Sorolls molestos

Les lleis permeten denunciar els qui causen sorolls excessius

Tant la via judicial civil com la via administrativa i fins i tot la penal són vàlides per a canalitzar la reclamació
1 Abril de 2003

Les lleis permeten denunciar els qui causen sorolls excessius

/imgs/20030401/informe01.jpg
Ningú ja no posa en dubte que l’excés de soroll és un problema. Les queixes generades per les activitats d’oci, nocturn i diürn, per obres, per la proximitat de carreteres, aeroports o fàbriques sorolloses són contínues per part dels veïns, que veuen com casa seva i la seva intimitat es veuen envaïdes per una infinitat de molestos sons a alt volum que pertorben la seva qualitat de vida.

La UE estima que el soroll ambiental com a efecte de les activitats humanes s’ha duplicat els últims anys en tots els països membres. Només a Espanya, es calcula que almenys 9 milions de persones suporten nivells mitjans de 65 decibels, el màxim admès per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), fins al punt que a hores d’ara els experts consideren la contaminació acústica com una de les més molestes i de les que tenen una incidència més gran sobre el benestar humà.

Les legislacions europees estableixen que 65 decibels diürns i 55 decibels durant la nit són els límits acceptables per al soroll. Mèdicament, la capacitat auditiva comença a deteriorar-se a partir dels 75 decibels, i si se superen els 85 decibels de forma habitual es pot originar el que es denomina sordesa sensorineural progressiva (falta d’excitació en les neurones). Sobrepassats els 125 decibels apareix el dolor, i s’arriba al llindar d’aquest als 140 decibels.

Quant als decibels permesos en un habitatge, varien d’un municipi a un altre i depenen del tipus d’activitat de què es tracti. Encara més: alguns consistoris afinen molt els màxims permesos i els classifiquen fins i tot per zones de la casa. Així, el límit de decibels és diferent per a sorolls que es perceben en una habitació o en el saló.

Per això, abans d’iniciar qualsevol tràmit per a sol·licitar el cessament de sorolls, convé informar-se sobre què n’estipulen les ordenances municipals; és a dir, què es considera una activitat molesta i quins són els límits admissibles (de decibels i dels horaris en què s’emeten) en cada cas.

La futura Llei del Soroll

Recentment es va aprovar en el Consell de Ministres el projecte de la futura Llei del Soroll, que té com a objectiu prevenir, vigilar i reduir els nivells de contaminació acústica per a evitar molèsties i danys a la salut i al medi ambient, i garantir així els drets constitucionals protegits en relació amb l’emissió de sorolls molestos. Aquesta futura Llei preveu sancions màximes de fins a 300.000 euros per a les infraccions greus (les que superen els valors límit de soroll i perjudiquen el medi ambient, la seguretat o la salut de les persones).

No obstant això, aquesta Llei restringeix l’àmbit d’aplicació i n’exclou la contaminació acústica originada en la pràctica d’activitats domèstiques o en les relacions de veïnat sempre que no excedeixi els límits tolerables de conformitat amb els usos locals.

Pel que fa als aspectes que sí que regularà la futura Llei del Soroll, es destaca la classificació del territori habitat espanyol en àrees acústiques en funció del predomini de l’ús del sòl: residencial, industrial, recreatiu i d’espectacles, terciari diferent de l’anterior, sanitari i docent, afectat per infraestructures de transport i determinats espais naturals. Per a cada àrea acústica, el Govern fixarà uns objectius de qualitat tenint en compte els valors dels índexs d’immissió i emissió, el grau d’exposició de la població i especialment dels grups sensibles, la sensibilitat de la fauna i dels seus hàbitats, la presència de patrimoni històric i la viabilitat tècnica i econòmica. També es fixaran objectius de qualitat aplicables a l’espai interior de les edificacions destinades a habitatge, usos residencials, hospitalaris i educatius o culturals. A més, les ciutats de més 100.000 habitants hauran d’elaborar un mapa de sorolls que ajudarà a fixar i rebaixar els límits d’emissions sonores de cada zona.

Com reclamar el cessament de sorolls

La primera opció per a disminuir un alt nivell de soroll consisteix a sol·licitar de mode amistós el seu cessament o moderació. Pot ocórrer que qui produeix el soroll no sigui conscient de les molèsties que ocasiona i que després de ser advertit d’això rebaixi el nivell d’emissions sonores. Sempre és recomanable aquest primer pas, perquè si dóna resultats ens estalviarà tràmits confusos que no sempre són gratuïts. Però si per mitjà de la via amistosa no aconseguim res, hi ha altres maneres d’aconseguir que les immissions sonores desapareguin o descendeixin a nivells suportables.

Via administrativa

Consisteix a denunciar en l’Ajuntament l’excés de soroll, perquè correspon als consistoris defendre el dret dels ciutadans a una convivència tranquil·la, aplicant les ordenances municipals.

Tràmits que cal seguir:

  • Denúncia del particular o d’un grup (si més d’un veí sofreix les molèsties de sorolls), per mitjà d’escrit dirigit a l’Ajuntament.
  • Inspecció dels tècnics municipals i informe d’estos.
  • Al·legacions del denunciant. En determinats casos es poden demanar mesures urgents, com el cessament immediat de l’activitat o el precintament de les instal·lacions.
  • Decret de l’alcalde, que establirà les mesures correctores i el termini d’execució.
  • En cas d’urgència, la denúncia pot formular-se davant la Policia Municipal, que haurà d’efectuar de forma immediata una visita d’inspecció.
  • Si l’Ajuntament no resol en el termini de tres mesos des de l’inici de l’expedient (silenci administratiu), el denunciant podrà formular recurs contenciós administratiu, per entendre’s denegada la sol·licitud o denúncia.

Via contenciosa administrativa

En el cas que la denúncia davant l’Ajuntament obtinga per resposta la inactivitat administrativa o la permissivitat municipal davant d’immissions sonores superiors a les permeses, el ciutadà pot seguir reclamant a l’Ajuntament, a més del cessament dels sorolls, una indemnització per danys i perjudicis en base a la responsabilitat patrimonial de l’administració pública.

Via civil

S’hi interposa una demanda contra qui produeix les emissions sonores molestes. Els tràmits varien en funció del lloc d’on provinguin els sorolls: del mateix edifici, d’edificis confrontants o d’activitats en el carrer.

Sorolls originats en locals o habitatges del mateix edifici

La Llei de Propietat Horitzontal prohibeix tant el propietari com l’arrendatari dur a terme en el pis o local activitats prohibides en els estatuts o que resultin danyoses per a la finca.

Tràmits que cal seguir:

  • El president, a iniciativa pròpia o d’un altre propietari o inquilí, ha de requerir al veí per escrit fefaent (buró-fax, carta certificada, etc.) que cessin les activitats molestes, i informar-lo que, en cas contrari, la comunitat iniciarà accions judicials.
  • Si l’infractor persisteix en la seva conducta, cal convocar Junta de Propietaris per a autoritzar el president a iniciar una acció judicial de cessament.
  • La demanda pot anar acompanyada de la sol·licitud de mesures cautelars i una indemnització per danys i perjudicis.
  • Si l’infractor és inquilí, la comunitat pot sol·licitar en la demanda que sigui expulsat de l’habitatge o local. A més, la Llei d’Arrendaments Urbans faculta l’arrendador a rescindir el contracte per activitats molestes i nocives.
  • Si la comunitat de propietaris no hi actua, qualsevol propietari afectat també pot recórrer als tribunals pel seu compte.

Sorolls procedents d’edificis confrontants

Tràmits que cal seguir:

  • Amistosament, posar en coneixement dels responsables les molèsties per l’excés de soroll, i sol·licitar-los que el redueixin.
  • Si no se soluciona: en cas de sorolls de bars, discoteques, fabriques o semblants, cal presentar denúncia en l’Ajuntament. Si hi ha urgència, com en el cas d’obres, recórrer a la Policia Municipal.
  • Si la conducta continua, s’ha de presentar una demanda amb opció a sol·licitar mesures cautelars en el jutjat civil. Pot al·legar-se exercici antisocial dels drets en el demandat, responsabilitat extracontractual o intromissió il·legítima en la intimitat. Es necessita advocat i procurador. Quan el perjudicat és una comunitat de propietaris, cal convocar amb urgència Junta Extraordinària de propietaris per a autoritzar el president a iniciar accions legals.
  • Si el perjudicat entén que l’actuació de l’Ajuntament ha sigut de passivitat o excessiva permissivitat, també pot valorar-se una reclamació de responsabilitat patrimonial a l’Ajuntament.

Via penal

Per aquest procediment s’opta en els casos extrems i s’aplica quan els sorolls ocasionen risc de perjudici greu per a la salut de les persones (article 45 de la Constitució). En compliment d’aquest mandat, el Codi penal (article 325) castiga amb penes que oscil·len entre els 6 mesos fins als 4 anys els qui infringeixen aquest precepte.

Tràmits que cal seguir:

  • S’ha de presentar denúncia o querella davant el Jutjat. És convenient comptar amb testimonis. S’hi poden reclamar danys i perjudicis.
  • Per a interposar querella (o sempre que s’intervingui en el procediment com a acusació particular) es necessita advocat i procurador.

Altres vies de reclamació

També és possible reclamar per excés de soroll presentant un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, per violació del dret a la intimitat i a la inviolabilitat del domicili (art. 18 de la Constitució espanyola). No obstant això, abans de recórrer a aquesta via és necessari esgotar el procediment judicial.

Finalment, es pot presentar una queixa davant el Defensor del Poble (Procurador del Común, Ararteko, Síndic de Greuges…).

Nivells de soroll i els efectes que tenen en la salut

Decibels Efectes en l’organisme Fonts emissores de soroll
0-30 No n’hi ha. Ocells refilant, biblioteca, remor de fulles d’arbres.
30-55 Reaccions psíquiques.
Dificultat a conciliar el son.
Pèrdua de qualitat del son.
Interior d’una casa, ordinador personal, conversació normal.
55-75 Dificultat en la comunicació verbal.
Probable interrupció del son.
Comunicació verbal difícil.
Pluja, interior d’un restaurant, roncs, aspirador, televisor amb volum alt, camió de les escombraries.
75-100 Influències d’ordre fisiològic en el sistema neurovegetatiu.
Augment de les reaccions psíquiques i vegetatives.
Perill de lesió auditiva.
Interior de discoteques, motocicletes sense silenciador, habitatge pròxim a l’aeroport, clàxon d’autobús.
100-130 Lesions en cèl·lules nervioses.
Dolor i trastorns greus.
Trepants, avió sobrevolant edifici.
140 Llindar del dolor. Avió envolant-se a 20 metres.