començar a detectar-se la intolerància al gluten. En aquests casos, els nens desenvolupen un caràcter esquerp, irritable, al costat dels símptomes mèdics ja mencionats, i sobretot, la falta de pes i de talla. Per a determinar si un nen o un adult pateix aquesta malaltia la prova més fiable és la biòpsia intestinal, en la qual es poden detectar si les vellositats encarregades de l’absorció dels nutrients estan danyades. En els adults esta intolerància alimentària pot provocar depressions, esterilitat tant en l’home com en la dona, menstruacions tardanes i irregulars, caiguda del cabell i avortaments reiterats.
El tractament d’aquesta malaltia és exclusivament dietètic i consisteix a eliminar tot el gluten de la dieta. Aquesta mesura ha de prendre’s per a tota la vida i el seu compliment rigorós representa un repte, perquè el gluten pot presentar-se en forma d’additius estabilitzadors, emulsionants, espesseïdors i altres derivats de grans que el contenen i que s’inclouen en aliments processats comercialment. És a dir, els celíacs no han de medicar-se però sí que han de controlar tot el que mengen i beuen, ja que el gluten es troba en la major part dels productes que comprem. Segons la FACE, el 80% dels productes d’un supermercat conté gluten. Aliments de consum tan habitual com els que contenen arrebossats, carns fredes de categories baixes, productes de forn, pastes alimentàries, espesseïdors, salses i condiments utilitzen farines o derivats per a la seva elaboració.
En la majoria dels casos, després d’una dieta lliure de gluten en dues setmanes s’experimenta una milloria dels símptomes i en un període de diverses setmanes o mesos es recupera l’estat nutritiu. Però la dieta lliure de gluten és complicada i requereix una estratègia completament nova per a menjar, la qual cosa afecta totalment l’estil de vida personal. Menjar fora de casa pot ser un desafiament per a una persona amb celiaquia, que ha d’aprendre a examinar a fons el menú i preguntar al servici sobre fonts ocultes de gluten. I comprar productes sense gluten, una altra opció, els resulta molt car: un quilo de pasta alimentària de blat té un cost mitjà de 60 cèntims d’euro, mentre que un celíac paga per un quilo de pasta lliure de gluten 5,76 euros.
- Portar a terme una alimentació variada i equilibrada, per a evitar mancances nutricionals.
- Fomentar el consum d’aliments naturals que no contenen gluten: cereals sense gluten (arròs, dacsa, mill i sorgo), verdures i hortalisses, fruites, llegums, tubercles, llet, carns, peixos i ous, oli, sucre, mel pura.
- Reservar el consum de productes manufacturats anomenats “sense gluten” per a casos o situacions concretes.
- Preferir lactis baixos en greix per a facilitar la digestió. Quan hi ha intolerància transitòria a la lactosa, provar tolerància davant del iogurt i el formatge.
- Llegir atentament les etiquetes dels aliments i evitar els que incloguen ingredients que no puguen classificar-se com a lliures de gluten pel fabricant. La falta d’informació en l’etiquetatge dels productes origina complicacions a les persones afectades.
- No consumir aliments processats o preparats sense que es conega el seu contingut i la forma com s’ha dut a terme la seva preparació.
- El blat, el ségol, l’avena i l’ordi poden formar part com a additius d’una gran quantitat d’aliments: cacau, xocolatines comercials, cafè instantani, crema de llet, carns fredes, caramels masticables, algunes salses de soja, adobs comercials per a amanides, confits, llepolies…
- No consumir productes que incloguin entre els seus ingredients els següents additius: midó, midó modificat (del H-4381 al 4395), amilacis, cereals, espesseïdors (sense indicar-ne la procedència), fècula, gluten, farina, proteïna, proteïna natural hidrolitzada, proteïna vegetal, proteïna vegetal hidrolitzada, sèmola, estabilitzador o aromatitzants o additius de cereals (sense especificar-ne la procedència).
- Identificar el símbol internacional d’aliments permesos per a celíacs en els productes especialitzats. Per a major seguretat, pot consultar el catàleg per a celíacs que desenvolupen les associacions destinades a aquest fi.
Un equip de científics de la Universitat d’Oslo (Noruega) i de la Universitat de Stanford (EUA) ha descobert la causa i un tractament potencial per a la celiaquia. Els investigadors comproven que el fragment del gluten anomenat gliadina, culpable de l’afecció, és resistent a la digestió i és el responsable de la reacció inflamatòria perjudicial per a l’intestí que experimenten els pacients celíacs. Igualment, informen sobre l’ús d’un enzim dietètic fabricat per un bacteri que pot trencar el fragment esmentat en menudíssimes porcions inofensives, la qual cosa apunta a una possibilitat de tractament per mitjà de suplements dietètics. Aquestes són les primeres troballes que ofereixen a les persones celíaques una esperança real de portar una vida normal.
- Blat: gra que conté nivells més alts de gluten.
- Bulgur: és blat sec i amarat.
- Durum: un tipus de blat.
- Avena, ordi, ségol i triticale.
- Spelt: conté alguna proteïna semblant al gluten de blat.
- Semolina: elaborat amb blat.
- Cus-cus: derivat del blat.
- Pasta, macarrons, espaguetis, fideus… si estan elaborats amb farina de blat.
- Les farines dels cereals implicats.
- Cervesa, germen de blat, vitamina E en càpsules: deriven del blat.