L'obesitat, un gran problema i un gran negoci
L’obesitat ja ha aconseguit xifres d’epidèmia a tot el món i amenaça de continuar creixent. El problema va més enllà dels efectes perjudicials que té sobre la salut, com ara un risc més alt de patir diabetis, malalties cardiovasculars o càncer. S’estima que l’obesitat i el sobrepès s’han convertit en un negoci que mou milions d’euros obtinguts directament de la butxaca dels afectats a través de dues vies: la promesa, incomplerta, de perdre pes i l’oferta de productes adaptats a les seves característiques per a la vida quotidiana (roba, estris, mobles…).
Les últimes dades disponibles destaquen la creixent prevalència de l’obesitat, que a Europa s’ha triplicat les dues darreres dècades. A Espanya, segons l’última enquesta nacional de salut (ENS-2006), un 37,8% dels adults pateixen de sobrepès i un 15,6% d’obesitat, percentatges semblants als que es registren en la franja infantil i juvenil ( 30% de sobrepès i 13,9% d’obesitat).
L’impacte que té l’obesitat en la salut és innegable: pitjor qualitat de vida, problemes psicològics, pèrdua de l’autoestima, malalties associades, reducció de l’esperança de vida i repercussió en la mortalitat. Es calcula que un de cada dotzes morts que es donen en adults estan relacionats amb l’excés de pes, xifra que representa unes 28.000 morts d’adults a l’any.
Aquests efectes perniciosos van més enllà del camp sanitari, ja que el tractament registra una càrrega enorme en costs socials i econòmics, a causa de l’ús de recursos per a la seva prevenció primària i secundària i el tractament de les malalties associades. Algunes de les dades disponibles assenyalen que el cost d’aquesta epidèmia podria arribar al 7% del cost sanitari del Sistema Nacional de Salut, si bé aquesta xifra és discutida per alguns experts.
Es tracta, per tant, d’un problema seriós que, a més, és objecte d’especulació, de negoci i, fins i tot, d’engany, afavorit per la convivència de taxes cada vegada més elevades d’obesitat amb un model social que exalça el culte al cos. Això condiciona que nombrosos afectats no acceptin la condició d’obesos i visquin aquest trastorn acomplexats i amb angoixa. Per aquesta raó intenten, per tots els mitjans, posar fi a la seva situació, per a la qual cosa no dubten a recórrer a qualsevol mètode que els prometi un canvi d’imatge, encara que aquest no reuneixi les garanties ni les evidències científiques necessàries, tal com ha comprovat CONSUMER EROSKI en una investigació recent sobre productes per a ajudar a perdre pes disponible a www.consumer.es. Prova d’això és que el 80% dels afectats utilitzen productes i mètodes “miraculosos” i només un 6% dels qui es proposen aprimar van a la consulta del metge o l’especialista.
Ara per ara no hi ha xifres exactes sobre l’impacte econòmic que genera aquest “negoci”, però a Espanya es calcula que cada obès que desitja perdre pes es gasta uns 60 euros mensuals. I si recorre als tractaments farmacològics amb els dos medicaments que estan admesos com a aprimadors, però que no cobreix la Seguretat Social, el cost és de 1.000 euros a l’any.
La legislació espanyola (Reial Decret 1907/96) prohibeix les barreges de substàncies anorèctiques i psicotròpiques, a més de l’ús de diürètics i laxants per a aprimar i l’ús d’hormones tiroïdals. També prohibeix suggerir propietats aprimadores a un producte amb l’afegiment “de forma natural”, aportar en la publicitat testimonis de persones que s’han aprimat sense esforç o incloure imatges de sanitaris, reals o suposats, que en garanteixin el resultat.
Tanmateix, aquesta norma amb prou feines es respecta i es continua amb la venda de centenars de productes miraculosos, amb l’obertura de centres d’aprimament basats en dietes miraculoses, plantes prodigi i còctels de medicaments i productes que poden arribar a ser extremadament perillosos per a la salut. L’Administració Federal de Fàrmacs i Aliments dels Estats Units (FDA) acaba d’alertar sobre 25 productes que s’utilitzen per a perdre pes que són perillosos per a la salut i que s’anuncien a televisió, a Internet, en revistes i en botigues d’herbolari, fet que en facilita l’adquisició.
A més dels milions d’euros que es malgasten en aquests tractaments, els efectes adversos que originen representen una pèrdua de temps, d’il·lusió i d’esperança, ja que més del 80% de persones només experimenten una baixada de pes passatgera que es recupera en poc de temps. D’altra banda, un 68% dels centres d’aprimament no superen les proves de qualitat que inclouen una avaluació del pacient, la informació que els proporciona, les tècniques per a aprimar, els tractaments o la formació dels professionals.
Els tractaments contra l’obesitat i els de cirurgia estètica són les àrees de la medicina on es registra un nombre més gran de casos de mala pràctica mèdica i d’intrusisme. Però l’ombra de l’obesitat, a més d’ampla, és allargada: els últims temps prenen embranzida les vendes de productes per a obesos a través d’Internet: mobles i accessoris especials, bàscules per a obesos (les normals arriben fins als 140 quilos), extensions per als cinturons de seguretat (a 60 euros la unitat) o roba. Les dades xifren que a través d’Internet es realitzen unes vendes anuals de 17.000 milions d’euros en productes destinats a obesos i persones amb sobrepès.
L’educació sanitària des de la infància, mitjançant la introducció d’hàbits correctes per a la prevenció de l’obesitat, és imprescindible. Però aquesta pràctica no es realitza en totes les llars i prova d’això és el resultat d’una enquesta recent feta a Almeria entre adolescents: el 97% desconeixen la dieta mediterrània, el 76% no esmorzen a casa, el 73% canviarien la imatge corporal i, per a mantenir-se en forma, prefereixen buscar una dieta a Internet. Si a això afegim que a les cafeteries dels instituts no es respecten les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en matèria de greixos i que la pastisseria, les patates fregides i les llaminadures de tota mena acaparen les vendes en aquests locals, s’obté una fotografia precisa sobre la causa de l’augment de l’obesitat entre els adolescents. Per això, els experts consideren imprescindible educar en hàbits saludables de vida i oferir alternatives mitjançant la informació i formació sobre aquest problema de salut.