Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

: La pandèmia passa factura psicològica

DE LA NIT AL DIA HEM SOFERT UNA SOBREDOSI DE MALES NOTÍCIES I ENS HEM VIST ABOCATS A UNA CONVIVÈNCIA INTENSA. ARA QUE EL FINAL ÉS MÉS A PROP, DUES EXPERTES ENS AJUDEN A TORNAR A UN ESCENARI QUE MAI NO SERÀ IGUAL. PERÒ CAL INTENTAR-HO

Aquests dies en què es parla tant de la petjada econòmica que deixarà la crisi del coronavirus, també és important ocupar-se de la petjada psicològica que ha pogut produir en nosaltres i que ens podria afectar durant les pròximes setmanes, pot ser que també mesos. Si al començament del confinament, segons una enquesta feta per EAE Business School, les emocions dels espanyols eren bastant positives –només un 5% afirmava tenir molta por, un 17,5% sentir-se realment trist i un 73% trobar-se segur–, ara és el moment de comprovar de quina manera el temps transcorregut ha afavorit sentiments de por, tristesa o inseguretat. 

En aquest sentit, una revisió recent, publicada a la revista The  Lancet el 26 de febrer d’aquest any, ha analitzat l’impacte psicològic que va tenir la quarantena en diferents crisis sanitàries, com la del SARS, la grip A (H1N1) o l’èbola. I de les seves conclusions podem extreure que l’aïllament provoca en els ciutadans sentiments de confusió i ira, a més de símptomes d’estrès posttraumàtic que són més severs i persistents com més gran ha estat la durada del confinament.

“Aquesta revisió –expliquen els autors– suggereix que la quarantena sovint s’associa amb un efecte psicològic negatiu, fet que no és sorprenent durant el període d’aïllament. No obstant això, hi ha l’evidència que aquest efecte encara es pot detectar mesos o anys més tard”.

Com ens podem preparar per a superar emocionalment la petjada que ha pogut deixar en nosaltres l’experiència viscuda al llarg de les últimes setmanes? Per a ajudar-nos a lluitar amb els sentiments i les emocions negatives que ens poden dificultar la readaptació a la vida quotidiana, hem parlat amb la doctora en Psicologia i experta en psicologia educativa Silvia Álava i amb la neuropsicòloga i professora de la facultat de Ciències Socials de la Universitat Europea de Madrid Elisabet Marina Sanz. Totes dues ens recomanen, abans d’endinsar-nos a provar de reajustar les relacions familiars, socials i laborals, començar per mirar cap endins, cap a nosaltres mateixos, identificant el que ens passa.

Mirar cap endins: com estic?

Atent als senyals. L’alleujament per veure que la situació millora pot anar acompanyat d’una baixada emocional. En plena situació traumàtica aguantem, tirem… però, quan comencem a veure la sortida, és freqüent que ens permetem caure. “És llavors que hem d’atendre símptomes com l’estrès, l’ansietat, el baix estat d’ànim; poden ser un indicador d’estrès posttraumàtic”, explica Silvia Álava.

  • Què hi podem fer. Reaccionar com si no hagués passat res pot fer que els problemes apareguin més endavant, per això ara convé intentar fer un exercici d’introspecció, mirar cap endins de nosaltres i tractar d’identificar les nostres emocions per poder acceptar-les a partir d’aquí. És útil verbalitzar els pensaments; és a dir, posar-los en paraules: podem fer-ho per escrit, si ens sentim més còmodes, o compartint-los amb uns altres.

Assolir el descans. Després de mesos alerta i de canviar les rutines horàries, no és fàcil abaixar la guàrdia. Un dels signes de l’estrès posttraumàtic és la dificultat per a conciliar el son. Però és un cercle viciós: si tenim ansietat no dormim bé, i si no dormim bé ens augmenta l’ansietat (una de les funcions del descans és reduir aquesta ansietat). Segons un estudi de l’Observatori Global del Son, “l’insomni afecta Espanya entre el 20 i el 30% de la població. I una de les principals raons per a no dormir bé són les preocupacions que ens sorgeixen durant la nit i l’excessiva activitat mental: ‘pensar massa’. Això impedeix que l’organisme abandoni l’estat d’alerta i fa difícil conciliar el son”.

  • Què hi podem fer. Encara que ens costi, hem d’intentar no alterar el ritme son-vigília. Per fer-ho així, procurarem anar al llit i llevar-nos a l’hora habitual. Per a aconseguir alliberar la ment de pensaments obsessius, poden servir-nos exercicis de relaxació, però una tècnica útil quan ens atabalen les preocupacions és la de citar i repassar els problemes. Es tracta d’apuntar en un paper tot allò que ens preocupa i que no podem resoldre en aquest moment, entenent què és el que depèn de mi. És molt important delimitar-ho, per a posar energia exclusivament en el que sí que podem resoldre.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 5]
  • Ir a la página siguiente Gestionar el dol »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions