Nadal en peu de guerra: com podem evitar els conflictes familiars?
“La nit de Nadal és nit d’alegria…”. La lletra d’aquesta nadala tan popular que reflecteix el sentit del Nadal s’esfuma en moltes llars on ocorre precisament el contrari: els conflictes familiars latents durant tot l’any es destapen de forma incontrolable, com el tap d’una ampolla que surt disparat cap al sostre, i es poden convertir en el detonant d’una ruptura familiar. De la mateixa manera que més d’un 80% de les separacions i divorcis es produeixen després de l’estiu, són moltes les parelles que trenquen o els familiars que deixen de parlar-se després de les festes de Nadal. Però, quins són els protagonistes principals d’aquests desacords nadalencs i per què?
Un conflicte sorgeix davant de la falta d’acord, sobretot quan hi ha alguna cosa per negociar. Aquest desacord es pot viure en qualsevol nucli familiar, en famílies que en aparença no tenen cap problema i semblen portar-se bé i en famílies desestructurades, on hi ha més conflictes d’interessos i s’ha de negociar sobre les visites dels fills als pares, etc. D’altra banda, les àvies o mares de família que solen organitzar els banquets de Nadal encaixen pitjor que els seus descendents passin algun dels dies assenyalats a casa de la família política. Però els conflictes no depenen tant del parentiu o la posició que s’ocupi en la família com que els seus membres tinguin una personalitat caracteritzada per la inflexibilitat i la rigidesa en el compliment de les tradicions i les normes establertes.
Els conflictes familiars que es disparen per Nadal són latents si estan adormits tot l’any i es destapen en aquestes festes; profunds, quan falla la comunicació; o propis d’aquestes dates, a causa de la presa de decisions que comporten. Entre les situacions que actuen com a factor gallet, s’adverteixen les següents:
- La falta de comunicació en la família, bé per omissió o bé perquè la comunicació és inadequada. Les famílies que es regeixen per un patró de conducta “calla i cou” i es “desen” petits conflictes són més vulnerables a sofrir un esclat emocional incontrolable. Per a evitar-ho, es recomana provar la comunicació assertiva, és a dir, una comunicació eficaç en la qual no s’agredeix l’altre amb una comunicació agressiva, exercint el rol de botxí, ni tampoc no s’utilitza una comunicació submisa, des del rol de víctima, fent-se sentir culpable.
- Una mala planificació del temps i l’economia de Nadal, és a dir, prendre decisions sobre el calendari de festes, les compres, els plats que es volen preparar… i compaginar-ho amb la feina és una font indiscutible d’estrès. Es considera que més del 80% de la població percep símptomes d’estrès, ansietat, malenconia o depressió per Nadal. Per a evitar aquestes tensions afegides, s’aconsella planificar les festes amb prou antelació.
- Tenir expectatives massa altes o irreals sobre com han de ser les festes, com pretendre oferir un sopar de luxe, quan no es tenen diners, o esperar que toqui la loteria de Nadal, pot abocar a la frustració i actituds reactives negatives quan no es compleixen aquestes expectatives. Per a evitar-ho, tant per Nadal com en la vida, el recomanable és marcar-nos metes i objectius difícils, perquè ens motivin, però reals i assolibles, perquè no ens generin frustració.
Les festes de Nadal haurien de servir per a reforçar els llaços familiars i no per a intentar resoldre els conflictes familiars durant aquests dies, sinó abans. Per fer-ho possible, es pot acudir a un mediador, una figura professional en auge que pot provenir de diferents camps (psicologia, coaching o serveis socials) i que aquesta dialogui amb el familiar més objectiu, comprensiu i equànime de la família per tal de trobar una solució a la discòrdia familiar que existeixi abans de les festes.
Quan no és possible, i algun familiar perd els papers per Nadal, els experts recomanen no amagar aquesta realitat als nens si la discussió es produeix dins d’uns límits raonables, ja que també són membres de la família, i apartar-los de l’escenari on ocorri només davant d’una agressió física o verbal. Així mateix, quan s’eleva massa el to de veu, s’aconsella els pares dir-los que “no és el correcte, el mare o el pare s’ha equivocat”, ja que els nens es regeixen per l’aprenentatge, basat a aprendre conductes mitjançant l’observació i, per tant, adopten els models de comportament dels seus adults.
Després d’un conflicte per Nadal, com es pot afrontar el següent? Segons els experts, la fugida no és el camí per a la resolució dels conflictes, sinó l’enfrontament, ja que allò del que es fuig, per vergonya o per por, ens persegueix durant tota la vida i el problema es va agreujant. Per a evitar-ho, es recomana aprofitar la resta de l’any per a parlar-ho, quan les emocions ja s’hagin refredat. Així i tot, si l’enfrontament és molt dràstic alguns experts desaconsellen reunir-se el Nadal següent, fins que se solucioni.
- Negociar fins a aconseguir un acord sobre on, com i amb qui passar les festes.
- Una vegada aconseguit l’acord, no donar voltes a la decisió presa i gaudir de les festes.
- Resoldre els conflictes familiars abans del Nadal, si cal amb ajuda professional.
- Planificar amb temps on se celebrarà cada dia festiu i amb quin familiars.
- Fer un pressupost ajustat del Nadal, sense pretendre gastar més del que es té, sinó pensant que l’important és reunir-se.
- Guardar les formes, encara que s’hagi de compartir taula amb un familiar que no ens agradi.
- Evitar abusar de la beguda, ja que ens desinhibeix i ens pot portar a perdre el control del comportament.
Fuentes: Amaya Terrón, directora del Centre de Psicologia Amaya Terrón, de Madrid, Elena Borges, psicòloga del Centre de Psicologia Elena Borges, de Fuenlabrada (Madrid), i Col.legi Oficial de Psicòlegs de Madrid.