Dissenyar l'avatar propi / DRM i el cànon digital / Entrevistes: Rogelio Bernal, John "Maddog" Hall, Carlos Moreira
A la Xarxa s’entén per avatar, amb poques paraules, la representació gràfica de la identitat digital de l’internauta, de manera que no són pocs els serveis que ofereixen la possibilitat de posar una fotografia o un dibuix que done cara i ulls a l’adreça de correu electrònic del client de missatgeria, o al sobrenom que té l’usuari en el seu servei per a parlar per veu a través de l’ordinador. Per a aquells que opten per la creativitat d’un dibuix o una vinyeta que els represente s’han dissenyat programes que els assisteixen en la creació del dibuix i a més permeten guardar-lo per a usar-lo quan siga necessari.
/imgs/20071201/img.internet-2.01.jpg South Park Studio:
Aquesta pàgina, que funciona en mode flaix, permet dissenyar a mida i amb complements de tota classe ninotets com els de la popular sèrie de dibuixos, però personalitzats amb les característiques de l’usuari. Per exemple, permet afegir-los ulleres, pentinats, barba, color dels cabells, diademes, accessoris de tota mena, color dels ulls, tipus de vestimenta, etc. Una vegada definit un disseny que satisfaça les pretensions de l’usuari, aquest haurà de fer una captura de la pàgina, retallar el ninot amb un programa d’edició i adaptar-lo a la meitat de la seua mida original perquè siga còmode de guardar. Posteriorment, des de l’ordinador serà fàcil pujar-lo a qualsevol servei d’Internet quan així se sol·licite. El servei està en anglès i en alemany.
/imgs/20071201/img.internet-2.02.jpg Stortroopers:
Un programa molt interessant per l’oferta àmplia de dibuixos que té per a conformar l’avatar i també per la senzillesa d’ús. Els dibuixos confeccionats tenen un realisme i un acabat millors que els del servei inspirat en South Park, encara que potser contenen menys càrrega irònica.
El servei funciona amb tecnologia Java, per la qual cosa l’usuari haurà de descarregar-se a l’ordinador l’aplicació per al navegador. Java és un programa de cert pes i prou exigències al processador gràfic de l’ordinador, per això no haurà de sorprendre si aquest s’alenteix. De totes formes, és senzill de desconfigurar en Windows, des de “Panell de control > Afegir o treure programes”.
/imgs/20071201/img.internet-2.03.jpg DRM i el cànon digital, incompatibles?- Aquestes inicials són l’acrònim de Digital Rights Management, que es pot traduir com “Gestió de Drets Digitals”. El nom fa referència a totes les tecnologies desenvolupades per a restringir les possibilitats d’ús per part de la persona que adquireix una obra amb propietat intel·lectual en un determinat format digital.
Per exemple, la persona que compre un CD en què les cançons continguen un DRM, podria trobar-se que no pot copiar-les en el disc dur de l’ordinador, ni passar-les a un reproductor de MP3, o bé podria fer només unes poques còpies digitals d’aquestes cançons, tant per a MP3 com per a un disc verge, etcètera.
El DRM limita l’ús de les obres propietat dels autors i aquestes tecnologies estan assistides pel dret. Amb tot, a Espanya també hi ha una tarifa que es paga per les possibles còpies digitals que es puguen fer en els diversos suports (discos, reproductors MP3, etc.) de les obres digitals amb drets: el cànon digital.
El cànon i les tecnologies DRM compleixen el mateix propòsit (protegir els drets de l’autor), per la qual cosa no són compatibles. En els suports òptics (CD i DVD) s’han deixat d’aplicar, de moment, les tecnologies DRM i s’ha optat pel cànon.
En els suports en què les obres es descarreguen des d’Internet (reproductors MP3, telèfons mòbils, ordinadors) s’aplica el cànon i també el DRM per a determinats productes. Per exemple, les cançons i els vídeos que ven iTunes, la botiga d’Apple, per abastir el seu iPod, inclouen una tecnologia DRM que a més impedeix reproduir les obres en aparells que no siguen de la marca Apple. La Comissió Europea està pressionant Apple perquè resolga aquesta situació.