Tensió? A ratlla amb la dieta
Qui més, qui menys la pateix o coneix algú que la sofreix: la hipertensió arterial afecta al nostre país més de 10 milions de persones. A Espanya, la seva prevalença se situa al voltant del 35% i arriba fins i tot a duplicar-se entre els més grans de 65 anys. Segons l’Informe Mundial de la Salut 2002 elaborat per l’OMS, s’estima que al voltant de l’11% de les malalties als països desenvolupats estan causades per la hipertensió arterial (HTA). A més, més del 50% de les malalties del cor i gairebé el 75% dels accidents cerebrovasculars són degudes al fet que la pressió arterial sistòlica (la coneguda com tensió alta) es troba en nivells superiors als mínims teòrics (115 mmHg). En vista d’aquest problema de salut pública, el Ministeri de Sanitat i Política Social va posar en marxa en 2011 la campanya “Pla cuida’t més. Menys sal, més salut”, que sota el format web ofereix consells per a reduir el consum diari de sal i idees per a prescindir d’aquest condiment en les receptes. Des dels Estats Units arriba una iniciativa més integral: un pla d’alimentació eficaç en la reducció de la hipertensió. L’Institut Nacional de Salut estatunidenc va dissenyar l’anomenat pla d’alimentació DASH (Dietary Approaches to Stop Hypertension, ‘Enfocaments dietètics per aturar la hipertensió’). La dieta DASH ha demostrat un efecte real i important en la reducció de la HTA, com també en el tractament i en la prevenció. El pla està enfocat cap a una alimentació baixa en greix saturat, colesterol, greix total i sucres simples, i no tant cap a l’eliminació dràstica de la sal.
Per a les persones adultes d’entre 40 i 69 anys, l’augment mantingut de la pressió arterial sistòlica (nivell màxim de tensió arterial) de 20 mmHg o l’augment continuat de 10 mmHg de la pressió arterial diastòlica (el nivell mínim) duplica el risc de mort de les malalties del cor.
La dieta és un factor influent en el desenvolupament i la prevenció de la HTA. Científics americans, amb el suport de l’Institut Nacional de Salut estatunidenc, van fer dos estudis clau per a abordar el tractament dietètic més eficaç en aquesta patologia. Els resultats van ser que la pressió arterial es va reduir de manera eficaç amb una dieta (DASH) baixa en greix saturat, colesterol, greix total i sucres simples, sense la necessitat inicial de reduir de forma dràstica la sal de la dieta. Malgrat això, en un segon estudi van comprovar que quan el pla alimentari s’acompanya d’una reducció en la ingesta de sal i sodi (necessària segons la gravetat i/o l’evolució de la malaltia cardíaca de l’individu), la reducció de la pressió arterial és encara més gran.
El pla d’alimentació consisteix a reduir, o fins i tot prescindir, de la carn vermella i els derivats carnis grassos (pernil, embotits, hamburgueses comercials, salsitxes, precuinats tipus crestes, canelons o lasanyes, croquetes…), del sucre i dels aliments ensucrats i dolços (begudes, sucs, cereals, galetes, pastes dolces, xocolates, etc.) i de tota mena d’aperitius (patates fregides i similars), a més d’altres aliments també salats com els envinagrats i les salses. A Espanya, els quatre aliments de consum quotidià que més sal proporcionen a la dieta són els embotits, el pa i pans especials, els formatges i els menjars preparats, que representen el 72% de la sal ingerida (sal oculta).
- Embotits . El pernil salat, el xoriço, la llonganissa i el fuet, el pernil dolç, el gall dindi cuit i les salsitxes són alguns dels més consumits. No obstant això, el seu consum, per l’abundant greix, colesterol i sal, no té cabuda en la dieta diària o habitual.
- Pans. El pa blanc, el de motlle blanc i el torrat són els aliments més problemàtics d’aquest grup. L’acord entre l’AESAN (Agència Espanyola de la Seguretat Alimentària i Nutrició) i el sector de la forneria ha permès que en quatre anys (2005-2009) s’hagi reduït fins en un 25,9% la quantitat de sal del pa de barra, però no en la resta.
- Formatges. Els que més sal proporcionen a la dieta són el manxego, el fos i els formatges frescs, els més consumits. El formatge, ric en sodi, greix i colesterol (en particular els més curats), s’ha d’entendre com un aliment “capritx” per a assaborir en ocasions i en petita quantitat, no diàriament.
- Plats preparats. Els menjars preparats congelats destaquen sobre la resta en l’aportació de sodi a la dieta. Un bon pla de menús setmanals permet improvisar menys amb menjars preparats i cuinar a casa més quantitat, congelar i descongelar segons es necessiti.
De manera simultània a la reducció de greixos i sucres, s’han d’augmentar els nutrients reguladors de la pressió sanguínia com el potassi, el magnesi, el calci i la fibra. Aquests nutrients són abundants en:
- Fruites fresques, cuites al forn i en compota.
- Hortalisses i verdures, en amanida i cuites al vapor, escaldades, etc.
- Llegums de tota mena.
- Cereals integrals com l’arròs i derivats (pa i pasta integrals).
- Fruites seques al natural, amb preferència per les nous.
- La font de proteïna animal preferent serà el pollastre i el gall dindi sense pell i els peixos blaus i blancs, preparats de manera senzilla.
La dieta DASH s’ha d’acompanyar d’un estil de vida saludable que inclogui activitat física regular, descans, absència de tabac i control de l’estrès i de l’alcohol.
S’estima que a Espanya cada persona consumeix de mitjana entre 10 i 12 grams de sal al dia, el doble de la dosi màxima recomanada per l’OMS, 5 grams diaris. La dificultat per a moltes persones resideix a saber quanta sal porten els productes elaborats, ja que no totes les etiquetes inclouen aquesta dada. Cal tenir en compte que el sodi, encara que s’utilitza com a sinònim, no és sal. Per a conèixer la quantitat exacta de sal que conté un aliment cal multiplicar per 2,5 els grams assenyalats en sodi. Així, si l’etiqueta d’una llauna de tonyina en escabetx informa que els seus 100 grams contenen 0,59 g de sodi, això significa que conté 1,47 grams de sal.