Com sortir airós de les situacions d'emergència
- Trepitgem el fre al màxim evitant bloquejar les rodes. Si el nostre cotxe disposa d’ABS trepitgem-lo a fons. Si no en porta, quan tinguem l’obstacle prop retirem lleugerament el peu del fre i maniobrem per esquivar-lo. Recolzem el pes del cos sobre els peus i realitzem un gir de volant que no excedisca de mitja volta. Durant tota la maniobra evitem mantenir la vista posada sobre l’obstacle, i centrem-nos en la direcció que pretenim seguir. Una vegada sortejat l’obstacle, tornem el volant a la posició original amb un moviment curt i ràpid per a recuperar l’estabilitat del vehicle.
- Si l’obstacle és un animal, fem sonar el clàxon al mateix temps que disminuïm la velocitat.
- Si és de nit, canviem els llums de llargs a curts, per evitar que en ser enlluernat l’animal es quede immòbil.
- Si es tracta d’un animal petit i la velocitat del nostre vehicle és alta i no ens és possible evitar l’atropellament sense frenar bruscament ni fer viratges perillosos, subjectem fermament el volant i continuem recte.
- Si l’animal és gran -un porc senglar o una vaca-, intentem esquivar-lo o, almenys, intentem evitar un cop frontal i la seua penetració pel parabrisa. Si el terreny ho permet i només podem esquivar-lo per la dreta, alleugerim la pressió del fre.
- Encara que és difícil que això ocórrega, si es produeix la ruptura i el vehicle segueix el seu trajecte per la carretera, frenem suaument i progressivament. Actuem de la mateixa manera si el cotxe es desvia de ruta cap a una cuneta poc profunda.
- Si el vehicle es dirigeix cap al carril contrari i no el podem aturar, trepitgem l’embragatge i estirem amb força del fre de mà. Mentrestant, provoquem un balanceig amb el cos perquè el cotxe derrape cap a on més ens convinga, i aconseguir així un canvi de trajectòria. Ajudem-nos accelerant amb una marxa curta.
- Accionem intermitentment el pedal del fre. Fem-ho ràpidament i freqüentment.
- Actuem amb el fre de mà de manera progressiva i ràpida, però no de forma violenta.
- Canviem a una velocitat menor per aprofitar l’acció de frenada del motor.
- Si no tenim cap altra opció, desviem-nos amb el cotxe fora de la carretera, cap al lloc que ens semble més adequat. És preferible danyar el cotxe que no deixar-lo rodar sense frens, i exposar-nos a un greu accident.
- Si hi ha un trencament dels vidres, sobretot dels davanters, hem de conservar la calma i al mateix temps buscar una zona del vidre en què vegem millor. Dirigim el vehicle i aturem-lo en un lloc segur.
- Si la visibilitat és nul·la, colpegem el vidre amb força per obrir-hi un buit.
- Si al vidre queden restes de cristalls, moderem la velocitat, perquè la pressió del vent podria fer que cedissen i ens ocasionessen ferides.
- Si observem que fa olor de cremat, surt fum o flames, aturem el cotxe, fem que n’abaixen els acompanyants, desconnectem el motor i desbloquegem l’obertura del capó.
- Si s’ha produït un incendi i aquest està prop del dipòsit de gasolina, allunyem-nos ràpidament del cotxe.
- Si el foc acaba de produir-se i és petit usem un extintor. Agitem-lo, retirem-ne el precinte i dirigim el raig per sota del “morro” del cotxe, en direcció al motor. A continuació, obrim uns centímetres el capó (no l’obrim completament perquè es podria avivar el foc) i llacem un raig cap a l’interior.
- Si no disposem d’extintor i el foc no és gaire intens, utilitzem terra o mantes.
- Davant d’un cotxe en flames i amb ocupants en l’interior, trenquem els vidres de les finestretes (els davanters i els posteriors són més resistents) amb un objecte contundent.
- Davant d’un atropellament imminent, frenem al màxim.
- Si no hem pogut aturar el cotxe a temps, alcem el peu del fre quan el vianant es trobe sota les rodes.
- Si les barreres estan alçades, posem la segona velocitat, soltem l’embragatge i accionem de forma continuada el motor d’arrancada. Si no aconseguim sortir, demanem ajuda per a espentar el vehicle fora de les vies.
- Amb les barreres ja baixades no ho dubtem, abandonem el vehicle ràpidament i correguem a un lloc segur.
- Mentre flota, traguem-nos el cinturó i tractem de sortir per una porta o finestra.
- Si no ho aconseguim i el cotxe se submergeix, respirem de la bossa d’aire que es forma en la part més alta d’aquest, fins que l’aigua invadisca tot l’habitacle, s’iguale la pressió i puga obrir la porta per a sortir a la superfície.
- Moderem la velocitat i manegem amb suavitat el volant i el fre.
- Si el vehicle patina, alcem lleugerament el peu de l’accelerador i subjectem amb força el volant.
- Augmentem la distància de seguretat.
- No trepitgem el fre a fons, ja que es bloquejarien les rodes.
- Donem “tocs” suaus i freqüents al fre per eliminar la humitat de les pastilles.
- No toquem el pedal del fre, ni alcem el peu de l’accelerador.
- Girem el volant en la mateixa direcció en què es mouen les rodes posteriors en lliscar.
- Quan el cotxe comence a adreçar-se, girem el volant en direcció oposada per evitar una nova patinada en sentit contrari. Afluixem lleugerament l’accelerador, però no en retirem el peu bruscament.
- Utilitzem una marxa llarga que ens permeta circular entre 1.500 i 2.500 rpm perquè els moviments es transmeten amb la màxima suavitat.
- Si no ens queda més remei que frenar, trepitgem amb moltíssima suavitat el pedal del fre.
- Si el cotxe sobrevira, és a dir, la part posterior tracta d’avançar-lo, girem el volant en sentit contrari. En una revolt a la dreta, el més normal és que la part posterior se’n vaja cap a l’exterior de la corba, per la qual cosa hem de girar el volant cap a l’esquerra fins que el cotxe es col·loque correctament. Una vegada que haja recuperat la trajectòria, adrecem el volant i accelerem lleument per a recuperar el control.