Torró: el dolç de Nadal

1 Desembre de 2013
Img alimentacion 6 listado

Torró: el dolç de Nadal

/imgs/20131201/turron.jpg
La varietat de torrons que es pot assaborir en aquest moment té poc a veure amb els que es comercialitzaven en l’època dels nostres avis, on l’elecció era més senzilla: només calia triar si es preferia el torró dur o el tou. Avui, en canvi, es poden adquirir torrons de gairebé tots els sabors i tots els preus, al mateix temps que se n’elaboren especialment per als nens, per als adults més llaminers i per als qui en són menys.

  • Torró dur. Els ingredients principals són les fruites seques torrades, barrejades amb clara d’ou, sucre i mel. Entre les fruites seques més utilitzades per a la seva elaboració es troben: ametlles, avellanes, pinyons i nous, encara que el protagonisme el tenen les ametlles. Els ambaixadors del torró dur són dos: el d’Alacant i el d’Agramunt, tots dos amb Denominació d’Origen. Aquest torró pot suposar un inconvenient per a les persones grans amb dentadures postisses o problemes dentals i per als joves que porten ortodòncia. A canvi, es triga més temps a acabar-se’n un bocí, se’n menja menys, s’hi ingereixen menys calories i dura més.
  • Torró tou‘. El més conegut -el de Xixona- també està compost per fruites seques, clara d’ou, sucre i mel. La diferència està en la textura i en una preparació més laboriosa, que exigeix moviments compensats per a la barreja i molta dedicació. Però també entra en aquesta categoria el torró de crema cremada que, segons explica la llegenda gastronòmica, es va inventar per aprofitar els rovells que no s’utilitzaven en l’elaboració dels altres torrons. La seva consistència permet menjar-se’ls amb rapidesa i és més fàcil, per tant, excedir-nos amb les calories. En contrapartida, són els més innovadors i, a més del tradicional, n’hi ha una enorme gamma d’opcions i sabors.
  • Torrons diversos. Conformen el grup més variat i innovador, i els noms canvien segons la resta d’ingredients que continguin a banda del sucre, la mel, les ametlles o l’ou. En general, són tous, encara que alguns -els de xocolata, sobretot- poden ser durs o, almenys, crocants. Aquests torrons substitueixen les ametlles per altres fruites seques o sucres, o altres ingredients com arròs inflat, coco, lactis, licors o fruites. A més, poden farcir-se o cobrir-se amb productes de pastisseria, de manera que hi ha tantes opcions com l’expert imagini.
  • Dolços substituts. Les persones amb intoleràncies i al.lèrgies alimentàries (a l’ou, el blat, la llet…) pateixen moltes limitacions a l’hora d’assaborir el torró. El massapà autèntic, l’original, el que només porta ametlla i sucre, és un dolç substitut dels torrons perquè no planteja cap problema a la majoria de persones al.lèrgiques i intolerants excepte en cas d’al.lèrgia a la fruita seca. Convindrà assegurar-se, però, que no es tracta de massapà amb fècula, una opció que limita el consum a celíacs i intolerants al blat.

La millor manera de gaudir del seu sabor

El torró és un dolç; un aliment que té una aportació calòrica molt elevada, fins i tot en les versions light o sense sucres afegits. Però no ens hem d’espantar: el torró se sol menjar en petites quantitats, amb la qual cosa l’aportació final de calories no és tan elevada quan se’n gaudeix amb mesura. És a dir, el torró es pot menjar sempre que es faci amb prudència: no menjar torró entre hores, prendre una mica de fruita després i així menjarem menys quantitat d’aquest dolç, triar les receptes sense sucre que contenen, a canvi d’això, edulcorants artificials (són més lleugeres i aporten menys calories) i triar sempre que es pugui el torró tou de Xixona, que entre els tradicionals és el menys calòric.