Em caso: separació de béns o societat de guanys?
Més enllà de les despeses que suposa pagar el vestit dels nuvis, el menú del banquet o el viatge de la lluna de mel, l’elecció del règim econòmic matrimonial és un assumpte de gran importància. Amb la seva unió, els cònjuges estableixen una relació econòmica entre tots dos i de respecte a tercers. Es tracta del marc normatiu que regirà les seves relacions patrimonials i econòmiques durant el matrimoni i que determinarà el repartiment de béns després de la seva dissolució. Ara bé, quin règim és el més adequat per a cada parella?
El Codi Civil estableix tres règims econòmics matrimonials: de guanys, de separació de béns i de participació. El règim de societat de guanys s’aplica amb caràcter general en la majoria de les comunitats autònomes a excepció de Catalunya, Balears, Navarra, Comunitat Valenciana, Galícia, Aragó i algunes zones del País Basc.
En aquestes regions, el dret foral propi estableix el tipus de règim econòmic matrimonial, que disposa d’una sèrie de particularitats pròpies. De vegades, és similar al règim de guanys (Consorci Conjugal a Aragó) i, en la major part, al de separació de béns (Catalunya, Balears, Navarra o Comunitat Valenciana).
Malgrat l’establiment automàtic d’un règim o d’un altre, hi ha la possibilitat de canviar-ho en el moment de contreure matrimoni o en cada etapa d’aquest, sobre la base del principi de mutabilitat. Els cònjuges, en virtut de l’article 1.315 del Codi Civil i mitjançant les denominades capitulacions matrimonials, poden fixar i regular el règim que considerin. N’hi ha prou de formalitzar aquestes capitulacions davant del notari i, perquè siguin vàlides davant de tercers, inscriure-les en el Registre.
És el sistema més utilitzat per defecte a Espanya a les zones d’aplicació del dret comú. Els guanys i/o beneficis dels cònjuges es dividiran per la meitat en el cas de dissolució i liquidació del matrimoni, a excepció dels béns privatius. Es tracta dels béns que pertanyen de forma exclusiva a un dels cònjuges i que no formen part de la societat de guanys.
En funció de la naturalesa dels béns, el Codi Civil distingeix entre béns de guanys o comuns (aquells que pertanyen als dos cònjuges al mateix temps, com una part de la societat de guanys) i béns de caràcter privatiu.
- És un sistema més equitatiu. Respecta el principi de solidaritat del matrimoni. Quan aquest es dissol, es reparteix la comunitat de béns formada durant el matrimoni a parts iguals.
- Exclusivitat dels béns anteriors o herències. Els béns de cada cònjuge anteriors al matrimoni continuaran sent exclusius de qui els va adquirir o els va rebre, igual que els béns que rebi cadascú per herència o donació durant la unió.
- Gestió individual dels béns. En situacions excepcionals, per exemple quan un dels cònjuges és declarat incapacitat, abandona la família o es produeix una separació de fet, els tribunals poden adjudicar l’administració de la societat de guanys a un sol dels cònjuges.
- Fiscalitat. Des del punt de vista fiscal, com més elevades siguin les rendes comunes del matrimoni, més alts seran els tipus impositius que els graven.
- Situació de risc per negoci. No és aconsellable en cas que un dels cònjuges es dediqui a activitats comercials amb responsabilitat davant de tercers.
Cada cònjuge és propietari dels béns obtinguts abans i durant el matrimoni. Pot administrar el seu patrimoni amb total llibertat i actuar amb independència, amb l’única condició de contribuir en les càrregues del matrimoni. En aquest règim tots els béns són privatius.
- Més independència. Cada cònjuge manté la propietat i la lliure disposició del que posseïa de solter, del que adquireix de casat i davant de futures herències.
- Facilita la separació. Està clar que cadascú es queda amb les seves propietats i només s’han de dividir els béns comprats en comú.
- Fiscalitat. Si es declaren els béns de forma individual, la renda serà més baixa que si es fa de forma conjunta i els impostos que els graven seran també menors.
- Si no es prenen precaucions, una de les parts pot sortir perjudicada. En cas de trencament, la separació de béns deixa desprotegit qui s’ha ocupat de la casa i no ha treballat. Per a evitar-ho, la legislació catalana va establir una pensió compensatòria per aquesta dedicació, i s’han dictat sentències que reconeixen al cònjuge un augment d’aquesta pensió per l’increment patrimonial de l’exparella després de la separació.
- Si les propietats adquirides durant el matrimoni figuren a nom d’un cònjuge, el titular de tots aquests béns s’ho pot quedar tot si el jutge no dictamina el contrari.
D’escassa implantació a Espanya, es caracteritza perquè cada cònjuge té dret a participar en els guanys de l’altre durant el temps en què romangui vigent. Però a cadascú li correspon l’administració i el gaudi dels seus propis béns. En cas de divorci, el cònjuge que més beneficis hagi obtingut durant el matrimoni ha de compensar l’altre cònjuge.
- Sistema mixt. Busca aglutinar els avantatges del règim de separació de béns (independència dels cònjuges), amb el règim de guanys (solidaritat econòmica i compensació al treball prestat a casa). Encara que només es dóna amb la separació definitiva dels béns quan es dissol el matrimoni, i no mentre aquest dura.
- Sufraga la debilitat d’un dels cònjuges. Si una de les parts es troba en una situació de debilitat econòmica respecte de l’altra, tindrà dret a participar en els guanys obtinguts per l’altre durant el temps de vigència del règim.
- És el règim menys utilitzat a Espanya, cosa que, segons els experts, es deu al fet que és massa complex i nou en el nostre ordenament.