De botigues pel ciberespai

Comprar a Internet no ha de ser més insegur que fer-ho en el món físic. Només cal aprendre a espavilar-se en aquest nou mitjà
1 Maig de 2001
Img internet listado

De botigues pel ciberespai

/imgs/20010501/internet01.jpgEls mateixos usuaris que no tenen objecció a permetre que un cambrer desaparegui darrere de la barra amb la seva targeta de crèdit, desconfien quan es tracta de teclejar el número de la mateixa targeta a Internet. I és que és una creença estesa que la Xarxa és inherentment insegura. La por al que és desconegut fa que en un ambient que els resulta hostil, molts consumidors es retrotreguin a l’hora d’agafar la cartera. Al món físic tothom coneix les regles del joc (o és que no mireu si les pomes estan tocades?), la clau ara és incorporar les normes del nou món: el digital
Com deia un articulista del New York Times, el comerç electrònic no és més que “una venda per catàleg amb estil”. L’usuari contracta a distància un servei que, en la majoria dels casos, li arribarà per correu o missatger. Això sí, aquests catàlegs es poden actualitzar al minut i ser únics per a cada usuari, adaptant-se als seus gustos i apetències.

Dades encriptades

A l’hora d’enfrontar-se amb una botiga virtual és important no deixar-se confondre pels termes. Moltes botigues afirmen que utilitzen servidors segurs per a les transaccions. Però, això què significa? Que les comunicacions entre l’usuari i la botiga són pràcticament inexpugnables ja que viatgen encriptades. Tanmateix, ningú garanteix el que passa a tots dos extrems. Si l’usuari té un virus dels anomenats troians, que registra totes les seves accions de l’ordinador, estarà exposat a que un desaprensiu aconsegueixi informació compromesa cada vegada que compri alguna cosa. De la mateixa forma, si la botiga no és de confiança, de res servirà que les dades no es corrompin pel camí. La solució al primer problema és senzilla: instal·lar un antivirus i actualitzar-lo de forma periòdica. Tanmateix, en el segon cas, és més complicat avaluar quan una botiga ha de gaudir de la confiança del consumidor, encara que hi ha unes pautes que rares vegades fallen.

Característiques d’un servidor segur

El lloc-web ha d’estar instal·lat sobre un servidor segur. Per comprovar-ho, n’hi ha prou amb veure que al navegador Netscape apareix el dibuix d’una clau i a l’Explorer un cadenat tancat. A més, com més informació ofereixi el comerç sobre si mateix, millor. Dades com un telèfon de contacte o una adreça postal permeten al consumidor saber amb qui està tractant. I és que, com diu l’aforisme, a Internet ningú sap que ets un gos, o, el que és el mateix: és molt fàcil ocultar que el que sembla un centre comercial imponent no és més que una paradeta d’entre tantes.

Formes de pagament

A l’hora de decantar-vos per un sistema de pagament no ho dubteu. Si la botiga ofereix contrareembossament escolliu aquesta forma de pagament, així no abonareu res fins a tenir la mercaderia a les vostres mans. Això no obstant, la majoria de botigues només permeten el pagament amb targeta de crèdit. En aquest cas, no és mala idea tenir una targeta destinada només a les compres en línia. Així podreu fer un seguiment exhaustiu de cada adquisició i comprovar que no us efectuen càrrecs erronis. Alguns comerços permeten donar el número de targeta per telèfon. No és que la Xarxa sigui molt menys fiable que altres sistemes, però la sensació d’inseguretat que provoca en molts consumidors fa que els comerços electrònics ofereixin sistemes i garanties de tot tipus que converteixen la compra en línia en tant o més segura que la tradicional.

Tanmateix, existeixen errors. Un informe de la consultora Baquía assenyalava que Espanya no és precisament un exemple a seguir: gairebé el 100% de les botigues en línia presenten algun defecte, encara que la mateixa consultora culpa a la dispersió legislativa del fet i al·lega que “el més probable és que aquestes empreses ni tan sols siguin conscients dels seus errors”. Segons el mateix informe, el nombre de botigues amb errors greus no arriba al 15%.

Avantatges de comprar a la Xarxa

El consumidor que faci el pas trobarà a Internet avantatges que serien impensables en el món tangible. Una de les més evidents és la senzillesa i comoditat per comparar preus. No es tracta només que l’internauta pugui recórrer, des de casa i sense treure’s el pijama, una per una les botigues digitals per descobrir quina és la que disposa de millors ofertes. Hi ha sistemes com Mysimon que realitzen ja de forma automàtica i gratuïta aquesta comprovació. Els resultats s’actualitzen cada poques hores i permeten conèixer de primera mà on s’ha d’adquirir un producte. Aquests són els autèntics centres comercials de la Xarxa. Del seu desenvolupament dependrà en gran mesura l’avenç del comerç electrònic, sobretot, perquè analitzen la qualitat dels llocs-web que es dediquen al comerç electrònic i ofereixen classificacions de gran ajuda a l’hora d’escollir un lloc per comprar.

I si, malgrat tot, la compra surt malament, no oblideu que, com en qualsevol altra compra a distància, teniu set dies per reclamar. Això sí, assumiu que és molt més difícil fer valer els vostres drets en una botiga d’Arizona que en una de més propera. Però, abans de deixar-vos encegar pels perills (que n’hi ha) tingueu en compte una dada: el 70% dels clients de la ciberllibreria Amazon repeteixen. Per alguna cosa serà.

  • Disposeu d’una targeta de crèdit únicament per a les vostres compres en línia. Us serà més fàcil seguir la pista a cada adquisició que realitzeu.
  • Fixeu-vos on està ubicada la botiga: per a Internet no hi ha distàncies, però per a Correus sí. Qualsevol internauta que domini l’anglès entrarà amb la mateixa facilitat a una botiga d’Albacete que a una d’Idaho, però les despeses de transport d’un lloc i d’un altre pot ser que no compensin la possible rebaixa en el preu. Sospeseu les alternatives.
  • Visiteu llocs-web que comparen preus en diferents botigues, sobretot quan es tracta de productes idèntics (electrònica, discs, llibres…). Quan els dos comerços tenen la mateixa credibilitat, no val la pena pagar més pel mateix.
  • Comproveu que l’empresa té un telèfon de contacte i una adreça postal. Un correu electrònic i l’adreça d’una web no són suficients per descobrir qui es troba darrere de l’ordinador.
  • Moltes botigues virtuals ofereixen la possibilitat de publicar un comentari als clients que ja han completat la compra. Llegiu totes les opinions sobre el producte desitjat i no oblideu que aquests comentaris poden estar falsejats.
  • Exigiu que la transacció s’efectuï sobre un servidor segur (a Explorer es tanca el cadenat i a Netscape apareix una clau), però no us confieu. Els servidors segurs són imprescindibles, però no suficients per salvaguardar la vostra seguretat.
Navegar a la carta
  • Mysimon
    www.mysimon.com
    La forma més còmoda per anar d’aparadors. A més d’un llistat complet amb algunes de les botigues que ofereixen el producte, inclou una valoració de la fiabilitat dels comerços.
  • Kelkoo
    www.kelkoo.es
    Molt similar en la seva concepció a Mysimon, però en castellà. A més, els comerços dels que es nodreix solen ser espanyols. No és comparable en qualitat ni quantitat al seu rival dels Estats Units, però és una de les millors opcions quan es busca entre botigues properes.
  • Epinions
    www.epinions.es
    Sigui la compra al món físic o en el digital, en pàgines com Epinions es pot comprovar si altres usuaris estan satisfets amb aquell producte. Molts internautes dediquen temps i esforç a elaborar crítiques consciencioses i profundes sobre tots els productes i serveis imaginables.
  • Kriptopolis
    www.kriptopolis.com
    Lloc-web de visita obligada per als que volen convertir el seu ordinador en un fortí inexpugnable. Inclou programes i, sobretot, molta documentació sobre les aplicacions que permeten protegir l’equip de totes les agressions externes que pot patir.
  • Panda Software
    www.pandasoftware.com
    La companyia bilbaïna és un dels quatre referents mundials en programes antivirus, una de les aplicacions imprescindibles en qualsevol ordinador. Només amb un equip sa (sense virus) es pot anar de botigues amb la seguretat que ningú espia els nostres moviments.