Aliments "light": la nova normativa guanya pes
Però les noves condicions no regulen només les declaracions light o expressions semblants. També preveu les declaracions relatives al contingut “alt en, baix en, més, menys, reduït, sense, font de…” per a la resta de nutrients (greixos, sucres, proteïnes, fibra, vitamines i minerals), així com les referents al valor energètic; missatges que apareixen de forma habitual en multitud de productes.
Una mostra: la legislació vol evitar que els fabricants de dolços incloguen en els seus envasos l’esment “baix contingut en greix” sense fer esment al seu “alt contingut en sucre”, més propi d’aquests productes. Amb aquest objectiu establirà els perfils nutricionals, per bé que encara caldrà esperar, com a màxim, fins al 19 de gener del 2009 perquè la Comissió fixe els requisits específics que hauran de complir els aliments o determinades categories d’aliments perquè puguen efectuar-se declaracions de propietats saludables, així com les seues condicions d’ús.
L’objectiu, a més d’afavorir la lliure circulació de productes a la UE, és facilitar al consumidor la informació necessària perquè puga escollir amb ple coneixement de causa, garantia i seguretat, els productes que el permetran seguir una dieta sana i equilibrada.
Tots els fabricants hauran d’atenir-se a les exigències del nou reglament. Des de l’1 de juliol del 2007, la normativa recull de moment un llistat de declaracions nutricionals que es podran utilitzar, així com qualsevol altra que puga tenir el mateix significat per al consumidor, i les seues condicions d’ús. No obstant això, encara és fàcil de trobar als establiments productes amb declaracions nutricionals que no són vàlides. És el cas, per exemple, d’una conserva de tonyina “baixa en sal” que no inclou en l’etiquetatge nutricional el contingut d’aquest ingredient, quan aquesta dada és obligatòria; o un gaspatxo “baix en calories” que aporta 35 calories per 100 ml quan, segons el nou reglament, per a denominar-se així l’aportació energètica no hauria de ser superior a les 20 calories per 100 ml.
Quant a les begudes alcohòliques, aquestes no podran acollir-se a aquesta modalitat de “perfils nutricionals”, ja que el reglament descarta qualsevol possibilitat de formular al·legacions saludables en aquest tipus de begudes amb una graduació superior a l’1,2%. D’aquestes, només es podrà indicar, com a dada positiva, la disminució del grau alcohòlic o del contingut calòric.
De la mateixa manera, la Comissió ha d’aprovar el llistat definitiu de declaracions de propietats saludables consensuades i les seues condicions abans del 31 de gener del 2010. Per a l’addició d’altres declaracions no previstes en la llista, s’ha dissenyat un sistema d’autorització i llistes específiques, com en el supòsit de declaracions de reducció del risc de malaltia i declaracions relatives al desenvolupament i la salut dels xiquets.
Des de fa uns anys, l’etiquetatge i la publicitat d’alguns aliments inclouen una varietat de declaracions sobre el benefici extraordinari per a la salut de diversos nutrients o substàncies afegides, reduïdes o eliminades del producte. Aquesta circumstància influeix en la decisió de compra i, per tant, en la ingesta total de nutrients. El consumidor tria aquests productes perquè hi percep un avantatge nutricional, fisiològic o de qualsevol altre aspecte de la salut respecte d’altres productes semblants. Però molts dels productes no disposen d’un consens científic suficient que sustente els missatges publicitaris ni el màrqueting que els envolta.
Per evitar aquesta confusió, la nova reglamentació és contundent: exigeix al fabricant que garantisca que les substàncies sobre les quals efectua la declaració tinguen un efecte nutricional o fisiològic beneficiós. A fi de garantir la veracitat de les declaracions, aquesta substància ha d’estar inclosa en el producte final en quantitats suficients, o bé ser-hi absent o present en les quantitats reduïdes adequades com perquè es cause l’efecte beneficiós declarat. De la mateixa manera, aquesta substància ha de ser assimilable per l’organisme.
- Declaracions nutricionals. Aquelles que afirmen, suggereixen o donen a entendre que un aliment conté propietats nutricionals específiques per raó de la seua aportació energètica (valor calòric) o pels nutrients o altres substàncies que conté o no conté (per exemple, “baix en calories, sal o sucre” o “ric en vitamines, fibra o proteïnes”).
- Declaracions de propietats saludables. Aquelles que donen a entendre que hi ha una relació entre una categoria d’aliments, un aliment o un dels seus components i la salut. La publicitat està plena d’exemples d’aquest tipus de declaracions que es refereixen a aliments que, per contenir un determinat ingredient, són bons per a les defenses de l’organisme o ens ajuden a reforçar la salut o a reduir el colesterol.
- Declaracions de reducció del risc de malaltia. Aquelles que afirmen que el consum d’un aliment o d’un dels seus constituents redueix de manera significativa un factor de risc d’aparició d’una malaltia (com ara anuncis o etiquetes d’aliments que afirmen que disminueix el risc de patir isquèmia coronaria o accidents cerebrovasculars)