Alt i clar: la veu requereix atencions
La veu és poc estimada, malgrat ser una eina bàsica en nombroses professions. Actors, metges, advocats, personal docent i teleoperadors formen part dels grups amb un risc més alt de patir un trastorn de veu. Tot i això, ningú no està lliure de patir una lesió, motivada moltes vegades pel seu mal ús i perquè no sempre rep les atencions necessàries. Les malalties de la veu són cada vegada més freqüents. La falta de son, parlar més de quatre hores seguides, escurar-se la gola i tossir en excés, el soroll ambiental, el fum del tabac o la contaminació, el consum d’alcohol i una sequedat excessiva de l’aire són els principals factors de risc per a sofrir problemes de veu. Segons els otorinolaringòlegs, un 5% de la població espanyola sofreix avui algun trastorn de la veu que requereix atenció per part d’un professional, ja sigui un especialista en otorinolaringologia, un logopeda o un professor de cant. En l’actualitat, les possibilitats terapèutiques per a corregir aquestes alteracions s’han ampliat i, fins i tot, amb l’anomenada cirurgia cosmètica es pot transformar la veu per a fer-la més greu, més aguda o més juvenil.
L’enemic principal de la veu és la contaminació acústica. La necessitat de fer-se sentir en entorns concorreguts com ara cafès, discoteques, restaurants i fins i tot autobusos i estacions de tren contribueix que es forci més del compte. I l’excés passa factura a les cordes vocals.
A més del soroll, l’hàbit de mantenir llargues converses telefòniques també té conseqüències. Quan es parla per telèfon, l’interlocutor no es troba davant, cara a cara, per la qual cosa el parlant desconeix cap a quin punt ha de dirigir la veu. La conseqüència és que es pot sofrir una gran fatiga vocal.
Altres enemics, més sofisticats, són els aparells d’aire condicionat. L’aire massa fred irrita les cordes vocals, sobretot si no es respira bé pel nas, ja que aquest té la funció d’escalfar, humidificar i filtrar l’aire que es respira. Tot això pot ser encara més perniciós si hi ha contaminació en l’ambient. Per tant, s’ha de mantenir ben net el nas i evitar l’exposició directa a l’aire condicionat.
L’abús de la beguda freda i el tabac també poden irritar les mucoses de la laringe i inflamar les cordes vocals, que perden així la capacitat vibratòria i propicien que la veu es ressenti. Aquest còctel de factors nocius per a la veu ha fet que, segons dades de la Societat Espanyola d’Otorinolaringologia, el 5% de la població espanyola sofreixi problemes relacionats amb la veu i que s’auguri un augment a mitjà termini dels trastorns vocals.
La disfonia és una alteració de la veu que pot ser congènita, des del naixement, o sorgir en un moment determinat de la vida per un mal ús o per lesions anatòmiques o orgàniques. Aquesta alteració es pot classificar en tres grans grups:
- Disfonia per qualsevol alteració en el to de veu. El to vocal es transforma en massa agut o massa greu.
- Disfonia en relació amb la intensitat del to de veu. La veu es debilita i la persona afectada no és capaç de fer-se sentir.
- Disfonia per alteració del timbre de veu. Aquest canvia i es fa més ronc.
Els trastorns de la veu poden estar associats a lesions anatòmiques o orgàniques, entre les quals es troben els nòduls, els pòlips, els quists i els papil·lomes. Són nombroses les persones que sofreixen aquestes alteracions des del naixement, encara que no les descobreixen fins que abusen de la veu i la utilitzen de forma incorrecta.
L’afonia és la pèrdua total de la veu. Un símptoma alarmant perquè no es pot emetre cap so. Encara que no és una situació habitual, les hemorràgies o les laringitis agudes per virus poden causar-la.
Els problemes relacionats amb la veu són, en general, tractables i curables sempre que es diagnostiquin de la forma correcta. Entre el 70% i el 80% d’aquests trastorns es resolen amb rehabilitació vocal, mentre que els altres requereixen intervencions quirúrgiques i, algunes vegades, tractaments mèdics coadjuvants, els que s’apliquen juntament amb els quirúrgics. Aquests són els més comuns:
- Rehabilitació vocal. Es basa a introduir canvis en la forma de parlar per a aconseguir una tècnica vocal correcta. Se centra en la incorporació de certa higiene vocal i en l’adopció de mesures com ara no cridar i no parlar gaire temps (hora i mitja) sense descansar.
- Tractaments tècnics. En els casos de malalties infeccioses que afecten la veu, com les laringitis víriques, es recorre a antibiòtics i antiinflamatoris.
- Cirurgia de la veu. La denominada fonomicrocirurgia és una cirurgia molt fina i delicada que recorre al microscopi per a abordar les cordes vocals i extirpar lesions com ara nòduls, pòlips, quists i papil·lomes. Entre les cirurgies de la veu figura la tiroplàstia, que es practica per a corregir la paràlisi de les cordes vocals. Consisteix a practicar una incisió a l’altura del cartílag tiroide (la nou) i a col·locar-hi un implant de silicona que desplaça la corda vocal paralitzada cap a la línia mitjana. Aquesta maniobra quirúrgica corregeix la paràlisi i permet que la persona operada gaudeixi d’una veu semblant a la que mostrava abans de l’operació.
- Cirurgia cosmètica. Aquesta és una operació que es practica sobre la carcassa de la laringe per a fer la veu més greu. Amb aquesta finalitat, es practica una petita incisió i es col·loca per aquesta una malla que modifica els cartílags de la laringe a fi de reduir la tensió de les cordes vocals. A Espanya ja s’han fet altres processos en què s’ha perseguit l’objectiu invers; és a dir, a través d’una petita incisió es modifiquen els cartílags laringis a fi d’augmentar la tensió de les cordes vocals i fer, així, que la veu sigui més aguda. Es tracta d’una cirurgia a la qual solen recórrer les persones transsexuals.
- Injecció intracordal. És una altra de les tècniques que es comencen a practicar a Espanya per a rejovenir la veu afectada per la presbifonia, o pèrdua del volum de la veu a causa de l’edat avançada. A mesura que s’envelleix, la veu es debilita i no arriba als tons més aguts. És curiós que a partir dels 60 anys la veu és més aguda en els homes i més greu en les dones. La tècnica de la injecció intracordal consisteix a incorporar diversos implants -que poden ser de materials diferents, com el col·lagen, l’hidroxiapatita i el propi greix corporal- dins de les cordes vocals a fi de rejovenir la veu.
Tots els protocols referents als trastorns vocals aconsellen anar a veure l’especialista si, transcorreguts quinze dies, el temps màxim que pot durar un refredat lleu, la veu no millora. D’aquesta manera també es poden diagnosticar de forma precoç altres malalties com el càncer de laringe, per bé que aquest no sigui gaire freqüent.
El diagnòstic dels trastorns de la veu ha millorat de forma notable els últims anys. Els otorinolaringòlegs diagnostiquen els problemes de la veu amb tècniques d’anàlisi, programes informàtics d’anàlisis acústiques, de la funció respiratòria i, el que és més important, amb una endoscòpia de la laringe.
La laringoestraboscòpia (i ara també la videolaringoestraboscòpia) és la prova diagnòstica més important de tota la bateria d’exploracions a què se sotmet el pacient. Consisteix a introduir per la boca un petit tub, proveït d’una càmera, que permet accedir fins a la part posterior de la llengua i visualitzar les cordes vocals.
- Respecti les mesures d’higiene vocal bàsiques, que impliquen no parlar alt o cridar, no forçar la veu als llocs amb soroll ambient, no elevar el to per a parlar per sobre dels sorolls ambientals i descansar cada cert temps.
- Hidrati’s bé i begui prou líquids.
- Dormi i descansi bé. És fonamental per a mantenir una veu sana.
- No abusi de l’alcohol ni del tabac.
- No mantingui converses telefòniques gaire llargues.
- Eviti l’exposició directa a l’aire condicionat.
- Respiri bé pel nas i mantingui’l net amb sèrum.
(Font: Isabel García López. Hospital de La Paz, de Madrid)