Accés remot: l'ordinador amb comandament a distància

Els programes per a accedir a un ordinador des d'un altre de diferent obren la porta a desenes d'aplicacions útils i enginyoses
1 Octubre de 2008
Img internet listado 453

Accés remot: l'ordinador amb comandament a distància

/imgs/20081001/internet1.jpgL’accés remot als ordinadors va en paral·lel a Internet. Des que els terminals van començar a connectar-se entre si, els informàtics s’han dedicat a desenvolupar programes per a aconseguir la manipulació d’un ordinador des d’un altre situat a una distància considerable. Unes aplicacions molt còmodes, encara que molt utilitzades també pels primers pirates informàtics per a cometre les seus ‘gestes’ de més renom. No obstant això, és un risc que val la pena córrer per la infinitat d’avantatges que proporciona aquest sistema.

Ratolins que es mouen sols

En aquests moments ningú se sorprèn quan observa a la seua oficina el moviment de la fletxa del ratolí pel seu compte per una pantalla sense que l’usuari necessite asseure’s davant de l’ordinador. Aquest moviment és degut, amb tota probabilitat, al fet que en el departament d’assistència tècnica un informàtic està resolent alguna eventualitat. Per fer-ho utilitza un programa d’accés remot que el connecta a través de la xarxa interna de l’empresa (Intranet) a l’ordinador que desitja manipular. L’informàtic treballa des del seu ordinador, anomenat ordinador ‘client’, connectat amb la resta de terminals de l’empresa, que s’anomenen ordinadors ‘remots’. Hi estableix una comunicació selectiva a través de canals coneguts com a ‘ports’ i així pot veure en la pantalla de l’ordinador client els escriptoris dels altres terminals, cosa que li permet manejar-lo a distància.

Però no només els informàtics es poden beneficiar d’aquesta tecnologia. Qualsevol usuari que viatge i no desitge portar com a company tota la informació de l’ordinador pot aprofitar-se dels avantatges d’aquest tipus de programes, ja que li permetran accedir i reproduir els arxius del disc dur des d’altres equips sense més problemes. Són moltes i molt diverses les aplicacions que ofereixen els programes d’accés remot, algunes de molt enginyoses.

Discoteques, aules i oficines a distància

La majoria d’aquests programes permeten la reproducció dels arxius multimèdia de l’ordinador remot sense més problemes i sempre que es tinga un ample de banda suficient, com és, generalment, el de la majoria de les connexions ADSL espanyoles. Això possibilita que es pot veure una pel·lícula guardada en el disc dur propi a l’ordinador que uns amics tenen a casa seua. Només cal que els dos terminals tinguen instal·lat el mateix programa d’accés remot.

Aquesta capacitat dels programes d’accés remot per a crear xarxes d’ordinadors interconnectats entre si ha donat lloc a altres aplicacions no tan lúdiques però sí molt interessants. Una d’aquestes és l’educació a distància: algunes escoles dels Estats Units ja incorporen l’anomenat ‘Netop Schools’. Es tracta d’aules virtuals on el professor accedeix a distància als ordinadors dels seus alumnes per controlar-ne els progressos, reproduir vídeos educatius i, en general, impartir classes a distància.

L’accés remot també és útil per a aquells professionals que desitgen avançar treball d’oficina els caps de setmana sense sortir de casa. Des d’un portàtil, i còmodament instal·lats, poden accedir a l’escriptori de l’ordinador de l’oficina com si el tinguessen davant i operar-hi. No obstant això, abans d’efectuar l’accés hauran de consultar aquesta decisió amb l’informàtic de la seua empresa, perquè sovint els ordinadors empresarials mantenen tancats els ports d’accés per evitar-hi incursions no desitjades.

De la mateixa manera, els usuaris que vulguen accedir a l’ordinador de casa des de l’oficina poden trobar-se amb l’accés tancat. El motiu és que moltes empreses limiten l’accés a Internet dels seus ordinadors perquè els empleats no utilitzen programes ‘prohibits’ (com, per exemple, Emule).

Programes i requisits per a l’accés remot

La majoria dels usuaris tenen al seu abast l’accés remot a un altre PC si usen el sistema operatiu Windows XP o Vista, Mac OS X o qualsevol Linux dels últims anys. Per exemple, Windows incorpora la possibilitat d’accedir remotament a altres ordinadors amb el mateix sistema operatiu. Per fer-ho cal que l’ordinador remot tinga activada l’opció de permetre-hi els accessos remots i tenir definit un nom que l’identifique. Per descomptat, els dos ordinadors -tant el remot com el client- han de comptar amb la connexió a Internet activada. La resta de sistemes operatius treballen amb sistemes semblants.

No obstant això, el mercat ofereix opcions més eficaces respecte de les que ofereix Windows, totes disponibles en nombrosos programes que circulen per Internet. Els de més renom són Remote Administrator i Real VCN, encara que necessiten instal·lar-se en els escriptoris de tots els ordinadors que establiran la connexió remota. LogMeIn, en canvi, només necessita estar instal·lat a l’ordinador al qual es vol accedir, ja que es maneja des del navegador de l’ordinador client, on apareix l’escriptori de l’ordinador remot per ser manipulat de forma molt senzilla. Aquesta manera de funcionar té diversos avantatges: el primer és que es pot accedir a l’equip des de qualsevol ordinador connectat a Internet, sense necessitat de fer-hi cap tipus d’instal·lació, però també és important que LogMeIn permet connectar de forma transparent ordinadors amb sistemes operatius diferents: tant fa que siga de Linux a Mac OSX o de Windows a Linux, en tots els casos connectar-se a un altre ordinador és tan fàcil com entrar a www.logmein.com i seguir les instruccions.

Els 'altres' accessos remots

/imgs/20081001/internet2.jpgCal tenir en compte que no tots els tipus d’accés remot proporcionen els mateixos avantatges. Els programes espia i de programari maligne són petites aplicacions que es colen a l’ordinador de l’usuari i obren canals de comunicació de què es valen els delinqüents informàtics per a cometre tota classe d’abusos. Usen remotament l’ordinador dels internautes per enviar anuncis brossa o per intentar captar les seues claus d’accés, com ara les del banc. Es calcula que un de cada tres ordinadors personals estan infectats amb aquests programes. Per això cal que els programes antivirus i els tallafocs es mantinguen sempre activats mentre s’estiga connectat a la Xarxa. A més, s’ha de fer un control periòdic mitjançant els programes detectors d’espies com SpyBot i AdAware, que vigilen totes les entrades a l’ordinador i detecten els “programes malignes”.