No pensem en el que mengem

No pensem en el que mengem. Anem molt ràpid en tot, sense cap planificació i, al final, en un entorn com el que tenim, en què destaca sobretot l’alta disponibilitat d’aliments gustosos però poc saludables, la nostra dieta es torna desequilibrada. L’assumpte és seriós perquè aquest “mal alimentari” pot acabar en malalties cardiovasculars, càncer, obesitat i malalties metabòliques, que són les causes principals de mortalitat al món occidental.

Sens dubte, hi ha desigualtats socials, també en salut. Les persones amb menys recursos econòmics tenen menys possibilitats de seguir una alimentació saludable i practicar un estil de vida actiu, per la qual cosa es veuen més afectades per l’obesitat, per exemple. També s’observen diferències de gènere. Les dones, per causes hormonals i genètiques, són més susceptibles de patir obesitat en la menopausa, però els homes, per l’estil de vida que porten (en general, cuiden menys de la seva salut), pateixen més malalties cardiovasculars i càncer.

El medi ambient hi té, sens dubte, un paper fonamental. Les característiques dels carrers, els parcs, la presència i l’accessibilitat a instal.lacions de lleure i esport, entre altres aspectes, són determinants per poder portar un estil de vida actiu o, en cas contrari, sedentari. Aquest punt és transcendental en l’obesitat i la resta de malalties. També està molt estudiat el fet que la prevalença d’obesitat és més gran com més gran és el nombre, en l’entorn, de restaurants que serveixen menjar ràpid, o com més alta és la dificultat per a adquirir aliments com fruites i verdures fresques, per exemple.

Efectivament, els factors ambientals tenen una transcendència essencial i, en teoria, es poden modificar. Però, en realitat, aquests factors són difícils de canviar. Les estratègies que s’estan duent a terme per a combatre l’epidèmia de l’obesitat són, en general, massa tímides i no abasten aquests aspectes. Per aquesta raó, la tendència no s’està revertint, almenys en part. Només es pensa en l’educació alimentària i, si bé és un factor important, no ens podem quedar només aquí. Els nens, a dia d’avui, ja saben quins aliments són sans i quins no ho són.

Els propers anys es veuran intervencions més dràstiques, com les taxes en els aliments rics en sucres o greixos trans, que ja apliquen i tenen altres països. Cal matisar i concretar el tipus de mesura que es vulgui adoptar i com s’instaura, però crec que al nostre país al final seran necessàries aquestes regulacions impositives.

/imgs/20120501/entrevista2.jpg
Jo no crec que això sigui cert. Es poden seguir els estàndards d’una dieta mediterrània a un preu assequible. Promocionar aquest tipus i aquestamodalitat de dieta no és només promocionar la salut de les persones, sinó també promocionar l’economia familiar i l’economia dels pocs productors que queden al nostre país.

Ara com ara, no hi ha cap mesura definitiva que curi l’obesitat. Alguns tractaments com la cirurgia bariàtrica en l’obesitat mòrbida solen aconseguir pèrdues de pes mantingudes en el temps. Per a l’excés de pes menys sever, amb l’activitat física, la dieta hipocalòrica i la modificació conductual es poden controlar molts paràmetres, com les malalties associades. Però, en general, és molt difícil un tractament que tingui èxit i sigui permanent. Els miracles, ja sigui amb dietes miracle o amb fàrmacs, no existeixen.

La prevenció, aquesta és l’única i la millor arma.

No hi ha una proposta que funcioni a llarg termini: al final, la persona que ha seguit diverses dietes té una gran dificultat per a perdre pes i, en canvi, molta facilitat per a guanyar-ne una vegada que abandona la pauta. Això comporta un fracàs emocional, fet que els empeny a buscar qualsevol cosa nova, al més allunyada del convencional possible, que prometi que aquesta vegada serà la definitiva, de forma ràpida i, a més, sense esforç. I això no només no existeix, sinó que acaba posant en risc la salut de les persones.

Alguns aliments funcionals poden tenir un paper important en la prevenció de malalties o poden permetre, per exemple, que es disminueixi la medicació per determinades condicions. El problema és que la població desconeix quan i qui els pot consumir, quines són les dosis recomanades i els perills que hi ha si es consumeixen en excés.

Exacte, aquest és el problema principal dels aliments funcionals. Avui mateix he estat amb una persona que havia consumit tres racions de llet amb fitosterols. Sabem que el consum d’una dosi determinada de llet o de llet fermentada enriquida amb fitosterols és una mesura adequada per a disminuir el colesterol. Però el cas és que més d’una ració al dia no té millors efectes, i no coneixem amb seguretat les conseqüències negatives que pot tenir aquest consum excessiu.

Crec que s’ha d’informar. Les persones han de tenir accés fàcil a tota la informació imprescindible i rigorosa: a qui va dirigit aquest producte, quina dosi s’ha de consumir i quina quantitat no s’ha de sobrepassar.

Dieta frugal, variada i amb molts vegetals.