Llavar sense perjudicar el medi ambient
L’acord es va prendre a la Cimera de Rio de Janeiro de juny de 1992. Sota el títol d’Agenda 21, es va aprovar un programa d’acció per a crear les condicions d’un desenvolupament durador i respectuós amb el medi ambient.
El propòsit d’esta campanya consistix a aconseguir que l’any 2001 es reduïsca en un 5% la quantitat d’energia utilitzada en cada llavat a Europa respecte de les xifres de l’any 1996. També es pretén disminuir en un 10% el pes de detergent i de material utilitzat en els envasos, i en un altre 10% la quantitat de components orgànics difícils d’eliminar del medi ambient. Estos objectius, els ha assumit voluntàriament l’Associació Internacional de Sabons, Detergents i Productes Afins (AISE), que inclouran als paquets consells per tal d’aconseguir este estalvi. La campanya afecta a 18 països europeus, entre els quals es troba Espanya, i inclou 150 fabricants i empreses de tota Europa que han acordat dirigir-se a 144 milions de famílies europees (384 milions de consumidors) per sol·licitar la seua col·laboració en el projecte.
Els 11 milions de famílies espanyoles realitzen actualment al voltant de 2.960 milions de llavats cada any, amb un cost total superior als 205.000 milions de pessetes (70 pessetes per llavat), segons càlculs realitzats per tècnics. Aplicar estes mesures de racionalitat podria reduir la despesa en el llavat a les cases al voltant d’un 7%. L’estalvi total per a les famílies espanyoles podria situar-se entorn dels quinze mil milions de pessetes anuals (un poc més de 5 pessetes per llavat). Els càlculs indiquen que, si a Espanya se seguira estrictament la campanya, l’any 2001 aconseguiríem estalviar més de 50.000 tones de detergent, suficients per a omplir 40 piscines olímpiques. Pel que fa a l’energia elèctrica, l’estalvi arribaria als 87 milions de quilowatts/hora, equivalent al consum d’enllumenat públic d’una ciutat com Madrid durant un any.
- Reutilitze els envasos permanents o emplenables i compre recipients de recanvi en la mesura que siga possible. El producte és idèntic però utilitza menys cartró o plàstic, un avantatge per al seu poal del fem i per al medi ambient. També pot reciclar els envasos.
- Abans de llavar classifique la roba de la bugada per colors, tipus de teixits i nivell de brutícia, i assegure’s que fa bugades amb el mateix tipus de roba. Així, s’utilitzen les millors condicions de llavat (programa, temperatura i dosi de detergent). Les peces de color, les sintètiques i les poc brutes, per exemple, es poden llavar a menys temperatura que les blanques, les de cotó i les molt brutes.
- No faça servir la llavadora amb poca roba. A tots ens ocorre en ocasions: ens volem posar aquella brusa o aquells pantalons, però estan bruts i els llavem sols. El problema és que algunes llavadores consumixen la mateixa quantitat d’electricitat i aigua, siga quina siga la càrrega que tinguen.
- Dosifique en funció de la brutícia i de la duresa de l’aigua. La quantitat de detergent que vosté ha d’utilitzar depén de la duresa de l’aigua de la seua localitat i del grau de brutícia de la roba. Seguint les instruccions de l’envàs, obtindrà els millors resultats i ajudarà el medi ambient. Convé llegir-les periòdicament, fins i tot si utilitza sempre la mateixa marca, ja que els comerciants varien les característiques del producte.
- Evite utilitzar detergents que incloguen fosfat entre els seus ingredients. El fosfat és el component més controvertit dels sabons per a llavadora. La seua funció consistix a estovar l’aigua per a millorar, així, el poder netejador. Però actua com un poderós contaminant: una vegada en els rius, provoca el creixement de les algues, fet que impedix que l’oxígen arribe als peixos i a la resta de la vida aquàtica (eutrofització). Hui en dia hi ha molts sabons (per exemple, la majoria dels detergents líquids) que no l’utilitzen.
- Llave amb la temperatura recomanada més baixa. Hui en dia, la majoria dels detergents llaven correctament a baixes temperatures. A més, amb temperatures elevades es gasta més energia de la necessària. Pot estalviar fins a un 40% i disminuir la factura de l’electricitat, i la seua roba quedarà tan neta com sempre amb aigua freda. El 90% de l’energia elèctrica que necessita la llavadora es consumix en el calfament de l’aigua (un programa a 90 graus gasta quatre vegades més electricitat que a 40 graus), i només el 10% restant a moure el motor que acciona el tambor.
- Utilitze la llavadora a plena capacitat, ja que este electrodomèsticfa servir pràcticament la mateixa quantitat d’aigua i electricitat si treballa ple o semibuit. Hi ha programes econòmics o de mitja càrrega que eviten malbarataments quan la llavadora no està plena, però si bé gasten menys que un programa complet, dos llavats de mitja càrrega consumixen sempre més electricitat i aigua que un amb el tambor ple.
- El sol és la millor assecadora. Convé aprofitar l’acció directa del sol i de l’aire per a assecar la roba. Així, la roba es conserva millor i s’estalvia energia, sobretot considerant que les assecadores consumixen més electricitat que les llavadores treballant amb el mateix volum de roba. Si no es pot o no es vol prescindir de l’assecadora, són més preferibles les de circulació amb eixida exteriord’aire que les de condensació, ja que, amb el mateix rendiment, les primeres gasten fins a un 15% menys d’energia elèctrica.
- Les càrregues parcials de les assecadores gasten més electricitat per quilo de roba que les llavadores. En adquirir una assecadora nova és imprescindible que dispose de la mateixa capacitat de roba que la llavadora. Si és menor, s’haurà de repetir l’operació d’assecar,i si l’assecadora disposa de més cabuda, funcionarà sense aprofitar la càrrega completa.
- Per a eliminar les taques difícils sense deixar-ne rastres, es pot recórrer a alguns remeis casolans. Les taques de tinta i bolígraf desapareixen si es tracten directament amb suc de llima, sal o iogurt i es llava posteriorment la peça amb aigua tèbia. Si són recents, n’hi haurà prou de remullar la zona embrutada amb llet temperada i després llavar tota la peça.
- La vella pastilla de sabó o el sabó d’escames han començat a valorar-se novament a causa de les seues possibilitats d’ús, innocuïtat i eficàcia. Les pastilles de sabó verd, per exemple, són ideals per a la neteja de forns, casseroles i altres estris de cuina. Per a superfícies lacades, no hi ha res millor que sabó dur: a més de quedar impecables, recuperen la seua brillantor original.
L’eutrofització és una contaminació mitjançant fosfats, pesticides, etc. que es produïx als rius i pantans. Estos agents químics provoquen el creixement de les algues, i estes impedixen a l’oxigen que arribe als peixos i a la resta de la vida aquàtica. Esta contaminació està lligada als fosfats dels detergents i, sobretot, a la creixent aplicació de fertilitzants i plaguicides en l’agricultura espanyola. En els últims anys, s’ha produït una degradació general i accelerada de la qualitat de l’aigua en els embassaments. Els estudis realitzats en diverses preses repartides pel nostre país mostren que, en més de la meitat, el grau d’eutrofització ha augmentat.
La qualitat de l’aigua depén d’una sèrie de normes de compliment obligat. Hi ha un gran nombre de directives comunitàries, traslladades a l’ordenament jurídic espanyol, que imposen uns requisits exigents i concisos respecte a la qualitat que les aigües han de tindre en funció del seu ús. La qualitat general de les aigües superficials espanyoles no és, actualment, del tot satisfactòria, segons el Llibre Blanc de l’Aigua, segons la legislació vigent i les aspiracions existents al si de la societat. Encara que l’estat de la capçalera de la majoria dels rius de la meitat nord peninsular presenten un grau òptim de conservació, a mesura que van discorrent per nuclis urbans i industrials el grau de contaminació de les aigües augmenta, i arriben, en alguns casos, a un estat molt degradat en els seus trams mitjans i finals. En la meitat sud, tot i que els problemes són similars als de la meitat nord, la qualitat de l’aigua a les capçaleres empitjora com a conseqüència dels menors cabals, fet que origina una menor dilució dels abocaments contaminants. Tot això es veu augmentat enguany per la cíclica sequera.