Malsons: somnis per no dormir

Malsons: somnis per no dormir

/imgs/20120501/salud1.jpg
Un plor desesperat altera el silenci de la nit. El nen de la casa es desperta perquè pateix terrors nocturns, està assegut al llit, amb els ulls oberts i té pànic. Altres vegades són els germans més grans, la mare o el pare, els qui tenen malsons pels quals tenen por, temor, angoixa i ansietat, acompanyats de sensacions físiques com dolor al tòrax o dificultat per respirar. Aquest és un patró bastant habitual a moltes cases. S’estima que al voltant del 50% de les persones adultes tenen un malson en algun moment de la seva vida i que el 35% dels nens també en tenen amb certa freqüència. En la infància, els malsons són més freqüents entre els 4 i els 12 anys, perquè els nens senten que se separen dels pares. Aquest distanciament els pot resultar estressant des del punt de vista emocional; l’ansietat que els provoca es manifesta en forma de malsons i de despertaments bruscs, amb plors o crits enmig de la nit. A mesura que el nen creix, els malsons són menys freqüents. Segons els experts, són un símptoma que alguna cosa no funciona bé en la vida diària. Tant en els més petits com en els adults. Per això, és important prevenir-los, evitar els factors que els desencadenen i aprendre a controlar-los.

La qüestió que cal tenir en compte és la determinació de si són malsons, temors o terrors nocturns. Els malsons es distingeixen perquè es produeixen durant la segona part de la nit o fase REM del son, que es caracteritza pel moviment ràpid dels ulls (de fet, REM es refereix a les sigles angleses de “rapid eye movement”, ‘moviment ràpid de l’ull’). Però si ocorren durant la primera part de la nit (al voltant dels primers 90 minuts) o fase no REM del somni, es tracta d’un terror nocturn. A més, quan una persona té un malson, sol despertar-se de nit, però no recorda el contingut del somni i, quan tornar a adormir-se, no reprèn el somni. Des del punt de vista psicològic, els terrors nocturns són pitjors, ja que es pateixen en una fase del son no gaire profunda i els afectats s’ho passen més malament.

Els malsons, un símptoma freqüent

Ara bé, els malsons no són patològics, sinó un símptoma d’alguna cosa que, de vegades, sí que pot ser patològica. Solen originar-se per la tensió acumulada durant el dia, quan hi ha un estat emocional feble o després d’un trauma emocional generador d’un gran estrès. Així, darrere dels malsons es pot registrar un trastorn de la personalitat, una vivència traumàtica, un quadre d’estrès, d’ansietat o un dol no resolt per la mort d’una persona estimada.

Altres factors desencadenants són recordar algú conegut en una altra època passada, sentir un soroll extern com el dels aparells de calefacció i el de l’aire condicionat que el cervell registra, encara que no se’n sigui conscient, tenir febre elevada, l’abstinència de l’alcohol, una personalitat caracteritzada per l’ansietat i la inseguretat o, fins i tot, la crisi econòmica actual. Per culpa d’aquesta crisi, es pot somiar amb el treball, anticipar el futur, veure’s pobre en aquest somni i sentir angoixa. Tot això es transmet al son, en el qual es veu la realitat de forma exagerada. El mateix passa quan es mor una persona estimada. Si algú experimenta solitud i cansament i no és capaç d’exterioritzar-ho en la vida quotidiana, aflora en el somni.

Com s’han d’atendre els nens?

El fet que les famílies actuals tinguin menys fills fa que aquests sentin més inclinació cap als pares. Els nens no encaixen bé aquesta inclinació infantil més gran que sorgeix durant les nits en forma de malsons. La millor manera de combatre’ls és prevenir-los mitjançant aquests consells:

• Vigilar quins continguts veuen els nens en la televisió, especialment abans d’anar al llit, i evitar que siguin molt agressius o dirigits a adults.
• Anar de seguida al seu costat quan plorin per un malson.
• Atendre’ls, tranquil.litzar-los i fer que se sentin protegits.
• Parlar-los amb veu calmada i transmetre’ls tranquil.litat. Això és molt important, ja que a molts pares els desconcerta sentir-los cridar fort i plorar, igual com sentir-los ansiosos i nerviosos.
• Quedar-se al seu costat i explicar-los que s’han de tornar a adormir.
• No marxar fins que s’adormin per transmetre’ls seguretat.
• No portar-los mai al llit dels adults, perquè es pot generar un hàbit inadequat, que consisteix a cridar sense tenir malsons, només per pernoctar amb els pares i desenvolupar més inclinació cap a aquests, quan el que hem de fer és ajudar-los a ser més independents i autònoms.
• És important parlar-los del malson, explicar-los que és un somni, perquè es calmin, i ajudar-los a buscar-li un final feliç.
• Mai s’ha de despertar el nen si el sentim plorar en somni, ja que deixarà de fer-ho i es tranquil.litzarà per si sol, mentre que si el despertem de cop, se sentirà més ansiós.
• Tampoc els hem de dir mai que els malsons no són somnis reals, sinó que són reals i que tenim somnis bons i dolents.