Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: La cirera: alguna cosa més que un fruit

Encara no fa un mes que la nívia flor del cirerer cobria molts racons del nostre territori, des dels vertiginosos bancals de la vall extremenya del Jerte fins als inabastables paisatges de la comarca aragonesa de Valdejalón, dos dels enclavaments amb una producció més gran d’Espanya. Arriba el maig i les cireres més matineres ja bleguen les branques i les esquitxen de vermell. Al peu de l’arbre, amb escala o sense, amb una simple galleda o un cistell de vímet, es cullen a mà, de sol a sol i d’una en una.

/imgs/20120501/cerezos.jpgFloración de cerezos (Prunus cerasus) a comienzos de abril. Rubén García Blázquez
/imgs/20120501/cerezos1.jpgLa disposición de las flores del cerezo sobre las ramas, formando un racimo, se denomina corimbo. Rubén García Blázquez
/imgs/20120501/cerezos2.jpgDetalle de las flores blancas del cerezo, con cinco pétalos cada una. Rubén García Blázquez
/imgs/20120501/cerezos3.jpgSegún la variedad presentan colores que van desde el rojo hasta el morado oscuro o negro, y también tonos cremas y rosados. Rubén García Blázquez

Del maig fins a l’agost

La recol·lecció de cireres s’estén des del final de la primavera fins a ben entrat l’estiu, gràcies al fet que n’hi ha desenes de varietats, de maduració més primerenca o més tardana. Les primeres a madurar solen ser les Early Bigi, seguides de les clàssiques Burlat. Com que són més primerenques, aconsegueixen els preus més elevats. Més tard, les Primer Giant, les Starking, etc. A la vall del Jerte predomina la cèlebre picota, la varietat més tardana i compacta que es comercialitza sense cua. Oscil.la entre el vermell vi de l’ambrunesa al vermell més intens del tipus Pico Colorado i les tonalitats fosques de la Pico Negro i la Pico Limón Negra.

/imgs/20120501/cerezos4.jpgLa recolección se hace completamente a mano y, salvo alguna variedad, sin desprender la cereza de su pedúnculo. Rubén García Blázquez
/imgs/20120501/cerezos5.jpgAlgunas variedades, como esta Prime Giant, alcanzan con facilidad diámetros de más de 30 milímetros. Rubén García Blázquez
/imgs/20120501/cerezos6.jpgDebido a los exigentes requisitos de calidad y vistosidad muchas cerezas se descartan directamente en el árbol. Rubén García Blázquez
/imgs/20120501/cerezos7.jpgUn cesto atado a la cintura es todo el equipamiento que necesitan estos recolectores. Rubén García Blázquez

Pels ulls abans que pel sabor

La cirera que arriba al consumidor ha de complir uns requisits de qualitat molt alts i moltes es descarten durant la recollida i la selecció. Tenen més èxit les de millor color, textura, brillantor i neteja i mida. El pes mitjà de les cireres que arriben al mercat varia entre els 7 i els 11 grams i el calibre, entre els 20 i els 28 mil.límetres. Amb vista a aquests paràmetres i d’altres, com el grau de maduresa i l’homogeneïtat del conjunt, es classifiquen en diversos tipus entre els quals es troben la categoria extra, de primera i de segona. Com qualsevol fruiter, el cirerer no està exempt de plagues i malalties, com la mosca de les cireres i la virosi. La vigilància i les cures, com és la poda de l’arbre durant la tardor, són primordials per a assegurar-ne una bona producció.

/imgs/20120501/cerezos8.jpgPesaje en una báscula tradicional. Rubén García Blázquez
/imgs/20120501/cerezos9.jpgEl color rojo de las cerezas se debe a un pigmento vegetal llamado antocianina. Rubén García Blázquez
/imgs/20120501/cerezos10.jpgLa virosis es un gran enemigo de estos frutales. Rubén García Blázquez
/imgs/20120501/cerezos11.jpgLa poda del cerezo durante el otoño es crucial para minimizar la propagación de plagas y enfermedades y para potenciar una buena producción. Rubén García Blázquez

Del minifundi familiar als grans productors

Des de temps immemorials, el cirerer ha estat vinculat a les famílies i als pobles, com en el cas del Jerte, on s’han celebrat festes i tradicions al voltant del fruit. Els minifundis de la vall extremenya i els seus portentosos arbres, on, des de ben jovenets i com a trapezistes, s’acostumen a recollir les cireres des d’una escala, contrasta amb les grans extensions de petits i mitjans cirerers conreats expressament en terrenys més accessibles. A favor d’aquests últims: l’accessibilitat, amb branques a mitja altura que es poden recollir dempeus. Les hores de llum caminen desbocades al maig i un ritu tan ancestral com vital empeny la gent colrada a sortir al camp, a recollir en comunitat els fruits de la terra dels seus avantpassats. Els cirerers ja desprenen una aroma deliciosa.

/imgs/20120501/cerezos12.jpgCerezos en un minifundio abancalado. Rubén García Blázquez
/imgs/20120501/cerezos13.jpgEl cultivo de la cereza no escapa a la agricultura de mercado. Rubén García Blázquez

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 1]

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions