Capritxos de Nadal a taula: com hem d'actuar amb nens?

La clau per a la bona educació alimentària és que els pares prediquin amb l'exemple i siguin conscients de les possibles conseqüències de cedir davant dels aliments superflus
1 Desembre de 2013
Img alimentacion listado 935

Capritxos de Nadal a taula: com hem d'actuar amb nens?

/imgs/20131201/capricho1.jpg
Apujar el volum d’uns altaveus que ja estan molt alts no és una bona idea. I empitjorar per Nadal una alimentació que de forma habitual ja és desequilibrada -com és el cas de l’alimentació infantil dels nens espanyols-, tampoc ho és. Espanya sofreix una epidèmia d’obesitat infantil: gairebé tres de cada deu nens sofreixen excés de pes. I l’alta ingesta calòrica habitual, sumada al típic desplegament nadalenc de productes que haurien de ser de consum excepcional, contribueix sens dubte a augmentar el risc d’obesitat infantil. Aperitius fregits, neules, coques, bombons, gelats, flams, polvorons i torrons (per no parlar de les típiques bosses plenes de llaminadures) tenen en comú l’alt contingut en energia (que prové de sucres, de greixos, o dels dos alhora) i en moltes ocasions l’alta aportació de sal.

Els pares com a exemple

Els comitès de nutrició donen cada vegada més importància al paper dels pares o cuidadors, no tant com a educadors sinó sobretot com a models de conducta. Els nens imiten els adults i no només en els gestos o expressions, també en altres patrons de conducta, com els renecs o els crits. El patró d’alimentació dels adults a càrrec d’un menor resulta d’una importància cabdal com a determinant del que seguirà el nen, igual com passa amb el tabaquisme: els fills de pares fumadors mostren una actitud molt menys negativa que la resta de nens davant d’aquest hàbit tabàquic i, a més, són més proclius a fumar de grans. Predicar amb l’exemple (i no amb reprimendes, càstigs o sermons) dóna molt bons resultats tant a curt com a llarg termini en gairebé tots els àmbits de la salut infantil. A més, a les cases dels pares que no consumeixen de forma habitual aliments superflus sol haver-hi menys quantitat d’aquests aliments, per la qual cosa el seu consum serà més baix. A la majoria dels adults, els agrada qualsevol capritx de Nadal, sigui dolç o salat, però cal saber que, en proporció, els aliments superflus són pitjors en nens que en adults.

Cossos petits, riscos grans

Un típic gelat de xocolata aportarà el 13% de l’energia que ha de prendre un adult en tot el dia, mentre que en el cas d’un nen de tres anys la xifra serà just el doble: el 26% (la quarta part de les calories que s’aconsella que prengui en tot un dia, mitjançant un únic aliment). En el cas dels greixos és pitjor, ja que, a l’adult, li aportarà el 23% del greix que s’aconsella que prengui, mentre que al nen, un 45% (gairebé la meitat dels greixos que hauria de prendre en tot el dia). El mateix passarà amb qualsevol aliment amb moltes calories. No s’ha d’oblidar que aquests aliments són molt abellidors i agradables al paladar, per la qual cosa, a un nen, li costarà resistir-se a consumir-los si els té al davant: l’ideal és que siguin a casa només de forma esporàdica.

El poder de la ració

/imgs/20131201/capricho2.jpg
Les festes de Nadal són un bon moment per a gaudir d’aliments reservats per a un consum ocasional, com els citats més amunt (torrons, polvorons, etc.), però fins i tot així, val la pena tenir en compte que la quantitat que arriba a taula ha de ser limitada. Una gran safata plena de magdalenes o de galetes salades farà que el nen (o l’adult) en mengi més quantitat que si la ració servida és menor. Nombrosos estudis demostren que com més gran és la quantitat d’aliment que conté un plat, més gran és la seva ingesta. A l’hora de comprar aquests aliments, s’ha de tenir present que més val quedar-se curt que passar-se’n: si algú es queda amb gana a les postres sempre s’és a temps d’elaborar en un tres i no res una deliciosa macedònia de fruites fresques.

Refrescs: millor evitar-los

Alguns aliments que decoren les taules de Nadal poden contribuir a desequilibrar l’alimentació. D’aquests, els que presenten un nombre més alt de proves científiques sobre els seus efectes negatius són les begudes ensucrades, conegudes com “refrescs”. La paraula “refresc” no sol agradar als experts en nutrició o salut pública, ja que té una connotació positiva, molt allunyada de la realitat. Un estudi recent va demostrar que una típica llauna de beguda ensucrada incrementa el risc de patir diabetis fins en un 22%. Una de les investigadores, quan va ser entrevistada sobre els resultats del seu estudi, va declarar que d’acord amb l’augment registrat en el consum de begudes ensucrades a Europa, s’havien d’enviar a la població missatges clars sobre l’efecte contra la salut d’aquests refrescs. El paper de les begudes ensucrades en el guany de pes i en les patologies associades a l’obesitat (diabetis, hipercolesterolèmia, hipertensió, etc.) és, ara per ara, indiscutible, i per això les associacions sanitàries de referència recomanen evitar-les. Si, a més, contenen cafeïna, com és el cas de les begudes ensucrades “de cola”, el motiu per a evitar-les és encara més gran: els símptomes de la cafeïna en nens o adolescents no són desitjables: agitació, excitabilitat, ansietat, canvis en el patró de comportament, alteracions del son, taquicàrdia o fins i tot dolor de pit.