El laboratori del clima
L’home o la dona del temps s’equivoca cada vegada menys. En l’última dècada s’ha aconseguit conèixer l’oratge de què podrem gaudir durant les pròximes hores amb un marge d’error molt reduït, alhora que s’ha aconseguit divulgar amb precisió la predicció de fenòmens atmosfèrics per als pròxims dies i avançar l’evolució de manifestacions extraordinàries. La clau del progrés es troba en l’avanç qualitatiu i quantitatiu facilitat per les noves tecnologies en la resolució numèrica dels dades que es recullen a la xarxa de l’Agència Estatal de Meteorologia. En definitiva, no només es rep més informació, sinó que aquesta és cada vegada més precisa i augmenta, al seu torn, la capacitat per a interpretar-la i difondre conclusions encertades.
L’Agència Estatal de Meteorologia té encomanada la missió d’oferir el pronòstic del temps a organismes oficials, aeroports, ports i a la societat en general. Es tracta d’un servei públic, atès per funcionaris experts i dotat de les últimes tecnologies. Hereva de l’Institut Nacional de Meteorologia, l’Agència és un centre amb més de 140 anys d’història. Amb una plantilla que supera les 1.400 persones, la seua xarxa la conformen 90 observatoris, 260 estacions automàtiques, set estacions de radiosondeig a terra i una al vaixell Esperanza del Mar. S’hi uneixen 15 radars meteorològics, un de detecció de llamps i 4.500 estacions pluviomètriques i termopluviomètriques ateses per col·laboradors altruistes (prop de 4.900).
Nebulositat, temperatura, precipitacions, vent, radiació solar i descàrregues elèctriques. Totes aquestes variables són paràmetres mesurables que es perceben com a senyals numèrics enviats des dels satèl·lits geoestacionaris METEOSAT i GOES-este, i des dels polars TIROS-NOAA i METOp. Un enorme i potentíssim ordinador vectorial, contactat amb el Centre Europeu de Reading (Anglaterra) s’ocupa del seu processament: el càlcul i la traducció a gràfics i imatges que se serveixen a les diferents terminals del Centre d’Interpretació perquè siguen analitzats. El robot guarda, a més, tot l’historial de dades digitalitzades des del 1972, una eina imprescindible per a poder estudiar i analitzar el canvi climàtic.
La predicció meteorològica (l’oratge que farà) i tots els fenòmens que comporta (radicació solar, risc de llamps o de precipitacions intenses, formació de ciclons…) comptaven amb tres destinataris fonamentals: el Ministeri de Defensa, els aeroports i els mitjans de comunicació. Però l’any 2000 s’hi va unir un quart a través d’Internet: la població general. A les sis del matí s’ofereix la predicció del dia en curs i la dels dos dies següents, i des d’aquest mes d’octubre s’ha avançat de manera molt notòria la disponibilitat de la predicció per al tercer dia: es difon a les 10:00 hores del dia en potència. Cal tenir en compte que al centre s’interpreten gràfics i dades dels pròxims 9 dies, però és a partir del quart dia quan queden emmarcats sota l’apartat de probabilitats, ja que estan subjectes a canvis més o menys significatius, i els seus resultats no es difonen com a prediccions.
El temps s’ha revelat clau per al funcionament d’un país: n’hi ha prou d’observar la quantitat de converses que protagonitza. L’aviació en depèn en bona part i protecció civil necessita controlar amb la màxima exactitud possible la situació atmosfèrica per a determinar-la com a “aliada” o “perillosa”. A l’Agència, dos telèfons roigs comuniquen directament amb La Moncloa i amb la Direcció General d’Emergències. Els 365 dies de l’any, l’Agència envia de manera automàtica dos butlletins diaris amb la predicció. Elabora també una carta marítima tres vegades al dia que reben els centres costaners i, almenys quatre vegades al dia, s’emet un butlletí aeronàutic destinat als controladors aeris. No tant els dels grans aeroports, que estan connectats amb la central de dades i compten amb equips propis d’interpretació, com a les torres de control distribuïdes per tot el país i que fan possibles els vols de baixa altura. Els gràfics que s’envien aconsegueixen una resolució de 20 quilòmetres quadrats, encara que en determinades zones poden quedar reduïts a cinc. Fins i tot, en àrees més sensibles, per les seues característiques atmosfèriques, l’aigua que porten els núvols arriba a ser una mesura que cal tenir en compte per a alertar de possibles precipitacions torrencials.
L’apartat més desconegut de la ciència meteorològica que revela variants clau del clima és la radiologia. La península Ibèrica disposa de la xarxa més gran del món de radars radiològics. La seua missió és mesurar la radiació del sol que travessa l’atmosfera, és a dir, l’energia amb què els gasos solars arriben a la Terra. Els raigs i la potència d’aquests raigs condicionen el clima i la seua evolució. El tristament famós forat de l’ozó va deixar al descobert zones on la concentració de l’ozó a l’atmosfera era menor del desitjable. Va saltar l’alarma i, amb aquesta, la necessitat de controlar els efectes nocius de la radiació solar, de conèixer les zones més vulnerables i de fer un seguiment que ajuda a interpretar no només el desenvolupament de l’atmosfera, sinó també la seua vinculació amb els fenòmens meteorològics.