Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tomàquet fregit : Tomàquet fregit: el rei de les salses

A VEGADES DESPERTA RECELS, PERÒ, EN GENERAL, EL TOMÀQUET FREGIT ENVASAT NO DIFEREIX GAIRE DEL QUAL PREPAREM A CASA; AIXÒ SÍ: CONVÉ CONÈIXER-NE ELS DETALLS, PERQUÈ NO TOTS SÓN IGUALS

El tomàquet fregit de producció industrial va néixer a Espanya a mitjan segle passat. Avui dia és el rei de les salses, amb un consum mensual d’aproximadament un quilo per llar, cosa que significa que cada any se’n consumeixen unes 140.000 tones. Gran part de l’èxit que té es deu segurament a la versatilitat (la podem fer servir en una infinitat de receptes, des d’un plat de pasta fins a una pizza o una empanada), però també a altres característiques no menys importants, com ara l’estalvi de temps i d’esforç que suposa, la durada, el preu (assequible), la composició (semblant a la que podem fer a casa) i a les característiques organolèptiques (aspecte, gust, textura…).

El tomàquet fregit es defineix en la legislació alimentària com el producte formulat a partir de tomàquet sotmès a un procés de cocció amb oli vegetal, al qual es poden afegir altres ingredients. Entre els més comuns hi ha sal, sucres, midons, fècules, hortalisses i espècies.

La varietat triada

Com és obvi, l’ingredient fonamental d’aquesta salsa és el tomàquet. Per elaborar-la se selecciona sobretot tomàquet de pera perquè les peces són carnoses i tenen poca proporció d’aigua en comparació d’altres varietats, i així es pot aconseguir un rendiment més gran. A més, la forma allargada facilita pelar-lo. És important, a més, controlar-ne el grau de maduració, no només per a complir les exigències legals (Reial decret 858/1984), que estableixen que els tomàquets han d’estar madurs, sinó també per a obtenir un producte adequat, ni massa àcid ni massa dolç.

Els tomàquets s’hi poden afegir en formes diferents: frescos i tallats, en suc, en puré, en pasta o concentrat de tomàquet. Entre els productes analitzats per a l’elaboració d’aquesta guia, algunes marques especifiquen l’ús de tomàquets frescos, com ara Hida i Pedro Luis, qüestió que es considera un signe de més categoria comercial, perquè, en principi, aporten una aroma i un sabor més bons. En altres productes, una part del tomàquet procedeix de concentrat, fet que contribueix a augmentar la intensitat de color, de sabor i d’aroma, així com la consistència de la salsa, però hi resta categoria comercial. És el cas de Solís, Solís Oliva, Solís Casero i Eroski Oliva.

El percentatge de tomàquet

La legislació (RD 858/1984) també exigeix que el tomàquet fregit contingui un mínim de tomàquet, concretament un 25%. Això es compleix amb escreix en totes les marques analitzades, on la quantitat de tomàquet aproximada està compresa entre el 79% de Pedro Luis i el 90% d’Apis, Hida i Eroski Oliva. Aquest aspecte no és fàcil de conèixer quan es consulta l’etiquetatge, perquè la legislació (Reglament 1169/2011) indica que en aquest tipus de productes la quantitat de tomàquet s’ha d’expressar en funció del pes utilitzat per a preparar 100 grams de producte acabat. Això es fa per a tenir en compte les pèrdues d’humitat que té el tomàquet com a conseqüència del tractament tèrmic aplicat en l’elaboració de la salsa. Així, trobem que les quantitats estan compreses entre 138 g de tomàquet/100 g de la salsa que etiqueta Hida i els 170 g/100 g de la d’Apis. La quantitat de tomàquet és més gran que la de salsa perquè, com s’ha comentat, durant el procés d’elaboració s’evapora part de l’aigua. En l’etiquetatge de Gvtarra no es mostra la quantitat de tomàquet utilitzada, fet que es pot considerar un incompliment important de la legislació.

Anàlisi

Per fer aquesta guia de compra es van seleccionar salses de tomàquet elaborades per marques capdavanteres en el mercat, en les quals es va analitzar:

  • Puntuació Nutri-score. En aquest cas està molt determinada per la quantitat de sal.
  • Informació comercial. Analitzem si realment aporta informació o si per contra és confusa o enganyosa.
  • Els ingredients. Especialment la quantitat de tomàquet que contenen i el tipus d’oli usat en l’elaboració.
  • Preu. No va ser un criteri per a avaluar la qualitat del producte, però la qualitat/preu s’ha tingut en compte per a les posicions del rànquing.
  • Etiquetatge. Verifiquem si compleix la legislació vigent.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions