Salva vides i evita lesions
El cinturó, un dels mecanismes que més aviat es va incloure de sèrie en la fabricació d’automòbils -ni més ni menys que el 1940-, és l’element que aporta major seguretat passiva als usuaris en cas d’accident. Fins al moment no s’ha desenvolupat cap altre protector que substitueixi la seva funció, encara que sí que s’han inclòs modificacions en el disseny, com ara pretensors mecànics o pirotècnics. Des de 1997 els fabricants de vehicles estan obligats a descartar els cinturons convencionals i col·locar sistemes d’activació lligats a un pretensor, el mecanisme que tensa el cinturó per a ajustar-lo al cos. La indústria ha sumat altres avanços en la seguretat de la conducció, com són els frens ABS, els recolzacaps o la instal·lació de coixí de seguretat, però la seva efectivitat real està condicionada per l’ús correcte del cinturó. Així, el coixí de seguretat és perillós si no es porta el cinturó posat, ja que el rostre pot entrar en contacte prematur amb la bossa d’aire unes mil·lèsimes de segon abans que es desplegui, la qual cosa pot produir greus lesions.
Quan es produeix una col·lisió, el cos humà es veu sotmés a unes forces d’inèrcia que tendeixen a impulsar-lo cap avant. La missió del cinturó de seguretat consisteix a impedir que el passatger surti llançat fora del vehicle i evitar en la mesura que es pugui que es colpegi contra el volant, el tauler de control, el parabrisa o el seient del davant. Segons dades de la Direcció General de Trànsit, la majoria dels usuaris utilitzen el cinturó de seguretat quan surten a la carretera, però en descuiden l’ús en vies urbanes i en trajectes curts. La falta de l’ús s’amplia en els passatgers dels seients del darrere, una mesura obligatòria i imprescindible no només per a la seva seguretat: s’ha demostrat que és vital per a qui condueix o per al seu acompanyant, ja que el pes del viatger del darrere pot invalidar la seva protecció.
El 17% dels accidentats que no portaven el cinturó posat van morir, enfront del 2,3% dels que sí que l’hi portaven, segons dades de 2002. Esta xifra ens du a la conclusió que hi ha 7 vegades més probabilitats de morir en el cas d’accident si no es porta el cinturó posat. En la ciutat, l’ús d’aquest mecanisme marca la diferència entre sortir il·lès o ferit en un accident. Les dades revelen que l’1,8% dels qui l’utilitzaven correctament van resultar ferits greus, enfront del 6,2% dels qui no en feien ús. En general, sense contemplar en quin àmbit es produeix l’accident, la mortalitat del conductor implicat en accident se situa en el 2% utilitzant el cinturó, enfront del 8% dels qui no l’utilitzaven en aquell moment.
Si el cinturó de seguretat es manté ample sobre el cos, s’anul·la la seva funció. Cal entendre que està dissenyat per a protegir des del primer instant en una col·lisió, i perquè això passi cal que mantingui el contacte directe amb el cos, sense espai lliure i amb la pressió generada pel seu mecanisme de recollida. La dona embarassada està exempta de fer servir el cinturó (igual que els adults amb una altura inferior a metre i mig), encara que ha de viatjar amb una prescripció mèdica que ho testifiqui. No obstant això, es recomana que utilitzi el cinturó mentre el seu volum li ho permeti, ajustant la cinta entre les sines i per sota de l’abdomen, de forma que en cap moment, en el supòsit d’una col·lisió, el fetus es vegi oprimit.
L’ús dels cinturons en els viatgers del seient del darrere no només els protegeix a ells mateixos. El risc de mort per al conductor i l’acompanyant, encara que portin el cinturó de seguretat posat, és fins a cinc vegades més elevat si els ocupants del darrere no ho fan. Un passatger d’uns 50 quilos de pes, que viatja en el seient del darrere d’un vehicle a 50 quilòmetres per hora, pot produir una força de 3.000 quilos en el seu desplaçament sobre el seient del davant.
El Parlament Europeu ha aprovat el març una nova directiva que estableix l’ús obligatori de cinturons de seguretat o mecanismes de retenció especials per a nens. La seva adaptació en la legislació de cada país prohibirà els menors de tres anys viatjar en vehicles sense aquest mecanisme de seguretat. El dispositiu de retenció, destinat als nens d’estatura inferior al metre i mig, pot tractar-se d’una cadira de bebè, un coixí i un altre adaptador subjectat al cinturó normal, i tindrà la funció de col·locar el nen a l’altura idònia perquè el cinturó faci la seva funció. De la mateixa manera, es prohibeix que els nens vagin en una cadira orientada cap endarrere quan el seient compti amb coixí de seguretat, llevat que estigui desactivat. Aquesta nova mesura se suma a les que ja estan en vigor, que determinen la prohibició de portar nens de menys de 12 anys en els seients del davant.
El coixí de seguretat tarda 58 mil·lèsimes de segon a inflar-se des que la càpsula rep un impuls elèctric que detona el dispositiu explosiu. A les 85 mil·lèsimes, el viatger retorna a la seva posició inicial, i 70 mil·lèsimes més tard, la bossa es desinfla. Durant aquest curt espai de temps compleix amb la seva funció d’amortir la caiguda cap endavant del cos. Però aquest mecanisme esdevé perillós si no es porta el cinturó posat, ja que està calculat per a rebre l’impacte del passatger després que els pretensors hagin tensat el cinturó sobre el tòrax, i si esta frenat no es produeix, el cap pot abalançar-se cap endavant sense que hi hagi temps suficient perquè la bossa s’ompli, de manera que en el millor dels casos, la seva funció serà inútil, i en moltes ocasions produirà ferides.
No portar mai el cinturó per sota el braç. Pot ocasionar una lesió greu al fetge i a la melsa, es corre altes probabilitats de sofrir una lesió de cap i coll, i aplica massa força a les costelles en el moment d’un xoc.
No deixar el cinturó ample. Si no està ajustat, en el moment d’un xoc el viatger es veurà llançat contra el volant i el tauler de control, i restarà efectivitat al coixí de seguretat.
Desenrotllar el cinturó. Perquè els pretensors actuïn correctament, és necessari que el teixit quedi estirat.
/imgs/20030401/miscelanea03.jpg
Una vegada asseguts, amb l’esquena recta i fent un angle amb les cames no superior a 180 graus, cal ajustar bé el cinturó. No folgar-lo per a evitar la incomoditat, perquè en cas d’un xoc, allò que sofrirem de primer serà l’impacte mateix del cinturó sobre el tòrax i l’abdomen.- La part superior del cinturó ha de passar per la clavícula, entre el coll i l’espatlla; mai pel coll, perquè ens podria causar lesions greus en cas d’accident.
- En la seva part inferior, el cinturó ha d’abraçar perfectament la zona pélvica i no situar-se sobre l’abdomen, ja que si es produeix una col·lisió, podríem patir danys greus, fins i tot lliscar per sota del cinturó.
- Ha d’estar cenyit al cos i vigilar que no estigui enrotllat en cap part del seu recorregut.
- A l’hivern és millor apujar una mica la calefacció que no dur peces de roba massa grosses o portar massa roba posada, ja que l’espai que hi ha entre el cinturó i el cos ens podrà produir lesions en cas d’accident o frenada brusca.
- Mai no s’han d’utilitzar coixins o complements semblants per a asseure’s, perquè resten eficàcia al cinturó.
- Convé no reclinar en excés el respatller del seient, ja que això afavorix l’aparició de l’efecte submarí: el cos del passatger s’escorre per sota del cinturó, i es poden produir lesions greus al coll.