Les cares no són millors
La principal conclusió és que només dos, Gabol i Zanni, van superar l’examen en la seva totalitat. La resta van fallar a les proves de resistència. De tota manera, els resultats es poden considerar acceptables per a aquest producte, atès que en totes les mostres el sistema de rodatge (excepte a John Travel), la solidesa del teixit, la resistència de tancament i nanses van ser satisfactoris. La deficiència més comuna -van fallar cinc de les vuit maletes- va ser la de resistència a les caigudes (una prova exigent, tot s’ha de dir) en les quals es van produir algunes ruptures: entre d’altres, del tirador, del suport de la roda i del protector lateral.
També es va comprovar que els sistemes de tancament amb prou feines aporten seguretat a l’usuari, atès que s’obren fàcilment. Un altre àmbit de millora és l’etiquetatge: tres de les vuit maletes no informen del material amb què estan fabricades, amb la qual cosa incompleixen la normativa vigent per a aquests productes.
La millor és Zanni (una de les dues més cares, 7.000 pessetes), però la millor relació qualitat-preu correspon a Gabol (bona qualitat i la segona més barata, 4.300 pessetes).
El pes d’aquestes maletes de viatge va variar entre els 3,2 quilos de la més lleugera (Gabol) fins als 4,1 quilos de la més pesada (Zanni). Una diferència poc rellevant, tractant-se de maletes que es transporten sobre rodes. Entre les més lleugeres figuren també John Travel i Yensal, mentre que Valisa i Rodelle superen els 3,8 quilos. Quant a capacitat, les més grans són Valisa i Kelkos, amb 30 litres, seguides de Zanni i Gabol (28 litres). En una posició intermèdia se situa John Travel, amb 26 litres. Les de menys capacitat són Rodelle, CD i Yensal, les tres amb menys de 25 litres.
Per a més comoditat de l’usuari, cal que el sistema de tir d’aquestes maletes estigui integrat a la seva estructura. Només Yensal, John Travel i Rodelle no tenen el tirador integrat. A Kelkos i Gabol, el tirador és, a més, regulable, cosa que incideix positivament en la seva ergonomia d’ús. Però a Yensal el mecanisme que regulava el tirador no funcionava correctament, ja que no fixava les seves posicions.
Per mesurar la resistència de les rodes es va carregar cada maleta amb un pes superior al que transporten en condicions normals d’ús (uns 10 quilos) i es va recórrer una distància de 250 metres sobre una superfície irregular. Posteriorment, es va comprovar si es produïa trencament o desgast irregular de les rodes o si hi havia despreniments de l’eix. La solidesa de les rodes i el rodolament van ser correctes, excepte a la maleta John Travel: no es van produir trencaments, però la superfície de contacte de les rodes no va quedar uniforme després de la prova, ja que només mantenia contacte amb el terra la part interior de les rodes.
Per avaluar la resistència de les nanses per a transport vertical i horitzontal (a les mostres que tenien aquest tipus de nansa) es va sotmetre les nanses a una càrrega estàtica de 10 quilos durant 6 hores. Totes les maletes van aconseguir un bon resultat, del que cal concloure que les nanses són resistents. Així mateix, es va comprovar la resistència a l’ús de cada tancament mitjançant un assaig de fatiga. Totes van superar la prova.
Es va comprovar la resistència al destenyiment dels teixits interior i exterior amb aigua, alcohol i acetona. Rodelle i Valisa van patir un lleuger destenyiment al teixit interior quan van ser impregnades d’alcohol i acetona. El teixit exterior es va comportar correctament en tots els casos. Les altres sis maletes no van presentar problemes en aquest assaig.
D’altra banda, es van sotmetre les vuit maletes a un arc de pluja (3,5 bars de pressió) durant 30 minuts. Es tracta d’una prova massa exigent per a un producte tan convencional com aquest, però molt útil per comparar el comportament de cada maleta davant la pluja. Només Rodelle i Valisa van aguantar mitja hora sense que l’aigua penetrés al seu interior. A les maletes Kelkos i Zanni l’aigua va entrar quan havien transcorregut 15 minuts d’irrigació. Les de Yensal, CD i Gabol van aguantar 10 minuts i Jhon Travel, la pitjor en aquesta prova, només va suportar 5 minuts sense mullar-se per dins.
L’etiquetatge d’aquests productes està regulat pel RD 1468/1988 de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors i usuaris i per l’Ordre de 15 de febrer de 1990 que regula l’etiquetatge informatiu de marroquineria i articles de viatge. La informació que han d’oferir aquestes maletes és la seva composició i la identificació del fabricant o importador. La norma diu que seran obligatòries les instruccions d’ús i manteniment si resulten necessàries per a un ús correcte i assegurança del producte. No sembla que aquest sigui el cas, per resultar aquestes maletes bastant elementals en la seva utilització.
El que és important és que CD, Rodelle i Zanni no informen de la composició dels materials amb els que es va fabricar la maleta. La resta indicaven tota la informació requerida.
Els tancaments són del tipus “cadenat amb clau”, que en sis maletes es va comprovar que eren d’obertura molt fàcil, ja que es podien obrir amb un filferro o amb les claus d’altres maletes. L’excepció la constitueixen Zanni i Kelkos, que exigeixen el coneixement d’una combinació per a l’obertura, en el primer cas del tancament, i en el segon del cadenat. Aquests dos models són els únics amb un tancament que aporta un mínim de seguretat per a l’usuari de la maleta.
D’altra banda, totes compten amb butxaques exteriors. La majoria en tenen una o dues. Les més generoses, amb sis butxaques, són Rodelle (quatre a la part frontal i dos a la lateral) i CD, amb quatre de laterals, una de frontal i una altra posterior, aquestes dues últimes amb cremallera.
Quant a les potes per al suport horitzontal de les maletes, CD, Rodelle i Valisa són les úniques que no les posseeixen, encara que Valisa presenta a la seva zona lateral uns petits reforços de goma. CD, per la seva part, no està dissenyada per ser transportada en sentit horitzontal ja que no disposa de nansa en aquesta posició. Rodelle sí que té nansa per portar la maleta horitzontalment.
D’altra banda, totes presenten un revestiment de tela, gomes elàstiques per a la subjecció del gènere a transportar i alguna butxaca interior. Yensal, Kelkos, Rodelle i Gabol tenien un embuatat o planxa semirígida per protegir el contingut de les pressions de les barres de tir. La valoració de l’acabat és bona en aquestes quatre mostres, sent només regular a Valisa, perquè només compta amb revestiment tèxtil en el fons i en els laterals el plàstic es troba al descobert. A les altres tres maletes, l’acabat es pot considerar acceptable.
Per establir el grau de possibilitat que un objecte punxant foradi les maletes, es va realitzar una prova de perforació amb un dinamòmetre efectuant tres mesures a les zones presumiblement més febles del teixit. La maleta més resistent és Zanni, seguida de Kelkos i Valisa. Les menys resistents a la perforació van ser Gabol i CD, encara que els tècnics de laboratori van considerar acceptable aquest valor, per ser similar al d’una motxilla. Per tant, totes vuit són prou resistents a la perforació per part d’un objecte punxant.
Per avaluar la solidesa de les maletes, el seu comportament davant els cops que acaben rebent al llarg de la seva vida en ús, es van sotmetre a diversos tipus de caiguda: una lliure de 5 metres en una escala; una caiguda vertical des de 0,5 metres per provar la resistència de les rodes; una des de 2 metres des de la part frontal i la posterior de la maleta. I, finalment, es van deixar caure de costat, també des de 2 metres. Totes aquestes proves es van realitzar amb una càrrega de 10 quilos a l’interior de cada maleta. El millor comportament va correspondre a John Travel, Gabol, i Zanni, que no van patir cap desperfecte després d’aquesta prova de resistència exigent. A Yensal, a la caiguda sobre la part frontal i posterior es va produir una ruptura en el mecanisme que estén i plega el tirador, però aquest mecanisme continuava funcionant correctament.
A CD, a la caiguda sobre el lateral es va trencar el suport plàstic d’una roda, però sense que això arribés a afectar el funcionament de la roda. A Kelkos es produeix únicament un petit estrip de la tela per la costura (que afecta només l’estètica) en la caiguda sobre el lateral. A Rodelle, a la caiguda lliure des de 5 metres es va produir una petita ruptura en el suport plàstic d’una roda. I a la caiguda sobre el lateral, el trencament total del suport plàstic de l’altra roda. Però, malgrat aquestes contingències, el rodolament continuava sent correcte. Finalment, a Valisa, a la caiguda lliure es van trencar els protectors laterals de plàstic a la zona de les rodes, i a la caiguda sobre el lateral es va trencar la subjecció inferior del suport d’una roda. Però cap d’aquests trencament afectaven el funcionament de les rodes. En resum, les ruptures dels assaigs de resistència a la caiguda no afecten el funcionament de les maletes, per la qual cosa la seva solidesa és en tots els casos acceptable. A John Travel, Gabol, i Zanni cal qualificar-la fins i tot de satisfactòria.
En síntesi i taula comparativa
En síntesi
- S’han analitzat 8 maletes de viatge petites amb rodes i tirador, amb una capacitat d’entre 23 i 30 litres. Costen entre les 7.000 pessetes de Kelkos i Zanni i les 4.000 de Valisa.
- En totes, el sistema de rodatge (excepte a John Travel), la solidesa del teixit i la resistència de tancament i nanses van ser satisfactoris.
- La deficiència més comuna -van fallar cinc maletes- va ser la de resistència a les caigudes. Però era una prova molt dura per a aquest tipus de maletes.
- Els sistemes de tancament amb prou feines aporten seguretat, ja que sis maletes s’obren molt fàcilment.
- Tres de les vuit maletes estudiades incompleixen la norma d’etiquetatge: no informen de quin material estan fabricades.
- Zanni (7.000 pessetes) i Gabol (4.300 pessetes) són les millors. Zanni té un teixit més resistent i és més impermeable, però Gabol (la millor relació qualitat-preu en aquesta comparativa) és també bona, compleix en aquestes prestacions i surt molt més barata.
Un a un
Una per una, vuit maletes
Gabol
- 4.300 pessetes, la segona més barata. La millor relació qualitat-preu. Bona qualitat general (només Zanni és millor globalment), va superar satisfactòriament totes les proves de resistència.
- Bon acabat de l’interior. Capacitat: 28 litres, una de les de mida més gran. I de les menys pesades: 3,22 quilos.
Zanni
- 7.000 pessetes, una de les dues més cares. La de millor qualitat, va superar satisfactòriament totes les proves de resistència.
- És la més pesada (més de 4 quilos), però també la de més capacitat, 30 litres.
- Tancament segur, de combinació. La de teixit més resistent a la perforació.
Yensal
- 5.000 pessetes. Bé a les proves, excepte en resistència a la caiguda: es va trencar el plàstic del tirador.
- La de menys capacitat (23 litres). Bon acabat de l’interior. El tirador no és integrat i el regulador no funciona.
- En la resistència a la perforació del teixit va ser una de les pitjors, encara que es va estimar suficient.
Valisa
- 4.000 pessetes, la més barata. Una de les de més capacitat, amb 30 litres.
- Destenyeix una mica a l’interior, però és una de les més impermeables. A la prova de caiguda sofreix ruptures en el protector lateral i en el suport de les rodes, però continua funcionant.
- Bona resistència del teixit a la perforació. El pitjor acabat de l’interior, encara que no sigui dolent.
CD
- 5.995 pessetes. Una de les més petites, amb només 24 litres de capacitat. Pes intermedi: 3,4 quilos.
- Tirador integrat. Bé en totes les proves, llevat en la caiguda lateral: trencament del suport de la roda.
- Una de les de menys resistència a la perforació, encara que sigui suficient.
Kelkos
- 7.000 pessetes, una de les dues més cares i de les de més capacitat (30 litres).
- Tanca: cadenat amb combinació. Comandament integrat i regulable. Bona resistència del teixit a la perforació.
- A la prova de caiguda lateral, estrip a la costura de la tela. Bon acabat de l’interior.
John Travel
- 4.990 pessetes. Capacitat: 26 litres. Una les més lleugeres, amb 3,25 quilos. És l’única que falla a la prova de rodolament.
- La de menys resistència a la pluja, però bons resultats a la resistència a caigudes i a la perforació.
Rodelle
- 6.990 pessetes. Capacitat, de les de menys: 24 litres. De les més pesades, gairebé 4 quilos.
- Tirador no integrat ni regulable. Molt bona impermeabilitat. Destenyeix una mica el teixit interior.
- A la prova de caiguda lliure, es va trencar el suport de la roda. Bon acabat interior.