Al voltant del 10% de la població espanyola, 4 milions de persones, busca feina al nostre país. Aquesta xifra engloba joves que volen accedir a la seva primera feina (472.000), ocupats que canviarien de feina per diversos motius (un 32%, segons un estudi del CIS de 1999), parats ocasionals i de llarga durada i persones que intenten incorporar-se de nou al mercat professional (com dones que, després d’un període retirades de l’àmbit professional, intenten tornar-hi)
Amistats i coneguts, la via més eficaç
Dins de la recerca de feina, l’estratègia i els canals que haurà d’utilitzar qui busca la seva primera feina seran ben diferents dels que utilitza algú que, per diversos motius, vol canviar d’ocupació. La formació del demandant també condiciona i encarrila l’accés a la feina: un títol universitari no garanteix l’èxit, excepte en cas de llicenciatures relacionades amb les noves tecnologies, en ple apogeu avui. Un dels problemes de la formació universitària rau en la seva llarga durada: les tendències del mercat laboral inciten els joves a estudiar carreres universitàries que potser quedaran obsoletes quan les finalitzin. Al contrari, la fins fa poc injuriada Formació Professional (FP) respon a les exigències del mercat amb més agilitat i compta amb l’avantatge que se n’ha reduït la durada (després de l’ESO i de dos anys de batxiller, s’accedeix a un cicle de dos anys de FP després del qual es pot exercir una professió). En algunes comunitats autònomes fins a un 44% dels joves es decanta per aquesta opció, que ofereix un índex de col·locació molt elevat: 100% a la construcció, 94% en automoció, 93% en metall i 86% en agricultura i 86% en electricitat i electrònica.
Per tot això, la recerca de feina s’ha de prendre com un procés personalitzat en el qual cada situació (si es té o no experiència laboral, formació, aspiracions, urgència per trobar feina…) requerirà una estratègia diferent i un ús diferent dels intermediaris. Empreses de treball temporal (ETT), agències de col·locació, serveis públics d’ocupació com l’INEM, Internet, anuncis dels mitjans de comunicació i el boca a boca són els principals intermediaris per buscar o canviar de feina.
Cada intermediari resulta més adequat per trobar feina en determinats sectors i les feines trobades mitjançant cada un d’ells seran de diferent durada. A més, la recerca resulta més ràpida amb uns que amb altres (les ocupacions que ofereixen les ETT són, en comparació amb altres intermediaris, menys estables, però la col·locació mitjançant ETT és molt més ràpida, sobretot en el sector serveis).
Internet escala llocs a la llista d’intermediaris, tal com testifiquen les xifres: almenys el 8% de les empreses espanyoles utilitzen els serveis de portals d’ocupació (davant el 2% que ho feien el 1998) i contracten mitjançant aquests portals el 6% dels seus assalariats, i el 36% dels usuaris de la Xarxa ho és també d’aquests serveis.
Però si haguéssim d’esmentar l’intermediari més efectiu per aconseguir feina, el boca a boca destaca entre tots: prop del 70% de les feines s’aconsegueix a través de la xarxa d’amistats i coneguts, el que tradicionalment es denominava ‘tenir una bona moma’ (o ‘un bon padrí’) i avui dia ‘xarxa de relacions’.
Les professions amb més demanda de feina són ara, a més de les relacionades amb les noves tecnologies, totes les vinculades a la construcció, l’automoció, el metall, l’agricultura, els comercials i els serveis. Les zones on, segons els experts, s’haurà de buscar feina són Madrid, Catalunya i l’arc mediterrani. Les perspectives també resulten falagueres a Navarra, el País Basc i La Rioja. Així mateix, Andalusia pujarà al tren d’ocupació, especialment en el sector de les noves tecnologies.
Finalment, cal esmentar una alternativa laboral que guanya adeptes cada dia malgrat que encara no s’ha popularitzat prou: el teletreball. Encara que a Espanya tan sols el 2,8% dels ocupats treballa a distància des de casa seva, a Europa aquesta modalitat assoleix el 6% i les perspectives d’augment són clares: més del 60% dels empleats tradicionals es mostra interessat en el teletreball per a un futur proper.
De moment el teletreball no s’associa massa a feines de qualitat, sinó més aviat a la temporalitat. A més, la legislació espanyola encara no l’ha regulat, per la qual cosa aquesta modalitat de treball es regeix mitjançant la normativa laboral aplicada al treball tradicional. Tampoc hem d’oblidar l’autoocupació, una opció per als més emprenedors i arriscats, encara que les empreses creades mitjançant aquesta fórmula presenten un elevat índex de mortalitat: prop del 60% desapareixen abans de cinc anys.
Establir prioritats
El primer pas en la recerca de feina consisteix a autoexaminar-se, analitzar què podem oferir i definir quins aspectes es valoraran més en una feina. La proximitat geogràfica, el salari, els beneficis socials no monetaris, l’ambient de treball, les possibilitats de progrés, l’interès de les tasques que s’han d’exercir, l’estabilitat del lloc de treball, el prestigi de l’empresa i l’horari seran alguns d’aquests aspectes.
Es tracta d’un dels moments clau dins del procés de buscar feina, ja que atorgar més importància a un criteri que a un altre implica escollir entre un model de vida o un altre. Si bé és cert que tots aspirem a un nivell mínim de qualitat de vida, també ho és que probablement s’obtindrà un salari més alt treballant en llocs de més responsabilitat (als que no tots podem optar) i amb horaris més exigents, cosa que redundarà en un descens del temps lliure. Treballar lluny de casa pot obligar a un trasllat de domicili, amb tot el que això implica. I la tensió que genera un ambient de treball desagradable serà suportable per a uns i n’emmalaltirà d’altres. Per això, reflexionar sobre el model de vida que es prefereix resulta fonamental i recomanable tant per a qui busca la seva primera feina com per a qui vol canviar-la per una altra. Els que es troben en aquest segon cas tindran avantatge: l’experiència sobre com influeix en la seva vida cada un dels aspectes esmentats els facilitarà la presa de la decisió.
Una vegada definits els aspectes que més es valoraran d’una feina, s’ha de traçar l’estratègia per trobar-la. Es pot començar elaborant una llista d’empreses que concorden amb els aspectes considerats més rellevants. Una tramesa massiva de currículums resultarà menys efectiva que una tramesa selectiva a empreses que se cenyeixen més als objectius establerts. Si entre aquests aspectes se situen per exemple el salari, la proximitat geogràfica i l’ambient de treball, la llista d’empreses inclourà les que responguin a aquests criteris. Però les companyies escollides s’aproparan en diferent mesura a aquests aspectes (podem topar amb una empresa molt propera al nostre domicili que ens aportaria ingressos inferiors a una altra de més llunyana, però a distància raonable). Per això, el llistat d’empreses que responen als nostres objectius bàsics també s’haurà de classificar, segons el grau de coincidència amb els aspectes afavorits. Un consell útil en aquesta fase és el de detectar els tres primers criteris i avaluar-ne les conseqüències. Seguint l’exemple anterior, un sou més elevat treballant a més distància de casa compensarà moltes persones, però per a altres la qualitat de vida que comporta matinar menys i tornar abans a casa serà fonamental. En cas de dubte, es poden incloure criteris complementaris en la reflexió: un sou més baix es pot suplir amb les prestacions interessants sociosanitàries que algunes empreses ofereixen als seus treballadors.
Intermediaris: diferències en resultats i en rapidesa
Després d’establir els criteris que més es valoren en una feina, arriba el moment d’utilitzar els intermediaris del mercat de treball (el nexe entre les feines i els candidats) per posar-se en contacte amb les empreses que més s’adeqüen a les nostres aspiracions. Com més se n’utilitzin, més possibilitats d’èxit hi haurà.
ETT: empreses privades que contracten personal i el posen a disposició de les empreses usuàries per un període de temps. La mala imatge d’aquestes empreses està desapareixent gràcies a la Llei de convergència salarial d’agost de 1999. Segons aquesta normativa, els treballadors contractats per una ETT han de rebre el mateix salari que els contractats directament per l’empresa usuària. El principal mercat d’aquestes empreses és el sector serveis, seguit del de la indústria i la construcció. Del 15% al 20% de les contractacions laborals es realitzen mitjançant les ETT, les quals constitueixen un excel·lent canal d’accés per a dones que han estat allunyades del món laboral durant un llarg període de temps o joves que encara no han accedit al mercat professional i necessiten diners urgentment o experiència laboral. Això es deu a la facilitat, rapidesa i transitorietat dels treballs que ofereixen les ETT. No són la millor manera d’aconseguir una feina estable, tot i que després de diverses experiències a través d’ETT un de cada tres empleats es queda a l’empresa usuària.
Agències de col·locació:
entitats que col·laboren amb els serveis públics d’ocupació com a intermediaris en el mercat laboral per ajudar els treballadors a trobar un lloc i els patrons a contractar treballadors apropiats per satisfer les seves necessitats. Aquestes agències, encara que no és habitual, poden cobrar pels seus serveis. Cal inscriure-s’hi i esperar que truquin amb ofertes d’ocupació. No són adequades si urgeix trobar feina, ja que ofereixen resultats a llarg termini. El 6% de les contractacions laborals s’aconsegueixen mitjançant aquestes agències.
Serveis públics d’ocupació (SPE): institucions públiques (INEM…) que actuen com a intermediaris del mercat de treball i ofereixen a tota la població activa la possibilitat de beneficiar-se dels seus serveis (orientació en la feina, formació gratuïta, foment de la inserció laboral de sectors amb dificultats per a això, serveis d’assistència a l’autoocupació…). La recerca de treball a través dels SPE és més apropiada per a aturats de llarga durada, aturats majors de 45 anys i un altre tipus de sectors que presentin dificultat per a la seva inserció. Els SPE no disposen d’una gran oferta de feines ni tampoc ofereixen un alt percentatge de col·locació (8-10%).
Per utilitzar els SPE cal inscriure’s a l’oficina d’ocupació que correspongui per districte postal. Malgrat la lentitud en la recerca i l’escassa adaptació de les ofertes a les condicions personals de formació, els SPE són un bon mitjà per obtenir informació, assessorament i ampliar contactes amb el mercat laboral.
Internet: ofereix multitud de portals especialitzats en formació, assessorament i recerca de feina. Encara exigeixen grans dosis de paciència per inserir als portals un currículum i per trobar-hi les ofertes que s’adapten al perfil del sol·licitant, però milloren dia a dia i han simplificat el seu ús. Prova d’això és l’augment espectacular del percentatge dels internautes que els visiten (un 2% els utilitzava el 1998, davant el 36% actual) i que les empreses cada vegada realitzen més contractacions mitjançant els portals de treball (fins a un 6% dels seus treballadors). Estalvien temps i diners tant a sol·licitants de feina com a empreses. El perfil de l’internauta que busca feina és un home o dona d’entre 20 i 34 anys, de classe mitjana-mitjana i mitjana-alta, amb experiència i formació elevada. Els llocs més buscats són informàtics, enginyers industrials i treballadors dels sectors de banca, hoteleria i turisme. En introduir en aquests portals un currículum, és important ser precisos i delimitar al màxim el perfil, per dos motius: el primer, per no veure el nostre compte de correu inundat d’ofertes inservibles i, el segon, perquè un currículum poc concís és rebutjat quan una empresa sol·licita un candidat amb característiques molt completes.
Anuncis de feina en premsa: només un 2% dels contractes laborals són fruit de les ofertes d’ocupació publicades a la premsa, encara que almenys mitjançant aquests anuncis s’observen les tendències del mercat i quines són les professions més i menys demandades. Les empreses valoren de forma molt negativa qui contesta compulsivament les ofertes d’ocupació publicades. Per això, cal llegir curosament els anuncis i veure quins requisits són excloents i quins no per al lloc de treball, ja que rarament es compleixen tots (no és el mateix “es valoren coneixements d’anglès” que “domini d’anglès”). Si analitzada aquesta qüestió l’aspirant considera que cobreix els requisits fonamentals, és el moment de preparar una bona carta de presentació, ajustada a l’oferta i que li permeti diferenciar-se al màxim possible dels qui contesten de forma compulsiva. Aquesta opció de buscar feina permet que sigui el candidat qui esculli les ofertes que s’adapten al seu perfil, condicions i aspiracions.
El boca a boca: és la xarxa social de contactes personals. El que tradicionalment es denominava ‘tenir una bona moma’ avui es coneix com a ‘xarxa de relacions’ o networking. Es tracta de revisar la nostra agenda de contactes per veure qui pot recomanar-nos per a un lloc de treball o, almenys, aplanar-nos el camí d’entrada a una empresa. Aquesta xarxa es teixeix de manera espontània i constitueix el mitjà més ràpid i eficaç de detectar un lloc de treball: fins al 70% dels llocs de treball es troben a través d’amistats o coneguts i serveix tant per trobar la primera feina com per canviar la que tenim per una altra. La xarxa social s’ha de cuidar i fomentar fins a aconseguir que es transformi en una cadena generadora de nous contactes. No resulta el mètode més eficaç per donar fruits de manera immediata però, sens cap dubte, és el mitjà més productiu a mitjà i llarg termini. Requereix un gran esforç d’ordre i atencions, però val la pena.
Abans de canviar de feina
- Assegureu-vos que és la decisió més convenient i que us portarà canvis positius.
- Si el salari és el motiu principal, demaneu un augment abans de renunciar a la vostra feina.
- No comenteu els vostres plans amb ningú fins no estar completament segurs que abandonareu l’empresa.
- El vostre superior ha de ser la primera persona en conèixer els vostres plans de canvi.
- Informeu la companyia amb suficient antelació.
- En la mesura possible, assegureu-vos que algú us pot reemplaçar arribat el moment de marxar.
- Mantingueu-vos en contacte amb l’antiga companyia i eviteu que se us tanquin les portes.
- Obtingueu més informació sobre la vostra nova empresa que la facilitada per ells en l’entrevista. Us podeu emportar sorpreses.
- Tancat l’acord verbal amb la nova companyia, sol·liciteu la confirmació per escrit.
- Plantegeu-vos un objectiu, però sigueu realistes: potser no l’assolireu. A més, amb el pas del temps el vostre propòsit inicial pot variar.
- Analitzeu el vostre nivell de formació i fins on podeu aspirar. Recordeu que hi haurà moltes altres persones en la mateixa situació que vosaltres.
- Llevat d’excepcions brillants, el més habitual és començar des de baix.
- La primera feina s’ha de considerar com un mitjà per adquirir experiència per aspirar després a més.
- Com més intermediaris utilitzeu, més possibilitats de trobar feina tindreu.
- Esbrineu i avalueu les tendències del mercat laboral.
- Mentalitzeu-vos de l’esforç i de la fortalesa psicològica que necessitareu per buscar feina.
- Si el mètode que utilitzeu no ofereix resultats, analitzeu en què pot estar fallant i utilitzeu-ne d’altres.
- Assegureu-vos que els vostres currículums arriben a la destinació adequada. Truqueu a les empreses i pregunteu el nom del cap de personal.