Una alternativa, discutida, als transvasaments

Una alternativa, discutida, als transvasaments

/imgs/20040901/img.medioambiente.01.jpg
La dessalació d’aigües procedents del mar ha creat grans expectatives en la conca mediterrània, però també s’ha constituït en font de polèmica. Aquesta tecnologia es proposa com un mitjà alternatiu als discutits transvasaments per a aconseguir recursos hídrics de qualitat en una zona històricament afectada per l’escassetat d’aigua.

La derogació recent del Pla Hidrològic Nacional, basat en el transvasament d’aigües de l’Ebre, ha situat la dessalinització en el primer pla informatiu. Els seus defensors asseguren que el consum energètic d’aquestes plantes seria molt inferior al cost de la construcció de la infraestructura necessària per al transvasament, i recorden que l’ocupació del terreny i el desplaçament de terres serien també menors. Els seus detractors, en canvi, subratllen l’impacte mediambiental que suposen les salmorres -residus d’aigua salada que genera aquest procés d’obtenció d’aigua dolça, ja que per a eliminar-les només hi ha la possibilitat de traslladar-les i evacuar-les al mar, amb l’agressió que això significa per a la biodiversitat marina. Els escassos estudis d’impacte mediambiental disponibles en l’actualitat informen que els abocaments de les plantes dessalinitzadores han causat reduccions de poblacions de peixos, mortalitat de plàncton i corals al Mar Roig, desaparició de manglars i angiospermes marines a la llacuna d’Arran Hanjurah (Emirats Àrabs), i una contaminació important dels fangs per cobre i níquel a Key West (Florida, als Estats Units).

Dessalinitzadores i consum energètic

Els investigadors porten anys intentant minimitzar el problema de l’alt consum d’energia de les dessalinitzadores. De fet, ja hi ha una tecnologia per a crear energia basant-se en la pròpia salmorra: un dispositiu anomenat PE (intercanviador de pressió, pressure exchanger en anglès), que transfereix energia directament de la salmorra al flux d’alimentació sense els problemes de rendiment dels eixos giratoris d’alta velocitat de les fàbriques actuals. Si se seguís aquest sistema, la reducció dels costos energètics i econòmics podria suposar que per primera vegada seria possible produir aigua potable a partir d’aigua de mar amb un cost inferior per metre cúbic que l’obtingut per altres vies (pantans, canals, transvasaments). Perquè aquest és un altre dels aspectes claus, encara no resolt, de la polèmica: ¿quin preu final té un metre cúbic d’aigua dessalada industrialment i quin en té un provinent del transvasament de l’Ebre?

Inconvenients de la dessalinització

• En el procés d’extracció de la sal de l’aigua de mar es produeixen residus salins que, una vegada abocats al mar, perjudiquen la flora marina a causa de l’augment de la salinitat de les aigües.
• Les complexes instal.lacions d’osmosi inversa requereixen un gran consum d’electricitat.
• Les dessalinitzadores s’instal.larien en llocs no ocupats per les urbanitzacions turístiques.
• Com a fàbriques que són, tenen una vida limitada.
• L’aigua dessalada, segons sembla, podria perjudicar l’agricultura. Els cítrics, per exemple, tan abundants a la zona de València i Múrcia, són molt sensibles als minerals que conté l’aigua dessalada.
• Caldria executar obres d’infraestructura noves i costoses per a traslladar l’aigua dessalada a les zones on és necessària.

Avantatges de la dessalinització

• Segons algunes fonts, suposa el 3% d’ocupació de terreny i el 3% de desplaçament de terres enfront del transvasament de l’Ebre previst en la Llei de Pla Hidrològic Nacional (PHN), ja derogat.
• El sistema de dessalinització consumiria un 30% menys d’energia que la requerida per a traslladar l’aigua de l’Ebre a Catalunya, la Comunitat Valenciana, Múrcia i Almeria.
• Podrien utilitzar-se energies renovables per al funcionament de les dessaladores, atès que en nombroses zones del sud i l’est del país, el sol i/o el vent abunden.

Consells dels experts

Els investigadors del Centre d´Estudis Avançats de Blanes – CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) informen d’una sèrie de mesures que caldria tenir en compte:

• La localització de les dessalinitzadores hauria de ser en zones on l’impacte sobre les comunitats bentòniques siga mínim (abocar preferentment els residus en fons sense vegetació). És important evitar badies tancades i sistemes de gran valor ecològic, com ara les praderies d’angiospermes marines.
• Els abocaments de salmorres, caldrà situar-los en zones d’hidrodinamisme mitjà o elevat, que facilite la dispersió de la sal vessada al mar.
• Han d’evitar-se canvis que puguen afectar els processos de sedimentació.
• Cal intentar que l’aigua d’origen siga de bona qualitat per a minimitzar el tractament químic posterior.
• S’ha d’investigar els diferents aspectes d’impacte de salmorres al litoral. Són necessaris estudis de l’impacte de cada element de l’abocament per separat i també de les seues possibles interaccions.
• Caldria establir els límits de tolerància de les distintes comunitats bentòniques mediterrànies que poden veure’s afectades pels abocaments.

Energies renovables

Hi ha diversos factors que fan de la dessalació d’aigua del mar una aplicació atractiva per a les energies renovables. D’una banda, moltes zones amb escassetat d’aigua dessalada posseeixen un potencial elevat d’alguna d’aquestes energies, especialment l’eòlica i la solar. Un factor positiu és la simultaneïtat estacional entre l’època de més demanda d’aigua potable i la disponibilitat d’aquestes energies. En nombroses localitats costaneres i centres turístics, la demanda d’aigua potable creix a l’estiu, a causa del gran augment que experimenta la població pel turisme que hi arriba. I és precisament a l’estiu quan la disponibilitat de la radiació solar és màxima. Tots aquests factors han motivat que diverses institucions i organismes oficials hagen desenvolupat, o estiguen desenvolupant, projectes destinats a millorar i fer més competitius els sistemes de dessalació d’aigua de mar que funcionen amb energies renovables.