Un hort al balcó

Per què no utilitzem les jardineres del balcó i els tests de la terrassa per plantar-hi alls, mostassa o camamilla?
1 Maig de 2004
Img miscelanea

Un hort al balcó

/imgs/20040501/miscelanea01.jpg
Cultivar al balcó plantes aromàtiques o fins i tot hortalisses és senzill i ens permet disposar de petites quantitats d’aliments naturals. L’alfàbrega, la camamilla, l’espígol, la menta, el julivert, els pebrots i els tomàquets, entre d’altres, es presten perfectament a créixer a casa. A més de llum i una terra amb bon drenatge, exigeixen un reg puntual i altres cures senzilles i fàcils de proporcionar. L’elecció de les plantes dependrà de l’orientació de la terrassa o el balcó i del clima que hauran de suportar.

Com s’han de plantar

Quan només es disposa d’un balcó o una àmplia terrassa convé aconseguir portatests de grans dimensions i una certa profunditat, la suficient perquè les arrels es desenvolupin sense problemes. Moltes plantes aromàtiques són originàries del Mediterrani -hisop, espígol, melissa, orenga, farigola…-, la qual cosa significa que necessiten molt de sol, encara que resulten també adaptables a climes més freds. Així mateix, solen ser sensibles a l’excés d’aigua, per la qual cosa requereixen terres amb un drenatge excel·lent. No obstant això, no són exigents quant a la qualitat de la terra i poden viure i florir en terrenys dolents i pobres. Qualsevol època de l’any és bona per a plantar-les seguint les instruccions per a cada una d’elles, encara que convé evitar els dies d’excessiva calor o fred: no arrelarien o ho farien amb molta dificultat. Es recomana posar pedres petites o trossos de ceràmica al fons del portatests i omplir-lo amb substrat de bona qualitat.

Aigua i llum

Interessa que el balcó o la terrassa estigui orientada al sud, i si no és així, que almenys rebi diverses hores de sol al dia, ja que les plantes en necessiten la llum per fer correctament la fotosíntesi, procés del qual en depèn el desenvolupament i el contingut en nutrients i vitamines. Si no rep prou sol directe es pot ampliar la llum pintant la paret pròxima de blanc perquè en reflecteixi la radiació. Encara que es tracti d’un hort urbà, no està exempt de sofrir les conseqüències de les inclemències meteorològiques. Així, la quantitat d’aigua que rebi també esdevé aquí essencial, igual com passa al camp. L’excés crea problemes de podridures i fongs paràsits; la manca en minva el desenvolupament vegetal i fa que les plantes es tornin dures. Per a les persones més oblidadisses s’aconsella un sistema de reg localitzat, que consisteix en tubs de goteig amb els degotadors intercalats cada 30 o 40 centímetres i un senzill programador de reg (de venda en botigues de jardineria). Aquest sistema es connecta a una aixeta, de manera que les plantes es reguen quinze minuts cada dia o mitja hora cada dos dies, i té l’avantatge que ens permet absentar-nos sense que per això perdem els nostres cultius per falta de reg. Tanmateix, n’hi ha prou amb un simple reg manual, però puntual.

El julivert, un clàssic dels cultius casolans

/imgs/20040501/miscelanea02.jpg
Es cultiva per llavors, en un test o test preferentment situat prop d’una finestra i en un lloc càlid. Encara que el julivert prefereix els climes càlids, resisteix bé el fred. Si bé els sòls humits hi són els més indicats, s’acomoda a qualsevol tipus de terreny, encara que ho farà millor en els profunds, solts, frescs, proveïts de matèria orgànica molt descomposta i nets de males herbes. El més adequat és utilitzar dos tests i plantar-hi les llavors al començament de la primavera i de nou al final de l’estiu, així s’obtindrà julivert tot l’any. Per aconseguir una mata compacta i tendra no s’han de deixar néixer les flors; cal arrencar-les quan comencin a brotar. També es poden deixar sortir si es disposa d’un altre test llest per a tallar-lo: d’aquesta forma les flors deixaran caure les llavors a terra i després tindrem de nou una planta bella sense que això suposi un esforç addicional. Finalment, la recol·lecció dels fulls del julivert s’ha de fer amb les mans, mai amb tisores.

Eviti cometre els errors més comuns

  • No sembri la planta molt endins.
  • No amuntegui terra en excés sobre l’arrel de la planta.
  • No utilitzi fertilitzant en excés.
  • No regui excessivament les plantes ni s’oblidi de fer-ho
  • No triï la planta equivocada per a les condicions ambientals de la zona. És a dir, no sembri una planta que necessita almenys sis hores diàries d’exposició solar en un lloc en què a penes se’n reben dues hores.

Compost casolà

Les plantes, com a organismes vius, necessiten ser alimentades i d’això s’encarrega el compost i tota la matèria orgànica en descomposició present en la terra. Utilitzar el compost casolà és una manera perfecta de prolongar l’activitat a favor del medi ambient a casa, ja que serveix per a reciclar part de les deixalles orgàniques. Sense ser difícil, cal tenir la intenció vertadera de fer-ho, un espai d’un metre quadrat per a tenir-hi un bidó com a dipòsit dels rebuigs i la voluntat i paciència per a separar i tallar metòdicament les deixalles orgàniques, però val la pena, encara més quan som conscients que així evitarem comprar terra de fulla, que moltes vegades és extreta dels boscs i es provoca l’erosió dels seus sòls.

Per a produir compost, l’home modern empra els mateixos principis que els xinesos de fa 4.000 anys: crear condicions òptimes per a la vida dels microorganismes que degraden la matèria orgànica. Es tracta d’estimular els microorganismes que s’alimenten en condicions aeròbiques, és a dir, en un ambient amb oxigen.

El procés pot durar entre 3 mesos i un any, depenent de la forma en la qual treballi el piló. Si es va agregant en forma constant més rebuigs el procés serà lent, mentre que si deixa el piló amb el que va començar i manté la humitat adequada aconseguirà ràpidament que la seva compostera faci els primers fruits. Hi calen materials verds (cendres de fusta cremada, cítrics, peladures o trossos de fruites i verdures, fulles i bossa de te) i cafès (borumballes de fusta, fulles, podes) afegits per capes de forma homogènia, i anar humitejant la mescla ocasionalment. Mai s’ha d’utilitzar carn, ossos, peix, olis i greixos, productes lactis, menjar cuit, grans i excrements de mascotes, ja que emeten olors i atreuen els rosegadors. El lloc on estigui el piló s’ha de mantenir parcialment amb ombra i protegit de vent fort, recolzat al terra i amb bon drenatge. La millor època per a començar a fabricar el compost és la primavera. Depenent de quant ha treballat el procés, el compost estarà preparat en un període de 3 a 12 mesos. Per saber-ho es pot fer la prova de la bossa: es col·loca aproximadament 1 quilo de compost en una bossa transparent, es tanca i s’exposa al sol directe a temperatura ambient. Si després de 24 hores la bossa ha transpirat molt, per augment de la temperatura dins de la bossa, és perquè el compost encara no es troba madur i ha de seguir processant-se.

Altres plantes i verdures

/imgs/20040501/miscelanea03.jpg All:
Han de ser grans i grossos i cal plantar-los amb l’extrem punxegut cap amunt i arran de terra, per a la qual cosa es pot usar un contenidor gran. Cal deixar 8 centímetres entre un gra d’all i un altre. S’han de regar bé, sense inundar la terra, i és recomanable aplicar-hi un fertilitzant orgànic fins que apareguin els bulbs. Es recol·lecten quan la punta llueixi de color marró quasi en la totalitat. Necessiten sol directe.

Alfàbrega:
És important comptar amb una terra que dreni bé. Es planta la llavor a mig centímetre de profunditat, deixant tres centímetres entre llavor i llavor. Necessita un reg freqüent i fertilitzant. Començaran a créixer als 10 dies després de ser plantades.

Mostassa:
Es cultiva en una terra molt humida, a un centímetre de profunditat. Els brots s’han de podar perquè mantinguin una distància de 8 centímetres entre si. Necessiten sol directe, un bon reg i fertilitzants. Es cullen quan els fulls estan verds i tendres, i per a servir d’espècia es pot tallar tota la planta o només els fulls, al gust.

Anís verd:
Necessita un contenidor profund i gran perquè té les arrels molt llargues. Es planta en terra lleugera i ben drenada. Necessita sol directe. Floreix als tres mesos de ser sembrada i un mes més tard s’obtenen les llavors desitjades de sabor dolç amb què es fa el licor.

/imgs/20040501/miscelanea04.jpg Tomàquet
I altres hortalisses com el pebrot, la ceba, l’api i l’albergínia necessiten criar-se de primer en caixons de fusta. S’hi fica terra grossa, ben refinada, i es col·loquen sobre maons en un lloc abrigat i amb llum. D’aquesta manera podrem anar cuidant les plantes a mesura que creixen, encara que els falti aigua i protegint-les del fred i de la calor excessiva. Quan les plantes tinguin 3 o 4 fulles o la tija abasti el gruix d’un llapis, estaran preparades per a ser trasplantades al lloc definitiu de cultiu. En general, cal cobrir amb terra a nivell del coll de les plantes. En el cas del tomàquet, també pot soterrar-se part de la tija, ja que amb el temps aquesta treu arrels.