Esteroles i estanoles / Fruits secs / Menú tipus per a quan es prenen antibiòtics / Àcid linoleico conjugat / Tònica / Melmelada amb fructosa i diabetis / Pernil serrà durant l'embaràs
Per això, s’ha regulat l’etiquetatge dels productes enriquits amb fitoesterols per mitjà del Reglament (CE) núm. 608/2004, ja que cada vegada són més els productes que n’ incorporen (margarines o greixos grocs per a untar semblants, iogurts o llets fermentades, olis, llet) o els autoritzats per la Comissió Europea per al seu enriquiment (salses d’adob, salses aromàtiques, begudes a base de llet, de fruita o d’arròs, pa de sègol).
Per a facilitar-ne un ús adequat, i perquè el consumidor conega clarament la manera de no superar la dosi màxima recomanada, aquests productes s’han de presentar en porcions úniques que en continguen un màxim de tres grams (porció de consum diari). En cas contrari, s’ha d’indicar clarament la quantitat que constitueix una ració d’aliment (en grams o mil·lilitres), a més de la quantitat d’esterols o estanols vegetals per ració.
Pel seu efecte fisiològic particular, aquests aliments estan destinats exclusivament a les persones que desitgen reduir la seua colesterolèmia. Els qui prenguen medicaments per a aquest fi només n’han de consumir sota supervisió mèdica. No té cap justificació que en consumisquen els qui no tenen problemes de colesterol, ni tan sols com a mesura preventiva. A més, el seu consum no està justificat durant l’embaràs, la lactància i en xiquets menors de cinc anys. Aquestes indicacions han de quedar reflectides en l’etiqueta per al coneixement del consumidor.
- Desdejuni: Iogurt amb bífidus. Pa d’avena, mató i mel. Suc de nabius.
- Esmorzar: Sandvitx mixt. Te amb llimona.
- Menjada: Carxofes amb espàrrecs saltades amb pernil. Conill amb patata bullida i allioli. Pa integral i pera.
- Berenar: Iogurt amb bífidus i musli.
- Sopar: Crema de carabassa i porro. Truita de ceba. Pa integral i plàtan. Iogurt amb bífidus.
El consell: Els antibiòtics més usats són d’ampli espectre, és a dir, combaten tot tipus de bacteris, inclosos els bacteris beneficiosos de l’intestí (Bífidus i Lactobacilus), i per això és freqüent la diarrea després de prendre antibiòtics. El consell és prendre aliments que reforcen la flora beneficiosa, com ara iogurts amb bífidus (2-3 al dia) i aliments prebiòtics, els que contenen substàncies que nodreixen els bifidobacteris (subratllats en el menú).
- àcid linoleic conjugat (ACL o CLA, les seues sigles en anglès)
-
L’àcid linoleic, i en particular algun dels seus isòmers (distintes disposicions dels àtoms en la mateixa molècula però sempre amb la mateixa fórmula), està despertant l’interès de la indústria alimentària pels efectes que tenen sobre el control del greix corporal i, en paral·lel, el benefici potencial sobre el control del pes.
En condicions naturals és possible trobar-ne en la carn, sobretot de vaquí i oví, i en la llet i altres secrecions dels remugants. En tots aquests es forma predominantment àcid rumènic (un isòmer CLA), per acció del bacteri del rumen Butyrivibrio fibrisolvens sobre l’àcid linoleic. També contenen aquest compost els olis vegetals de moresc, soja i gira-sol. En l’organisme humà es produeix, però en poca quantitat. Sembla que és l’isòmer cis9-trans11 CLA el que desperta un interès més gran pels seus efectes sobre l’organisme.
Diversos estudis han suggerit l’efecte beneficiós d’aquests àcids per a reduir el greix corporal, la qual cosa ha portat la indústria a afegir-los a diversos aliments. S’ha observat que persones amb sobrecàrrega que han consumit llet enriquida amb CLA han reduït un 3% la seua massa grassa corporal, si bé no s’adverteixen variacions en el pes. No obstant això, els estudis sobre les suposades virtuts del CLA (segons l’isòmer usat) no són concloents. Fins i tot s’hi han observat efectes negatius perquè augmenten la concentració de glucosa i insulina en sang després del consum d’aliments enriquits en el CLA (isòmer trans10-cis 12), la qual cosa obliga a esperar a més investigacions per conèixer amb exactitud els efectes d’aquests compostos.
La tònica, pel fet de tenir un lleuger gust amarg, pot semblar que no té sucres. Però no és així, en conté i a més en una quantitat semblant a la de qualsevol refresc. Una llauna de tònica de 330 mil·lilitres porta afegits 30 grams de sucres, xifra equivalent a tres sobres de sucre, la qual cosa es tradueix en unes 120 quilocalories per llauna. Per tal que prendre aquest refresc no supose un afegit extra de quilocalories a la dieta d’aprimament, la solució passa per prendre tònica light, cada vegada més comercialitzada. En aquesta nova formulació els sucres se substitueixen per edulcorants no calòrics (sacarina, ciclamat) i l’aportació energètica és així irrellevant.
És millor prendre melmelada amb fructosa en cas de diabetis?
Les melmelades amb fructosa són més adequades que les convencionals per a les persones amb diabetis. Les primeres porten afegida fructosa, el sucre natural de les fruites, mentre que a les segones s’hi suma sacarosa, el sucre de taula. La fructosa és un tipus de sucre que no segueix la mateixa ruta metabòlica que la glucosa. S’absorbeix ràpidament en l’organisme i no causa canvis bruscos en els nivells de glucosa en sang. Presenta l’avantatge addicional que no estimula la secreció d’insulina. Tot i això, les quilocalories del sucre i de la fructosa són les mateixes, per la qual cosa el valor energètic d’ambdues melmelades és semblant, fet que han de tenir en compte les persones que, a més de diabetis, pateixen de sobrecàrrega.
Menjar aliments crus com el pernil augmenta el risc de contreure toxoplasmosi, infecció causada pel paràsit Toxoplasma gondii. Aquest paràsit s’inactiva amb la calor, al voltant dels 72ºC. Qualsevol aliment, per motius de seguretat, ha d’aconseguir aquesta temperatura al seu interior. En qualsevol cas, les conseqüències d’una eventual infecció per a la dona embarassada no solen comportar gravetat, però sí que poden ser notablement greus per al futur bebè segons el període de l’embaràs en què s’infecte. Com més prop de l’inici de l’embaràs estiga, més greus són les conseqüències per al fetus, ja que pot néixer amb retard mental o amb problemes auditius. La infecció també pot donar lloc a avortament espontani.