Problemes i solucions en cas de robatori del mòbil
Els hàbits socials i de consum han convertit els telèfons mòbils en una mena de prolongació del cos humà. Per això, l’angoixa i la preocupació envaeixen el ciutadà quan constata que ha perdut el mòbil o que l’hi han robat. I no tan sols per la pèrdua econòmica que representa. S’inicia, a més, la tortuosa tasca de recopilació de números de telèfon, adreces, cites… La seva condició de petit objecte fa que es perdi amb més facilitat de la desitjada i que, com un portamonedes, sigui l’objectiu de molts lladres. Aquesta és la raó per la qual la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions recomana pensar en el mòbil de la mateixa manera que en la cartera o en les targetes de crèdit i seguir una sèrie de pautes, com ara la discreció quan s’utilitzi i no deixar-lo mai a la vista. Si s’ha patit la sostracció o la pèrdua del terminal, cal prendre mesures ràpides per a bloquejar-lo.
Anul·lar el SIM i el terminal mòbil. Igual que les targetes de crèdit, deixaran de tenir valor si es denuncia.
Els usuaris, bé siguin de contracte o de prepagament, estan en el seu dret de sol·licitar el bloqueig del telèfon. Per fer-ho han d’informar immediatament l’operador de telefonia mòbil i proporcionar-li les dades del número de telèfon i de terminal mòbil (IMEI) perquè es pugui bloquejar el terminal mòbil i la targeta SIM. D’aquesta manera, la companyia suspendrà a l’instant la línia i començarà el procés de bloqueig del terminal, a fi d’evitar un ús fraudulent tant del terminal com de la targeta SIM.
S’assembla al número de bastidor d’un cotxe. L’IMEI és el número que identifica el mòbil. Apareix entre els documents que acompanyen el mòbil o a la factura. També està inscrit a la bateria i, en la majoria dels models, s’obté polsant *#06#.
Sí, sempre que es tracti d’un robatori o d’un furt (sostracció sense violència) cal denunciar-ho a la Policia o a la Guàrdia Civil i aportar les dades de número de telèfon i del mòbil (IMEI). El Codi Penal tipifica amb penes de presó de sis mesos a dos anys i multa qui, amb finalitat de lucre, alteri o dupliqui el número identificador d’equips de telecomunicacions, o comercialitzi equips que hagin sofert una alteració fraudulenta,
Si s’ha perdut es pot optar per bloquejar la targeta SIM. Per fer-ho cal trucar a l’operadora de telefonia i una vegada facilitat el número, s’evitarà que truquin des del mòbil extraviat amb aquesta targeta. Més tard, si apareix i es desitja utilitzar, es pot fer servir una altra targeta o sol·licitar a l’operadora que desbloquegi el telèfon. Convé anotar en un lloc segur el número SIM i IMEI del mòbil.
És difícil que es recuperin els mòbils sostrets, així que quan es disposa d’assegurança de mòbil, cal comunicar al més ràpidament possible el sinistre a la companyia. Si es tracta d’un robatori, cal portar a la companyia una còpia de la denúncia interposada a la Policia i, tot seguit, es llegiran les clàusules de la pòlissa. En el moment de contractar aquesta assegurança cal assegurar-se de les cobertures pactades i dels riscs exclosos, i comprovar que cobreix tant el robatori com el furt.
La Llei de Contracte d’Assegurança té un concepte de robatori més ampli que la legislació penal i engloba la sostracció no violenta o furt. La majoria de les sentències apunten que les pòlisses de robatori han de cobrir, en principi, tant el robatori com el furt, tret d’esment en contra acceptat expressament per l’acceptant de l’assegurança.
Si hi ha cap problema amb la pòlissa d’assegurances, el que cal fer en primer lloc és intentar resoldre-ho amb la mateixa companyia. Caldrà analitzar la pòlissa i les clàusules d’exclusió, comprovant si han estat acceptades i signades per l’acceptant de l’assegurança. I si fos el cas, seguir els passos ordinaris de reclamació al ram assegurador: adreçar-se en segona instància a l’Oficina del Defensor del Client de la mateixa entitat. Aquesta oficina disposa de dos mesos per a contestar el consumidor. Si no contesten o la resposta no és satisfactòria, cal posar-se en contacte amb el Comissionat per a la Defensa de l’Assegurat. Totes les gestions han de ser escrites.
La Llei 40/2002, de 14 de novembre, reguladora del contracte d’aparcament de vehicles estableix que els accessoris no fixos i extraïbles, com ara radiocassets i telèfons mòbils, han de ser retirats pels usuaris, per la qual cosa no afecta el titular de l’aparcament la responsabilitat sobre la seva restitució.
Entre els serveis exigibles i propis de bars i restaurants no es troba el deure específic de vigilar els tercers o els altres clients als efectes de possibles furts, ja sigui de mòbils, de bosses de mà o de roba, tret que aquests objectes fossin lliurats expressament en serveis de recepció o de vestidor per a la seva custòdia.
- Mantingui activat el PIN i conservi en un lloc segur el codi d’identificació del terminal o IMEI
- Eviti tenir el mòbil a la vista quan no l’utilitzi. Als establiments públics, miri de no col·locar el terminal sobre taules, seients o taulells, ni tampoc en bosses de mà a la vista. Als automòbils, no el deixi sobre el tauler de control o al seient contigu.
- En cas de robatori o sostracció, presenti una denúncia a la comissaria més pròxima en què faci constar el número de telèfon i l’IMEI del terminal. Avisi l’operador per a suspendre la línia, notifiqui-hi el codi IMEI del terminal sostret i informi de la sostracció la companyia d’assegurances, si és que en disposa.
- Llegeixi atentament la pòlissa i pregunti sobre els termes del contracte. No es quedi amb la informació verbal: únicament el que figura per escrit és de compliment obligat per les parts. Conservi sempre una còpia de la pòlissa i guardi els rebuts.