El joc més segur gana!

1 Desembre de 2007
Img fotorreportajep 115

El joc més segur gana!

Els mesos que, en el millor dels casos, es queda un joguet “viu” a l’habitació dels més petits poc tenen a veure amb el seu procés de fabricació i control en matèria de seguretat. El procés creatiu, una vegada validat per l’equip del qual formen part dissenyadors, psicòlegs i pediatres, culmina amb la construcció d’un prototip. El model és sotmès a una rigorosa sèrie d’anàlisis de materials, assaigs, proves i sessions experimentals. D’aquesta manera s’aconsegueix la qualitat necessària per a sortir al mercat i complir amb una normativa legal molt exigent.

L’Associació d’Investigació de la Indústria del Joguet (Aiju) és una entitat privada de serveis, sense ànim de lucre, reconeguda com a organisme notificador a la Unió Europea sobre la seguretat dels joguets. Als seus laboratoris, els joguets són sotmesos a anàlisis per tal complir uns estàndards de qualitat que n’asseguren un ús i gaudi sense risc.

/imgs/20071201/juguete1.jpgRuben García Blázquez

Joguets resistents

Els peluixos i ninots farcits i cosits se sotmeten, abans d’arribar a les estanteries de les botigues, a ‘assaigs de tolerància de tracció de les costures’.

Es garanteix la seua higiene en les ruptures i la resistència al buidatge en un ús normal.

/imgs/20071201/juguete2.jpgRuben García Blázquez

Sense vèrtexs perillosos

Les vores i les puntes es mesuren per evitar els vèrtexs perillosos que els xiquets es poden empassar i que poden actuar com a fulles tallants.

/imgs/20071201/juguete3.jpgRuben García Blázquez

Joguets ignífugs

Els assaigs d’inflamabilitat determinen la velocitat de propagació d’una flama. S’aplica una breu font d’ignició per comprovar el poder de combustió.

/imgs/20071201/juguete4.jpgRuben García Blázquez

Absència d’elements tòxics

Els diversos materials amb què està fabricat el joguet se sotmeten a un tractament de digestió, que representa el comportament de l’organisme del xiquet quan els xupla o els ingereix. A la proveta d’assaig se simula la reacció gàstrica a 37 graus (temperatura corporal) a fi de determinar la migració de metalls pesants. S’assegura la no-toxicitat total del producte i de cada part si aquestes fossen independents.

/imgs/20071201/juguete5.jpgRuben García Blázquez

Sonors sí, estridents no

Està estipulat que a 40 decibels la sensació de so és de tranquil·litat. Per contra, l’exposició prolongada a sons que sobrepassen els 85 decibels comença a causar una pèrdua d’agudesa auditiva. Per conèixer la cadència real dels joguets, se sotmeten a assaigs acústics en una cambra semianecoica per comprovar que la intensitat dels sons que produeix compatibilitzen el ‘llindar de confortabilitat’ (nivell de vibració) i el de so (nivell de soroll).

/imgs/20071201/juguete6.jpgRuben García Blázquez

A prova de dits

Valent-se d’un simulador del dit d’un xiquet, s’analitzen les parts de joguet de manera autònoma per comprovar que no serveixen d’accés a espais perillosos i que no poden funcionar de parany.

/imgs/20071201/juguete7.jpgRuben García Blázquez

Aïllament elèctric

Quan s’avaluen la rigidesa conductora i la determinació de resistència de l’aïllament elèctric dels joguets s’analitzen les fases de seguretat que han de superar els joguets alimentats per una tensió inferior a 24 volts. En aquestes proves s’analitza si un joguet elèctric en funcionament s’escalfa. També es comprova la col·locació correcta de les piles, que evita curtcircuits, i la seua incapacitat dielèctrica (que no servisca com a conductor d’electricitat).

/imgs/20071201/juguete8.jpgRuben García Blázquez

Més informació sobre la seguretat de joguets:
http://www.jugueteseguro.coop/web/cat/