La qualitat general dels jardins d'infància i les escoles infantils és bona, en especial als centres públics
“Encara no heu buscat guarderia?”. La inquietud envaeix els nous pares quan, després del naixement de la criatura, comproven que les felicitacions i les enhorabones dels familiars i amics vénen acompanyades d’un insistent interès per un servei que els desprevinguts progenitors donaven per fet. Tanmateix, la manca de places continua caracteritzant l’oferta de jardins d’infància i escoles infantils al nostre país, en especial la dels centres gestionats per les administracions públiques. Gairebé un milió vuit-cents mil infants de fins a 6 anys, franja d’edat en què l’escolarització és voluntària, van assistir durant el curs 2008-2009 a alguna de les 6.843 escoles infantils o guarderies registrades a Espanya. Un 67% van ser atesos en un centre de titularitat pública i els altres van haver de matricular-se en un de privat o concertat, en molts casos després de comprovar que la guarderia pública que els corresponia havia penjat el cartell de complet. CONSUMER EROSKI, després d’analitzar 164 escoles infantils (83 de públiques, 69 de privades i 12 de concertades) de 18 províncies, ha constatat que el problema de les guarderies i les escoles infantils no és de qualitat, sinó de quantitat. L’oferta de centres de titularitat pública no cobreix la demanda, deficiència que pràcticament no ha millorat. En un estudi semblant elaborat per aquesta revista l’any 2005, la situació era molt semblant. Aquesta manca adquireix rellevància per dues raons: les escoles infantils públiques són més barates i, en línies generals, són millors que les privades, encara que el nivell d’aquestes, però, és satisfactori.
Les tarifes de les guarderies públiques són diferents en cada cas i depenen dels barems que s’apliquin, molt vinculats als ingressos i a la situació de la família. En les privades, el preu mitjà dels centres analitzats per una jornada completa (vuit hores) que inclou dinar i berenar és de 310 euros al mes (un 22% més que els 254 euros de l’estudi del 2005). En canvi, les diferències són notables (es van trobar mensualitats inferiors a 200 euros i quotes superiors als 400 euros). Aquesta disparitat es manté entre les 18 províncies estudiades ( dels 410 euros de mitjana que exigeixen a Barcelona fins als 200 euros al mes -encara no arriben- de Còrdova) i dins de la mateixa província: a Múrcia, Sevilla i Alacant 240 euros mensuals separen la guarderia privada més cara i la més assequible, en relació amb els 45 euros de Biscaia o els 60 euros de La Rioja.
Pagar més no sempre significa rebre un millor servei. Els centres públics compten, de mitjana, amb més cuidadors per nens i nenes en els tres grups d’edat estudiats (infants de fins a un any, d’entre un i dos anys, i d’entre dos i tres anys) i també disposen en major proporció de pati o jardí propi. En canvi, els horaris dels centres privats són, en general, més flexibles i ofereixen la possibilitat que els infants puguin quedar-se fins a dues hores més de l’horari oficial, que és de vuit hores. El 96% de les guarderies infantils públiques (proporció idèntica a la del 2005) accepten matricular infants amb necessitats educatives especials, mentre que només el 88% de les privades preveuen aquesta possibilitat (tot i això, ha millorat respecte del 81% del 2005). On coincideixen tant els centres públics com els privats és en la idoneïtat del perfil professional dels seus cuidadors (Magisteri en l’especialitat d’Educació Infantil, Tècnic Especialista en Jardí d’Infància o Tècnic Superior en Educació Infantil).
Les 164 escoles infantils avaluades (83 de públiques, 69 de privades i 12 de concertades) es troben a Àlaba, Alacant, Astúries, Barcelona, Biscaia, Còrdova, la Corunya, Granada, Guipúscoa, La Rioja, Madrid, Màlaga, Múrcia, Navarra, Saragossa, Sevilla, València i Valladolid. Tècnics de la revista, fent-se passar per pares i mares que buscaven guarderies per als seus fills, van visitar els 164 centres i van completar la informació obtinguda en aquestes visites amb trucades fetes prèviament als responsables de les guarderies (algunes escoles infantils de titularitat pública no van poder ser visitades sense el permís dels directors dels centres o de les mateixes institucions públiques, per la qual cosa es van haver d’identificar com a col·laboradors de la revista).
Preus i horaris
Nou de cada deu escoles infantils privades cobren per la matrícula o inscripció del nen o la nena al centre. El preu mitjà de la matrícula a les escoles infantils privades és de 127 euros (gairebé el doble que fa cinc anys, un 48% més), encara que també s’hi han constatat diferències ( dels 215 euros de mitjana a la província d’Àlaba als 65 euros de mitjana a Astúries).
A aquestes despeses cal afegir una altra sèrie de serveis que es cobren a banda, especialment a les escoles infantils de titularitat privada. Entre els extres s’inclouen l’uniforme, les activitats extraescolars (excursions), les classes de natació (a les guarderies amb piscina), les festes (Nadal i fi de curs), les classes de psicomotricitat, l’assistència psicològica, la quota de pertinença a l’Associació de Pares o fins i tot la calefacció. En vuit de les guarderies privades estudiades (en cap de les públiques) es cobra per escalfar i servir el menjar que els infants porten de casa. En concret, cinc escoles de Sevilla, i una de Saragossa, Astúries i la Corunya demanen entre 10 euros i 80 euros mensuals per aquest concepte.
A causa de l’escassetat de places a les guarderies públiques, resulta impossible cobrir la demanda. Per això, les administracions que s’encarreguen de la gestió d’aquests centres estableixen criteris o barems d’accés més o menys comuns. Així, l’adjudicació ve determinada per la renda per càpita dels progenitors, la proximitat al domicili o al lloc de treball dels pares, el fet de ser família nombrosa, la situació laboral dels progenitors, el fet que algun membre de la família pateixi algun tipus de discapacitat o la presència de germans o germanes matriculats en aquesta escola pública. Aquests criteris també marquen la quota mensual que s’haurà de pagar en concepte d’escolaritat, matrícula i menjador.
La majoria de les escoles públiques cobren una quantitat mensual que inclou jornada completa i servei de menjador. Les diferències de preu van ser notables entre els centres municipals estudiats (dels 367 euros de Vitòria als 136 euros de Múrcia) i també entre les guarderies gestionades per les comunitats autònomes (dels 279 euros dels centres de la Junta d’Andalusia als 198 euros dels centres concertats entre els ajuntaments i el Govern basc).
Aquests preus públics representen tarifes màximes que poques vegades s’apliquen. L’escassetat de places és tan gran que la majoria es cobreixen amb les famílies que disposen de menys recursos econòmics, a les quals es subvenciona la major part de la despesa.
La disponibilitat horària mitjana a les escoles és de vuit hores per cada dia, tant en les públiques com en les privades. No obstant això, hi ha centres on l’horari no supera les sis hores i també s’han trobat guarderies, la majoria privades, que acullen els infants fins a 10 hores diàries. L’horari ampliat (la possibilitat que el nen o la nena s’estigui al centre més hores de les inicialment previstes) només s’ofereix en la meitat de les escoles analitzades (en el 39% de les públiques i en el 70% de les privades). Això sí, els pares han de tenir en compte que aquest horari ampliat es paga a banda (35 euros mensuals de mitjana, 9 euros més que fa quatre anys).
Una altra opció és l’horari flexible d’entrada i sortida dels infants a les escoles infantils, de forma que puguin adequar-se a l’horari dels pares, sempre que això no interfereixi en el ritme habitual de la guarderia. La possibilitat d’adaptació és més freqüent als centres privats (el 69% dels analitzats compten amb horari flexible d’entrada i sortida) que als públics (la proporció es redueix al 25%). Gairebé set de cada deu guarderies visitades romanen obertes de setembre a juliol (fins i tot un 10%, sobretot les privades, obren les instal·lacions durant el mes d’agost), encara que moltes d’aquestes tenen un horari més reduït els mesos estivals i tanquen en períodes com Setmana Santa, Nadal i festes locals.
Durant tota l’etapa d’educació infantil, però especialment fins als tres anys, els pares acompleixen un paper fonamental. La funció educativa del centre ha d’estar relacionada estretament amb la que exerceix la família i és important que els progenitors s’impliquin en les activitats en què participa el seu fill.
En primer lloc, cal ajudar el menor en el “procés d’adaptació”. Els primers dies a l’escola o a la guarderia solen ser els més durs, encara que hi ha consells generals que poden servir per als pares i mares:
- Al principi, el nen o la nena assistirà només algunes hores a l’escola infantil i, a poc a poc, s’anirà ampliant l’horari. En alguns centres, els pares poden estar-se els primers dies una estona a l’aula per ajudar els seus fills a conèixer els educadors, els companys i el nou entorn.
- Cal mostrar-se comprensius i entendre la inquietud dels infants, que desapareixerà amb el temps.
- Cal no prolongar els comiats i és millors portar-los a l’escola sense presses perquè hi vagin tranquils.
- Al final de la jornada a l’escola, s’ha d’animar l’infant a compartir el que ha après i demostrar-li entusiasme pels seus progressos.
- Es poden expressar els dubtes i els sentiments amb els educadors, són professionals que ens orientaran i ens tranquil·litzaran.
Durant l’estada del menor a la guarderia o escola, els pares han d’estar informats sobre el rendiment, el progrés i els èxits del seu fill. La relació continuada entre ambdues parts és fonamental perquè l’educació que l’infant rep al centre no sigui contradictòria amb la vida familiar. Aquesta relació es veurà facilitada per mitjà de:
- Una entrevista inicial de pares i mares amb els educadors per a conèixer, des del començament, com és el nen o la nena i el seu ambient.
- Es convenient que els pares visitin el centre de forma periòdica per a observar com és el seu funcionament, el tracte dels educadors amb els petits, les activitats que es duen a terme, etc.
- Es important participar en les reunions amb els educadors del centre, igual com proposar entrevistes personals en cas de necessitat.
- Els pares han de participar en les activitats o els esdeveniments que s’organitzin al centre.
Preparació dels educadors i condicionament dels centres
La preparació dels professionals que treballen amb aquests petits a les escoles pot ser qualificada d’adequada (tots compten amb les titulacions de Magisteri en Educació Infantil, Tècnic Especialista en Jardí d’Infància o Tècnic Superior en Educació Infantil). Un de cada tres centres disposa d’especialistes en psicomotricitat i psicòlegs, mentre que només l’11% inclou terapeutes. Els que no compten amb aquest tipus de professionals en nòmina sí que reben assessorament extern, que es complementa amb pediatres (en el 41% dels centres), nutricionistes i logopedes (en els dos casos, en un 45%).
A més de la titulació específica, una de les premisses fonamentals per a l’atenció i la cura dels més petits és el nombre d’infants a càrrec de cada educador. Encara que algunes legislacions autonòmiques estableixen, segons les edats dels petits, uns mínims més amplis, el més recomanable és que hi hagi, almenys, un educador per cada 8 infants menors d’un any i un altre educador per cada 13 alumnes d’entre un i dos anys. Aquesta relació varia notablement si tenen de dos a tres anys: cada educador es podrà fer càrrec d’una vintena d’infants, que passen a 25 quan ja tenen de tres a sis anys.
Segons les dades facilitades pels centres a CONSUMER EROSKI, hi ha un cuidador per cada 6,3 infants a les guarderies públiques i per cada 6,9 a les privades en el cas de menors d’un any. En el grup següent (petits que tenen entre un i dos anys), la relació entre cuidador i alumne també és òptima, ja que la ràtio és de 9 infants en el cas dels centres públics i de 9,8 als centres de titularitat privada. I el mateix passa per als infants de més edat del primer cicle d’educació infantil (entre dos i tres anys), ja que segons l’estudi de la revista, a cada cuidador o educador corresponen 12 infants (no hi ha diferència entre els centres de titularitat privada i els de titularitat pública).
La seguretat dels centres visitats és bona i ha millorat en relació amb l’estudi elaborat el 2005. La immensa majoria de les guarderies i escoles infantils disposen d’un pla d’emergència, encara que menys de la meitat (tant centres públics com privats) van fer el curs anterior un simulacre d’emergència. També és generalitzada la dotació d’extintors, de llums i sortides d’emergència i de sistemes d’alarma en una gran majoria de les 164 instal·lacions seleccionades, encara que es van trobar a faltar portes tallafoc o sistemes de detecció d’incendis.
La valoració positiva es manté en les mesures de seguretat més específiques per a infants tan petits, com ara endolls, radiadors i interruptors protegits, pestells de les portes i finestres a més altura perquè no hi puguin arribar els més petits, a més de terres antilliscants tant a les aules com als lavabos d’aquestes escoles infantils.
Quant a la netedat i la conservació, en línies generals, les aules eren àmplies, disposaven de bona llum i climatització, amb espais nets i ordenats. Així mateix, el mobiliari i el pati o jardí es van trobar en bon estat.
Una de les decisions més difícils dels pares és confiar la cura dels seus fills petits en mans d’una altra persona. Sempre sorgeixen pors que només s’aclariran si es dedica temps a l’elecció de la guarderia adequada. I, per això, és fonamental parar atenció als aspectes següents:
- Visiti diverses escoles o guarderies: així podrà comparar els serveis que presten, les infraestructures, els horaris, etc.
- La proximitat del centre educatiu al domicili és un element fonamental perquè el nen continua en contacte amb el medi social on viu.
- És preferible que el centre compti amb un horari flexible; això sí, sense interrompre el desenvolupament normal de funcionament de l’escola.
- Si disposa de servei de menjador, cal valorar-ne la higiene i la qualitat i l’adequació dels menús a les necessitats nutricionals dels infants.
-
Els infants han d’estar agrupats per edats. La ràtio adequada d’infants per cuidador és:
- Per a infants de fins a 1 any: un educador com a mínim per cada 8 infants.
- Per a infants d’1 a 2 anys, un educador per cada 13 infants.
- Per a infants de 2 a 3 anys, un educador per cada 18 o 20 infants.
- Comprovi que els encarregats dels nens i nenes són professionals amb la formació corresponent: Mestre amb l’especialització en Educació Infantil o Tècnic especialista en Educació Infantil o en Jardins d’Infància.
- El personal d’una guarderia ha de tenir paciència, suavitat i fermesa en el tracte dels infants. Fixi’s com actuen.
- Pregunti pel programa educatiu del centre: ha de tenir activitats orientades a l’experimentació i a l’aprenentatge musical i sensorial. L’oferta d’idiomes és un valor afegit.
- Pregunti si periòdicament informen els pares i mares sobre l’evolució dels nens, per escrit i/o en entrevistes personals.
- Pari atenció a si el centre es troba en locals d’ús exclusivament educatiu i si disposa d’un accés independent des de l’exterior.
- Així mateix, ha de complir totes les condicions higièniques, sanitàries, d’habitabilitat, seguretat i accessibilitat exigides per a obtenir la llicència municipal d’obertura.
/imgs/20090901/tema7.jpg
Les aules han d’estar ben il·luminades, si és possible amb llum natural, i han de ser espaioses i netes. Cada aula ha de tenir la seva pròpia zona d’aprenentatge i, en concret, les destinades a infants menors de 2 anys han de comptar amb una àrea específica per al descans dels infants i una altra per a la higiene.- Observi si el centre disposa d’un lavabo per sala visible i accessible des d’aquesta. El lavabo per al personal docent ha d’estar separat dels serveis dels infants.
- Fixi’s en terres i parets: els terres han de ser càlids, ben acabats per a evitar entropessades, de material no relliscós i fàcils de netejar. Les parets, llises, sense sortints i també fàcils de netejar.
- Pari atenció a la superfície de joc. El terra del pati ha de ser suau i segur, mai de pedra rugosa ni arenosa. Així s’evitaran ferides i infeccions.
- Les finestres han d’estar situades fora de l’abast dels infants o, en tot cas, proveïdes de reixes. Els vidres han de ser irrompibles.
- Les escales tindran un passamans a l’altura dels més petits.
- Les portes (frontisses i marcs) han de comptar amb un sistema apropiat per a evitar pessigades als dits.
- Els endolls han d’estar situats a una altura inabastable pels petits.
- Els productes nocius s’han de guardar en armaris tancats.
- Las taules i la resta del mobiliari no han de tenir vores perilloses.
Participació dels pares, menjadors i taules comparatives
Els pares demanen informació sobre el comportament i l’evolució dels infants durant les seves primeres etapes d’aprenentatge. No obstant això, només un 6% dels centres visitats faciliten informes escrits amb caràcter mensual (fa quatre anys, aquest percentatge arribava a un 20% de les guarderies). El 44,5% afirmen facilitar informació oral tots els dies (fa quatre anys, la proporció era d’un 64%) i un 2,4% (un 7% en l’anterior informe) admeten que aquesta comunicació únicament es fa quan són els pares els qui sol·liciten aquesta trobada amb els responsables del centre a fi de conèixer l’evolució del seu fill. A més, la participació activa dels pares en les decisions que es prenen a l’escola i que afecten els seus fills resulta més aviat nul·la o molt escassa en sis de cada deu escoles infantils.
Els infants poden dinar en el 93% de les guarderies visitades. Quant a les al·lèrgies, els centres recomanen que els infants que hagin contractat el servei de menjador i siguin al·lèrgics a algun tipus d’aliment portin el seu propi menjar aquelles vegades en què el menú del centre no s’adapti a les seves necessitats. Per això, també és important que els pares coneguin el menú destinat als seus fills.
Les escoles infantils consideren que el temps del dinar també és una oportunitat per a educar els infants sobre l’adquisició d’hàbits correctes d’alimentació, autonomia i relació. Alguns centres impliquen els pares en aquest procés, de manera que poden col·laborar en la creació dels menús.
El que no és tan habitual és que aquests petits alumnes berenin (en dos de cada deu no ho fan) o esmorzin en el cas que els pares els portin a la guarderia abans que comenci l’horari del centre (en un 66% dels 164 centres visitades s’ofereix aquesta opció). Aquests dos últims serveis són més comuns als centres de titularitat privada que en els de fons públics.