Com al cinema
Com ocorre amb tota tecnologia en potència, es corre el perill que la precipitació a l’hora de comprar una gravadora de devedé resulti una mala inversió. Hi ha diverses formes d’emmagatzemar les dades en devedé, la qual cosa significa que hi ha diferents tipus de gravadores. I només una triomfarà. La forma de gravar dades en un devedé no seria rellevant per al consumidor si no fós perquè pot trobar-se amb la desagradable sorpresa que el seu lector és incapaç de reproduir alguns devedé gravats en formats incompatibles. Abans conegut com a “Vídeo Disc Digital” i després com a “Disc Versàtil Digital”, el DVD ja no és un acrònim. És ‘només’ devedé: la tecnologia que ben aviat s’apoderarà de les llars. Després d’un començament titubejant, el devedé truca a la porta per conquerir tot l’entreteniment domèstic.
A poc més d’un lustre del seu llançament, gràcies finalment al suport dels grans fabricants d’electrònica i informàtica i dels estudis de cinema i música, s’ha convertit en un dels productes electrònics de penetració més ràpida de tots els temps. La competència al mercat és tan gran que els preus cauen a un ritme vertiginós. Una gravadora per a pecé ja es troba pels 300 euros (entre 1.000 i 1.500 euros en el cas d’una que gravi directament de la televisió) i els discs verges es poden aconseguir per menys de tres euros. El devedé és un disc òptic de gran capacitat d’emmagatzemament, la qual cosa el converteix en el suport ideal per a manejar enormes quantitats de dades, àudio de més qualitat que un cedé i vídeo de qualitat de cinema. Té una aparença gairebé idèntica al cedé-rom, però supera amb gran mesura els 650 MB d’aquest. Un dels seus grans atractius és que manté la compatibilitat amb els cedé de música i cedé-rom, que podran continuar reproduint-se sense problemes en els lectors de devedé. Així, s’ha convertit en el substitut a curt termini del cedé-rom i a mitjà termini del vídeo VHS. També està cridat a soterrar el reproductor de cedé, el laserdisc (aquells discs platejats de la grandària d’un vinil) i els cartutxos de videojocs.
El devedé s’identifica habitualment amb el cinema. Però, com el seu nom indica, és un disc versàtil: un suport que pot albergar dades de qualsevol tipus: programes, jocs, música, vídeo…
El que ocorre és que la gran capacitat que té el converteix en l’aliat ideal de la imatge en moviment. Els més simples graven fins a 4,7 GB (7,2 vegades la capacitat d’un cedé-rom), espai suficient per a albergar dues hores de vídeo, banda sonora surround de 5+1 canals i subtítols en diversos idiomes. Però n’hi ha que arriben a la barbaritat de 17 GB. A més, llegeixen i escriuen dades més ràpidament.
No és estrany doncs, que si un sol devedé pot ‘transportar’ una pel·lícula amb gran qualitat s’haja convertit en substitut del vídeo. Però el devedé-rom també és un gran complement del disc dur per a emmagatzemar dades d’un pecé.
Les gravadores de devedé han portat un autèntic bullit de noms, en què el consumidor té totes les de perdre. És important distingir els ‘formats d’aplicació (bàsicament, vídeo, àudio i dades) i els de ‘gravació’ (devedé-ram, devedé-RW i devedé+RW).
El devedé-vídeo, utilitzat per a les pel·lícules, és sens dubte el més conegut (de fet s’anomena sovint devedé a seques), mentre que els devedé-àudio encara no han calat entre el públic. Els devedé-rom (els de dades) són els germans grans del cedé-rom i només es poden reproduir en els lectors dels ordinadors. Emmagatzemen dades que, per descomptat, també poden ser pel·lícules. Però els devedés no sols es poden reproduir, ja es poden gravar… a casa. I amb les gravadores arriba el galimaties de noms que té a veure amb la forma de gravació i els tipus de discs.
La indústria està enmig de la batalla, per la qual cosa apostar ara per cavall guanyador és tan difícil com va ser encertar que el més limitat VHS s’imposaria al sistema Betamax.
Tal és la competència, que els devedé s’han saltat ràpidament l’estadi de les gravadores, i han passat directament a les regravadores, en què les dades es poden esborrar una vegada i una altra sense desgast ni pèrdua de qualitat.
La raó per a optar per comprar discs d’un sol ús (d’un sistema o un altre) és senzilla: són més barats i tenen menys problemes de compatibilitat. El problema ve quan cal decidir-se entre el “-” i el “+” que diferencia els diferents formats de gravació, incompatibles entre si.
Les gravadores devedé-R/RW, i els seus discs compatibles, són més barats; les devedé+R/RW ofereixen més velocitat i compatibilitat amb els lectors… I enmig de la lluita Sony ja ha tret la primera gravadora compatible amb tots els formats, encara que els defensors de cada model anuncien que no estan disposats a rendir-se.
Per a informar-se’n
www.dvddemystified.com
Tot el que cal saber sobre el devedé, i molt més. La pàgina està en anglès però envia traduccions en diversos idiomes, inclòs l’espanyol.
Per a les pel·lícules
www.dvdgo.com
Els ‘addictes’ als devedés Pablo Carbonell, Santiago Segura i el Gran Wyoming col·laboren amb els seus articles en aquesta pàgina repleta de títols en devedé.
L’hora del devedé
www.timefordvd.com
Manuals, notícies, pel·lícules, maquinari, programari… en aquesta pàgina que es rendeix a l’evidència: el regnat del devedé ha començat.
Al començament dels 90, els fabricants estaven dividits en la investigació de la tecnologia equivalent al cedé per a vídeo. Al final, per a evitar un enfrontament semblant a l’ocorregut amb els sistemes de vídeo analògic, els projectes es van unificar en el devedé.
La guerra s’ha traslladat a la creació d’un estàndard de gravació. Ara mateix tres tecnologies competeixen al mercat del devedé regravable. La R significa que es pot gravar una sola vegada (devedé-R o devedé+R), mentre que RW vol dir que els discs devedé-RW i els devedé+RW es poden escriure i esborrar moltes vegades.
- El devedé-ram té els avantatges i desavantatges de ser el pioner. La seva edat (va néixer el 1998) ha contribuït que se l’hagi explotat al màxim, però també que hagi sigut superat: és lent i molest de manejar comparat amb les noves generacions. Encara que és més barat, no és compatible amb la majoria dels lectors devedé convencionals.
- El devedé-RW és compatible amb la majoria dels lectors de devedé per a TV i PC. Permet gravar discs verges d’un sol ús (devedés-R) o regrabables (devedés-RW). Per a gravar un devedé-RW fa falta formatar el disc i en acabar cal ‘tancar-lo’, la qual cosa ralentitza el procés.
- El devedé+RW és fins a dues vegades i mitja més ràpid que el devedé-RW (no cal ni el procés d’inicialització ni el de finalització) i presenta menys problemes de compatibilitat amb els lectors. Per a la gravació senzilla utilitza el sistema devedé+R.