El 30% dels enquestats reclama més productes saludables per a la seva compra diària
El que mengem diu molt de nosaltres. Menjar és un acte plaent i senzill, però fer-ho de manera equilibrada de vegades no ho és tant. La relació entre menjar i salut sembla estar clara per a molts consumidors, però es reflecteix en el nostre cistell del mercat?
Per a investigar sobre els hàbits de consum de productes alimentaris saludables dels espanyols, EROSKI CONSUMER ha entrevistat 1.900 persones de 9 comunitats autònomes: Andalusia, les Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Galícia, la Comunitat de Madrid, Navarra i el País Basc. En totes les llars contactades, la persona que va contestar l’entrevista sempre era la responsable de la compra (o una d’elles). En un 70% dels casos era una dona i en el 30% es tractava d’un home. Per edats, tots eren més grans de 20 anys i el nombre de persones que vivien als domicilis consultats era, de mitjana, de 4. EROSKI CONSUMER ha comprovat que al 30% dels entrevistats li agradaria que hi hagués més varietat en l’oferta actual de productes més saludables o millorats. Només una tercera part dels enquestats assegura adquirir-ne algun de manera habitual. En concret, es trien productes rics en fibra, sense sucres afegits, baixos en calories i sense greixos saturats. Malgrat això, el 70% dels enquestats percep que el preu d’aquest tipus de producte és, en general, més car que els altres.
La informació és clau per a poder triar els productes de manera correcta i aconseguir el propòsit d’alimentar-se d’una forma equilibrada: gairebé quatre de cada cinc enquestats asseguren que llegeixen el que apareix en els envasos i les etiquetes nutricionals del que adquireixen. D’aquests, un 87% centra l’atenció en la data de caducitat; un 56%, en els ingredients que conté el producte; i un 43%, en el valor nutricional. Així i tot, el 48% dels entrevistats no entén de manera clara la informació nutricional i d’ingredients que figura en els productes alimentaris, i únicament el 10% la utilitza com a font principal per a assessorar-se en la pròpia alimentació.
No hi ha grans diferències entre les 9 comunitats autònomes estudiades, encara que és a Galícia on s’adquireixen amb més assiduïtat (sempre o bastants vegades) aliments millorats nutricionalment (és a dir, aquells dels quals s’han reduït els greixos, la sal o els sucres o bé que han estat enriquits amb micronutrients, com les vitamines o els minerals), seguida de molt a prop per Andalusia, les Illes Balears i la Comunitat de Madrid. Per contra, és al País Basc on els enquestats declaren que no n’adquireixen amb tanta freqüència.
A més, EROSKI CONSUMER va voler determinar amb quina freqüència es compren productes baixos en sal o sense sal, aliments que continguin només cereals integrals, que no continguin greixos saturats, productes sense sucres afegits, rics en fibra, baixos en calories enriquits amb Omega-3, vitamines i minerals. Entre els entrevistats, el 48% compra habitualment productes rics en fibra; i al voltant del 40%, aliments sense sucres afegits, sense greixos saturats i baixos en calories. A més, el 34% dels enquestats s’emporta a casa habitualment productes que contenen només cereals integrals; i aproximadament un 25%, els enriquits amb vitamines i minerals, a més dels baixos en sal o sense sal. Finalment, un 23% adquireix productes enriquits amb Omega-3. A més, tant les dones com els homes trien en primer lloc productes rics en fibra (un 46% ells i un 48% elles). Però si es té en compte l’edat, són els entrevistats amb més de 45 anys els qui més declaren que compren aquest tipus de productes (de mitjana, un 55% davant del 42% dels joves entre 20 i 44 anys).
Curiosament, en un país que té més de 10 milions d’afectats per la hipertensió arterial, un 48% dels entrevistats assegura que mai no sol triar aliments sense sal o baixos en sal, i un 45% tampoc no tria productes enriquits amb Omega-3. Catalunya, Navarra i el País Basc són les comunitats on hi ha més consumidors que mai no adquireixen aliments sense sal o baixos en sal (un 55% així ho assegura). I a les Illes Balears, al País Basc i, de nou, a Navarra obvien en una proporció més alta (un 33%) els enriquits amb Omega 3. Finalment, per sexes, el 50% de les dones no compren mai aliments sense sal o baixos en sal, mentre que un 47% dels homes no adquireixen mai els enriquits amb Omega-3.
Oferta insuficient
Cuidar l’alimentació és, de vegades, una empresa complexa. De fet, al 28% dels consumidors els agradaria que hi hagués més varietat de productes saludables o millorats nutricionalment; més elles que no ells, ja que ho pensen el 26% dels homes i el 29% de les dones enquestades. Ho van assegurar especialment a Galícia (un 34% dels enquestats a la regió) i a la Comunitat Valenciana (en un 33%). Però, a més, per a un 8% del total d’entrevistats, l’oferta d’aquest tipus d’articles saludables no és suficient. Els enquestats reclamaven propostes més saludables de lactis i derivats (així ho afirmaven en un 32% dels casos) i d’embotits (en un 31%). Així mateix, desitjarien que s’oferissin begudes (a un 25% li agradaria), aliments precuinats (a un 23%), conserves (a un 20%) i galetes (a un 19%) en una modalitat més saludable. I en proporcions més baixes voldrien versions millorades d’aperitius, pa i cereals (per a un 15%, respectivament), i en salses i condiments (per a un 4% dels entrevistats).
En l’alimentació, el sexe també ens diferencia: elles s’estimen més productes saludables relacionats amb els lactis i derivats, com ara llet, iogurts, formatges, mantegues, etc. (en prefereix un 35% de les entrevistades). A ells, per contra, els agradaria més articles que tinguin a veure amb els embotits (també un 35% d’homes enquestats ho pensa). Malgrat això, en el cas dels homes, resulta molt més aclaridor fer les comparacions per edats. Els més joves d’entre 20 i 44 anys busquen aliments precuinats (pizzes, truites, etc.) en una modalitat més saludable (ho assegura un 41% dels homes entrevistats d’aquesta edat), mentre que els més grans de 45 anys preferirien més lactis i derivats (un 34%).
Des de 2008, la crisi econòmica i social que travessem influeix molt en el consum. En moltes llars en què ha disminuït el pressupost domèstic, la màxima d’ajustar-se el cinturó és un mantra que es repeteix diàriament. En aquest sentit, un 70% dels enquestats té la percepció que els productes millorats o més saludables són més cars que els altres (ho pensen sobretot a Galícia i Catalunya). Només un 16% creu que tenen el mateix preu (sobretot a la Comunitat Valenciana i a Andalusia) i un 1% que són més barats.
Malgrat això, EROSKI CONSUMER va comprovar que la crisi econòmica no ha afectat la intenció dels consumidors de mantenir una dieta saludable i cuidar l’alimentació. I és que un 35% de les persones enquestades compra més productes baixos en sal, rics en fibra, baixos en calories, etc. respecte de fa dos anys; en major proporció ells que elles, un 37% enfront d’un 34%, especialment els balears. Només un 3% compra menys (al voltant d’un 5%, eren consumidors manxecs i valencians) i tres de cada cinc n’adquireix el mateix nombre.
Informació és poder
A l’hora de comprar, tant si s’adquireixen aquest tipus de productes com si no es fa, un dels hàbits que tots els consumidors haurien d’interioritzar és el de llegir la informació nutricional que acompanya cada producte. L’etiquetatge dels aliments és una font d’informació fonamental. A més d’obtenir dades sobre la dates de caducitat, les instruccions de manipulació i els advertiments relacionats amb al.lèrgies, permet obtenir referències de les quantitats diàries orientatives (QDO), de l’energia (en quilocalories i quilojoules) i dels nutrients dels aliments (com ara proteïnes, hidrats de carboni, greixos, minerals i vitamines).
EROSKI CONSUMER va comprovar que només un 27% dels enquestats diu que llegeix sempre la informació que apareix en els envasos. Un altre 28% assegura que només ho fa de vegades i un 23%, que ho fa bastants cops. En aquest sentit, les dones es fixen més que els homes en les etiquetes nutricionals (un 79% de les entrevistades diu que ho fa, davant del 74% d’homes que també assegura fer-ho).
Per comunitats, són els balears i els catalans els qui llegeixen sempre la informació dels envasos i les etiquetes (aproximadament un 31% ). Així i tot, si se sumen els que reconeixen que no s’interessen mai, o ho fan molt poques vegades, per aquest tipus d’informació (un 22% dels entrevistats), destaquen els andalusos (un 27%), els navarresos (un 26%) i els manxecs (un 25%) com els menys interessats en aquest sentit. Per contra, els que més ho estan en aquest tipus d’informació són els gallecs (un 86% dels consultats diu que llegeix les etiquetes).
Amb tot, en quina informació ens fixem més? Un 87% dels entrevistats centren l’atenció en la data de caducitat; un 56%, en els ingredients que conté el producte; i un 43%, en el valor nutricional. Només un 18% del total de consumidors enquestats asseguraven que es fixaven en l’origen i un 0,6%, en els conservants.
Els consumidors cada vegada valoren més el que mengen. Així i tot, les dades demostren que els seus hàbits no són encara del tot saludables.
- Sal: els espanyols ingereixen, de mitjana, el doble del que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS): no més de 5 grams per persona i dia. La major part prové de productes elaborats. Es considera que el 88% de la població consumeix més sal de l’aconsellada. La dada és preocupant; de fet, si es reduís la ingesta de sal, s’evitarien cada any uns 20.000 accidents cerebrovasculars i uns 30.000 de caràcter cardíac.
- Sucre: la població espanyola consumeix uns 120 grams (entre 15 i 20 culleradetes de les de postres al dia) de sucres simples, per persona i dia. Els sucres procedeixen dels aliments naturals o bé dels afegits en els productes elaborats, com les begudes ensucrades, les postres, la brioixeria i els derivats làctics. S’estima que per a una persona adulta sana, la dieta ha de proveir unes 2.200 Kcal i els sucres simples no han de superar el 10%.
- Greix: la recomanació principal sobre el greix és que no ha de proporcionar més del 35% de l’energia total diària (els menors de quatre anys en poden consumir fins a un 40%). Hi ha diversos tipus de greixos i convé conèixer-ne les diferències, ja que consumir-ne dins d’una alimentació variada i equilibrada té un paper important a l’hora de prevenir malalties cardiovasculars.
- Fibra: hi ha un component en la dieta del consumidor espanyol que hauria d’augmentar. Es tracta de la fibra. L’OMS n’aconsella un consum diari de 25 grams, però a Espanya se n’ingereixen 22 grams per persona i dia. El seu consum redueix el risc de malalties de cor, diabetis tipus 2 i permet controlar-ne el pes. Per això, la recomanació alimentària per al consum adequat passa per assegurar la ingesta de fruites, de verdures, de llegums i de cereals integrals.
Més i millor
Els consumidors valoren cada vegada més la informació disponible en els envasos i en les etiquetes nutricionals, però cal preguntar-se en aquest punt si es comprèn. La resposta és que no sempre. EROSKI CONSUMER va comprovar que per a gairebé la meitat dels entrevistats no s’entén de manera clara la informació nutricional i d’ingredients que figura en els productes alimentaris. Ocorre especialment a la Comunitat de Madrid (per a un 55% dels enquestats) i a Galícia (per a un 53%).
Però els consumidors no es queden aquí. Un de cada tres enquestats també assegura que en línies generals la informació que apareix en els envasos sobre els ingredients i el valor nutricional (calories, proteïnes, sucre, vitamines, carbohidrats, etc.) no és suficient. Ho pensen especialment a la Comunitat de Madrid (un 43% dels enquestats madrilenys) i a Galícia (en un 41% dels entrevistats gallecs). Per contra, on més consideren que és suficient és a Catalunya i a la Comunitat Valenciana (en tots dos territoris, en el 63% de les entrevistes així ho pensaven).
A quina font acudeix el consumidor a l’hora d’assessorar-se en matèria nutricional? En l’enquesta realitzada per EROSKI CONSUMER, el 40% dels consumidors consultats confia en la informació que els proporcionen els metges i altres professionals de la salut (especialment, a les Illes Balears) i un 31% en el que transmeten els programes de televisió i els documentals sobre salut i nutrició (destaquen els entrevistats a Navarra). A més, un de cada quatre confia en el que li diu la família i els amics (sobretot, al País Basc), com també en el que llegeix en llibres i revistes (hi destaquen els enquestats a Catalunya i al País Basc). Finalment, el 23% recorre a Internet (especialment a la Comunitat de Madrid) i només un 20% s’assessora mitjançant la informació nutricional dels envasos dels productes alimentaris.
L’etiquetatge i la informació nutricional que acompanya cada producte és la clau mestra amb la qual els consumidors saben què adquireixen i els efectes que aquesta decisió pot tenir en la seva dieta. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) indica, en aquest sentit, que:
- Mai no es pot induir a error el consumidor ni sobre la informació que apareix en aquesta identificació ni tampoc en la presentació dels productes i la seva publicitat; sobre les característiques d’aquest aliment i de forma més concreta sobre la seva naturalesa, la identitat, les qualitats, la composició, la quantitat, la caducitat, l’origen o la procedència i el mode de fabricació o d’obtenció.
- No s’ha d’atorgar al producte efectes o propietats que no tingui o bé suggerir que el producte alimentari posseeix certes característiques particulars, quan tots els productes similars tenen aquestes mateixes característiques.
- Tampoc no s’ha d’atribuir a un producte propietats preventives, terapèutiques o curatives.
- Tret de les excepcions previstes en la legislació, algunes de les indicacions que, amb caràcter obligatori, han d’aparèixer en l’etiquetatge dels aliments són les següents: denominació de venda del producte, llista i quantitat d’ingredients, grau alcohòlic en begudes de graduació superior, quantitat neta en cas de productes envasats, data de caducitat, condicions especials de conservació i ús, instruccions d’ús quan sigui necessari, identificació del fabricant o envasador, nombre de lot, lloc d’origen o procedència, entre d’altres.
- La majoria dels consumidors pot menjar qualsevol tipus d’aliment, però una petita part de la població (en augment cada any) té intolerància o al.lèrgia a alguns aliments o components determinats; d’aquí ve la importància de conèixer amb detall, gràcies a l’etiquetatge, els nutrients i també els al.lergògens que puguin contenir. Les al.lèrgies alimentàries més comunes se circumscriuen a la llet de vaca, l’ou, la soja, el blat, els crustacis, algunes fruites, els cacauets i les fruites seques com les nous. Per això, la legislació europea exigeix que les etiquetes incloguin les substàncies al.lèrgiques més conegudes i que puguin contenir aquests aliments.
La informació nutricional que proporciona l’etiquetatge resulta essencial para a triar els productes més saludables i conèixer la quantitat de greixos, sucres, proteïnes… que contenen aquests aliments. En aquest sentit, des de setembre de 2007, tots els productes de marca pròpia EROSKI inclouen un semàfor nutricional; una iniciativa que permet conèixer la informació nutricional per cada ració de l’aliment.