Els tatuatges i pírcings es continuen fent sense la informació imprescindible
Així, tot i que aquestes intervencions impliquen trencar una de les barreres protectores de l’organisme, que és la pell, en el 72% dels casos els dependents ni tan sols van preguntar als clients si sofrien al·lèrgies o un altre tipus de malalties. No obstant això, la neteja i higiene ha obtingut una bona valoració i ha millorat enfront d’un estudi semblant fet per aquesta revista l’any 2004, si bé està lluny encara del que és desitjable. Aquest element és crucial en una feina en què el risc de contagi o d’infeccions per un treball deficient és alt. De fet, l’ús d’aquests ornaments corporals està desaconsellat des d’un punt de vista mèdic i sanitari.
Els establiments triats, 136 de dedicats en exclusiva a aquestes pràctiques i 24 centres amb altres activitats d’estètica i bellesa, es van visitar a la Corunya, Alacant, Almeria, Barcelona, Bilbao, Còrdova, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa. Per recopilar la informació necessària, els tècnics de CONSUMER EROSKI es van personar a cada un dels centres fent-se passar per clients interessats en un tatuatge (sempre el mateix: una petita lletra xinesa en blanc i negre) i en els pírcings més econòmics d’acer quirúrgic. Els diners que cal desemborsar en els dos casos varien de forma notable entre les diverses capitals i fins i tot entre els centres d’una mateixa ciutat. No obstant això, el preu mitjà del pírcing sol·licitat és de 30 euros, i el dels tatuatges, de 61 euros.
En el desenvolupament del qüestionari que van emplenar els tècnics es va comptar amb les aportacions de metges dermatòlegs i es va partir tant de la normativa que algunes comunitats autònomes (Andalusia, Galícia, Navarra, Catalunya, València, Extremadura, Madrid i Múrcia) apliquen a aquests establiments com de l’exigent codi de bones pràctiques de l’Associació Nacional de Mestres Tatuadors i de Pírcings.
En línies generals els establiments analitzats suspenen l’examen de CONSUMER EROSKI amb una nota de ‘regular’. Tan sols passen la prova els centres visitats a sis ciutats: Granada i València amb un ‘bé’; i Bilbao, Còrdova, Sant Sebastià i Valladolid amb un mediocre ‘acceptable’. Les pitjors valoracions van ser per als locals analitzats a Alacant, Barcelona i Saragossa (totes amb un ‘malament’) i per a la Corunya, Almeria, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sevilla i Vitòria (totes amb un ‘regular’).
- No hem meditat bé la decisió. Els tatuatges són molt difícils d’eliminar.
- En aquell moment patim alguna malaltia o infecció, ja que les defenses del cos estan reduïdes.
- Patim una malaltia a la pell com ara una dermatitis, acne o psoriasi.
- Prenem anticoagulants o patim alteracions sanguínies o malalties cardíaques congènites.
- Som donants de sang. Després d’un tatuatge o una perforació, no es pot donar sang fins que haja transcorregut un any.
- Si prenem algun medicament, hem de consultar el metge amb antelació.
-
/imgs/20081001/temaportada2.jpg Anem a un establiment que garantisca unes condicions d’higiene correctes i que estiga registrat en la Conselleria de Sanitat i Consum. A més, els tatuadors o perforadors han d’haver fet un curs de formació. - Una vegada allà, han d’entregar-nos un full de consentiment informat.
- Si som menors d’edat, hem de comptar amb un consentiment autoritzat per pares o tutors.
- La persona que faça el pírcing o tatuatge ens ha de netejar i desinfectar la pell abans de treballar. A més, han de complir les normes d’higiene següents:
- Rentar-se les mans abans i després de la pràctica.
- Utilitzar guants estèrils i d’un sol ús.
- Utilitzar roba i calçat net i d’ús exclusiu.
- No fumar, menjar o beure mentre realitzen el treball.
- Cobrir-se els talls, ferides, cremades o altres lesions.
- Cal evitar les zones on hi haja pigues, berrugues, taques, cremades o qualsevol altra lesió de la pell.
- Demanem la factura: serà útil en cas de reclamació.
- Anem al metge si després de fer-nos el pírcings o tatuatge apareix qualsevol dels símptomes següents: febre, enrogiment i/o inflamació, dolor o molèsties a la zona de la intervenció.
- Rentem-nos sempre les mans abans de tocar-lo.
- Netegem i moguem el pírcings dues vegades al dia.
- No hem de maquillar-nos a la zona on estiga col·locat.
- No ens banyem a la piscina ni al mar fins que haja cicatritzat per complet.
- Si l’hem col·locat a la llengua o als llavis cal evitar l’alcohol, menjar xiclet i prendre menjars picants. Netegem-lo en acabant de dinar, beure o fumar.
/imgs/20081001/temaportada4.jpg Rentem-lo amb un sabó antibacterià líquid dues vegades al dia, usant només la mà.- Una vegada treta la bena, no s’ha de tornar a embenar.
- Si surt crosta, no ens l’hem de treure ni gratar-la.
- No podem prendre el sol ni banyar-nos al mar o la piscina fins que haja cicatritzat per complet.
- És convenient utilitzar roba suau i que no estrenya.
Informació insuficient
Per a fer el pas i tatuar-se la pell o col·locar-se un pírcing és fonamental obtenir tota la informació possible i, així, valorar els pros i els contres de la decisió. No obstant això, en més ocasions de les desitjables aquest tipus d’accions es fan de forma irreflexiva. S’ha comprovat que la informació proporcionada per aquests establiments continua sent molt escassa, una situació que no ha canviat des del 2004. De fet, aquest apartat de l’estudi s’ha valorat amb un ‘malament’.
En el 54% dels centres visitats no s’exposava informació sobre la qualificació del professional. Les recomanacions higienicosanitàries del local i de la zona de tatuatges, així com la informació sanitària, tampoc s’exhibien en el 69% de les botigues analitzades. En set de cada deu no es van observar fullets, tríptics o dossiers que oferissen informació sobre els productes utilitzats i tampoc sobre el procés de col·locació del pírcings o tatuatges ni sobre les cures posteriors que s’han de fer. En el 87% dels establiments tampoc s’informava a través de documents exposats sobre els possibles perills o conseqüències de l’activitat, proporció que arriba al 91% en el cas dels establiments que no exposaven dades sobre algun tipus de garantia postvenda.
Pel que fa als tatuatges, el 80% dels establiments no exhibien els preus. En nou de cada deu centres no van indicar la conveniència d’efectuar una prova prèvia per a saber si es té al·lèrgia al pigment utilitzat. En el 65% dels centres també es va obviar la recomanació de no ingerir alcohol o drogues dos dies abans de fer els tatuatges i en el 72% tampoc es va comentar que el tatuatge és millor fer-lo en dejú.
En general, les explicacions sobre la col·locació dels tatuatges van ser detallades només en un 21% dels centres visitats. Quant als riscs, la informació va ser adequada en quatre de cada deu establiments.
Les dades aportades sobre les cures necessàries després del tatuatge van ser escasses en gairebé el 20% dels centres visitats, i en 6 de cada 10 no es recomanava tapar-lo amb una gasa, com seria aconsellable. Això sí, un 73% van insistir que no s’havien de prendre el sol ni raigs UVA fins al cap de dos mesos després de fer els tatuatges i més de la meitat explicaven la conveniència d’utilitzar crema hidratant en la zona tatuada després d’una setmana i durant un mes.
En el cas concret dels pírcings, el material escollit influeix de forma decisiva en possibles al·lèrgies i problemes de cicatrització. La majoria dels professionals del sector afirmen que els millors materials són el titani i l’acer quirúrgic, en especial quan l’usuari es col·loca un pírcing per primera vegada, ja que són els que menys problemes d’al·lèrgia i infecció causen. Dels centres visitats, en el 48% van recomanar col·locar-se pírcings de titani, en el 30% d’acer inoxidable i en el 13% d’acer quirúrgic. Aquest tipus d’explicacions sobre el material només es van rebre de forma detallada en el 44% dels casos estudiats.
Una altra de les informacions útils per als clients d’aquest tipus d’establiments són els preus. El 56% dels establiments estudiats no els exposaven, enfront del 38% que sí que ho feien i el 6% que només n’exhibien la meitat.
Només en quatre de cada deu casos els dependents van explicar quant durava la sessió de col·locació del pírcing o si durant el procés seria necessària anestèsia, entre altres qüestions. En el 53% van ser menys específics, i en nou centres repartits per Madrid, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià i Vitòria no van aportar cap informació tot i que els tècnics la van requerir.
Quant a les cures posteriors a la col·locació del pírcing, només en el 45% dels casos se n’informava detalladament.
L’anomenat ‘art corporal’ s’ha convertit en una moda entre els joves i no tan joves. Perforar-se els cossos i decorar-se la pell amb sorprenents dibuixos és una pràctica amb mil·lennis d’antiguitat. Això no obstant, amb aquest tipus d’intervencions es viola una de les principals barreres protectores del cos: la pell, i això genera un augment del risc d’infeccions. A més, la sang és un vehicle potencial de transmissió de malalties i aquest tipus de pràctiques incrementa el risc de contagiar-se, ja que si l’equipament que s’utilitza per a fer el tatuatge o el pírcing es troba contaminat amb sang d’una persona infectada, es poden contreure malalties greus. Entre els mals que més preocupen es troben els virus de la immunodeficiència humana (VIH) i els virus de l’hepatitis (com ara l’hepatitis B, C; i en menor mesura la A), la tuberculosi o el tètans. A aquests efectes no desitjats s’afegeixen els esquinços, les hemorràgies, les inflamacions cròniques, les infeccions localitzades, les fractures d’esmalt i dents, les reaccions al·lèrgiques, etc. Són conseqüències derivades d’una mala cicatrització, d’infeccions bacterianes, d’alteracions dentàries o de reaccions a la tinta o els materials usats en el procés. En definitiva, comporta riscs que cal reduir al màxim.
Bona higiene, però amb mancances
Una de les premisses que han de complir tots els establiments, segons les diverses normatives autonòmiques, és que han d’estar dividits en zones diferents que possibiliten una atenció correcta al client. Tots els centres estudiats disposaven d’alguna zona diferenciada, però és ressenyable que en el 30% dels casos la zona d’esterilització no es trobava separada de la resta d’instal·lacions.
Les àrees d’espera, de treball i de neteja per a ús dels clients han d’estar netes, desinfectades i en bon estat. Es netejaran almenys una vegada al dia i sempre que es trobe brutícia aparent. A més, es farà una desinfecció de totes les superfícies de forma periòdica.
El 82% dels 160 establiments analitzats conservaven la recepció en bon estat de conservació, ordre i netedat. En el 75% dels casos, l’àrea de treball es trobava ordenada i amb tots els materials de treball emmagatzemats en un armari. Les diverses legislacions obliguen que els objectes i utensilis de treball estiguen guardats en armaris tancats i siguen d’un material que en permeta la neteja i la desinfecció fàcils. En més del 86% dels llocs visitats, els armaris on es guardaven els objectes de treball estaven nets i tancats, i els terres, parets i mobles eren llisos per a facilitar-ne la neteja (les normatives diuen que els terres i les parets de les zones de treball han de ser llisos, revestits de materials no porosos que suporten una neteja i una desinfecció adequades). Tampoc s’hi va trobar brutícia ni taques de sang.
Per bé que la gran majoria complia les normes d’higiene, alguns establiments suspenien en aquest apartat. De fet, l’ordre era una tasca pendent en tres centres de Còrdova, Màlaga i Valladolid, i es van trobar taques i brutícia en altres tres també de les capitals cordovesa, pamplonesa i alacantina. A això cal afegir que en el 8% dels establiments no es va permetre als tècnics de CONSUMER EROSKI accedir a aquestes instal·lacions.
La perforació corporal o el tatuatge s’han de fer amb la garantia absoluta de privacitat. Dels 160 comerços visitats, la intimitat estava assegurada en el 85% dels casos, però no així en el 13% (hi suspenen un centre de la Corunya, dos d’Almeria, un altre de Barcelona, tres de Còrdova, un de Granada, un de Madrid, un de Màlaga, tres de Múrcia, un d’Oviedo i dos de Valladolid).
Una de les obligacions principals que han de complir aquest tipus de centres és que els elements destinats a penetrar en la pell, les mucoses o altres teixits com ara agulles o maquinetes d’afaitar estiguen tancats hermèticament i esterilitzats, i ser rebutjats després de cada ús. En la majoria dels centres visitats es trobaven tancats hermèticament (87,5%). No ho estaven, en canvi, en una botiga de Pamplona, i en el 12% dels casos ni tan sols van mostrar els tècnics de la revista aquests instruments.
Els materials de treball destinats a estar en contacte amb la pell sense travessar-la (per exemple, la pistola) s’esterilitzaven cada vegada que s’usaven amb un client. De nou, és destacable que en l’11% dels casos (sis de Barcelona, un d’Almeria, un de Còrdova, tres de Màlaga, un d’Oviedo, un de Vitòria i cinc de Saragossa) no els mostressen.
La sala d’esterilització estava aïllada en gairebé el 60% dels casos estudiats, però no en el 16%: tornen a destacar negativament Alacant, Valladolid i Oviedo, i no es va voler ensenyar o no es va poder veure en el 25% dels 160 llocs visitats. L’ordre i la netedat imperaven a la sala d’esterilització en el 73% dels casos (hi destacaven positivament la Corunya, Bilbao, Madrid i Sant Sebastià), però no en tres botigues d’Alacant, Màlaga i Pamplona. Menys satisfactori és que la llitera estava neta o hi havia un llençol d’un sol ús en a penes la meitat dels 160 centres.
Finalment, la normativa vigent obliga el professional tatuador o anellador a utilitzar roba adequada i específica (bata de color blanc o clar) per a acomplir la seua activitat. En la meitat dels casos estudiats no es va poder veure en acció el tatuador o anellador. Dels 80 professionals que sí que es va poder observar, el 26% no portaven màscara, el 30% ni tan sols portava la roba adequada i el 4% no es van rentar les mans abans, després, ni tampoc quan interrompia l’activitat.
Els riscs que comporta fer-se un tatuatge o un pírcing en condicions inadequades fan que siga crucial l’elecció del centre. Aquestes pistes poden ajudar a decidir amb criteri:
- Espais amplis: L’establiment ha de tenir diferenciades correctament la zona de recepció, de treball i d’esterilització dels materials. A més, aquestes sales han de ser espaioses perquè el professional treballe amb comoditat i amb una il·luminació adequada.
- Ni rastre de brutícia: La netedat i la higiene seran una màxima en tot l’establiment, en especial a la zona on es fa el tatuatge o el pírcing. Res de taques o materials i objectes desordenats o fora de lloc.
- Aliè a les mirades: La zona de treball ha de ser una zona que respecte la intimitat del client que ha decidit fer-se un pírcing o tatuatge.
- Utensilis de treball: Els materials han d’incloure el precinte corresponent, ja que seran d’un sol ús, i han d’estar guardats correctament en armaris tancats. Quan s’hagen de fer servir, s’obriran davant del mateix client, mentre que les eines que s’utilitzen, com ara la pistola, s’han d’esterilitzar amb cada persona. També serà d’un sol ús el paper o llençol que cobrisca la llitera o la cadira on es col·loca el pacient, igual com la maquineta en el cas que siga necessari depilar la zona del cos per a tatuar.
- El professional: El tatuador o perforador, així mateix, ha de respectar unes pautes d’indumentària: vestirà una bata blanca i un calçat específic, màscara i guants d’un sol ús que es traurà i es posarà davant del client. A més, abans i després de fer el tatuatge o el pírcing i sempre que el treball s’interrompa, es rentarà les mans.
- Informació: Abans de fer el tatuatge o el pírcing, el professional informarà sobre els riscs que comporta (al·lèrgies, problemes de cicatrització…); sobre com ha d’anar el client al centre (sense haver ingerit en dates recents alcohol, drogues, aspirines i en dejú); sobre els factors que influeixen en la col·locació d’un pírcing o un tatuatge en una zona o una altra del cos i, finalment, explicarà les cures posteriors necessàries (pomades, gases, rentats, no prendre el sol o banyar-se a la piscina o el mar fins passat un temps, posar-se cremes hidratants…)
Preus: convé comparar
Els preus mitjans més elevats es van trobar a Vitòria (46 euros) i els més baixos a Alacant (15 euros). A més, les diferències més grans es van trobar a València: el cost més car era de 50 euros i el més econòmic disminuïa la taxa mitjana fins a 15 euros.
El preu mitjà que cal abonar per fer-se un tatuatge (una lletra xinesa petita en blanc i negre) arriba als gairebé 61 euros, una taxa que gairebé es multiplica per dos a Alacant, on de mitjana es cobren 120 euros; i es divideix per dos a Granada (31 euros).
A la capital alacantina es va trobar el preu més car de tot l’estudi: ni més ni menys que 140 euros, mentre que el més econòmic es va trobar en un centre de Valladolid: a penes 20 euros.
A més del làser, també es poden utilitzar altres procediments convencionals de cirurgia plàstica com ara extirpacions, estirament, talls o empelts de pell, o fins i tot “camuflar” el dibuix amb un nou tatuatge. L’últim avanç és una crema elaborada per experts en cosmètica d’una clínica d’Oxford, al Regne Unit. Aquesta tècnica, encara poc estesa i que s’està utilitzant per primera vegada als Estats Units, permet esborrar els tatuatges no desitjats, sense dolor ni cicatrius, en aproximadament unes 8 setmanes.