Targetes i xecs de viatges, millor que diners en metàl·lic

Targetes i xecs de viatges, millor que diners en metàl·lic

/imgs/20020701/economia.01.jpg

A més de la maleta, el passaport, les guies sobre el lloc que es visitarà, roba, la càmera de fotos i la resta de fòtils que hem d’incloure en la maleta, quan el destí de les nostres vacances és un país amb moneda diferent de la nostra, hem de decidir la manera en què disposarem de fons durant el viatge. Hi ha diverses opcions, des de xecs de viatge i targetes de crèdit o dèbit, fins a extraccions en caixers del país visitats o diners en metàl·lic que se sol·licita en una entitat financera abans de marxar de vacances. L’escassa previsió que ens caracteritza en planificar les nostres vacances -segons un estudi europeu sobre hàbits turístics, som els europeus que menys i més tard planifiquen els viatges d’estiu- no permet massa marge de maniobra al fet de decidir com pagarem les nostres compres en l’estranger. No obstant això, tot i que l’euro és la moneda en curs de la majoria dels destins preferits dels espanyols – França, Portugal, Alemanya i Itàlia -, alguns països cada vegada més llunyans gaudeixen del favor d’un nombre creixent de turistes, i per a gastar i portar diners en ells algunes maneres són més segures que d’altres.

Caixers de la UE

La instauració de l’euro com a moneda única en 12 dels 15 països de la Unió Europa (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Finlàndia, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal) fa innecessari que hàgim de canviar de moneda en moltes de les nostres sortides, alhora que la quasi paritat amb el dòlar ha simplificat el càlcul mental dels costos lluny del vell continent. A això cal afegir un nou avantatge: des de l’1 de juliol els bancs de qualsevol país de la zona euro no cobren comissió en treure diners amb la targeta, sempre que l’extracció es faci en la mateixa xarxa que en la ciutat d’origen. I si es recorre a un altre caixer, la comissió ha de ser la mateixa que es carregaria a Espanya, un percentatge desconegut fins ara, però que des d’aquest estiu ha de ser assenyalat en l’extracte. Si no es compleix aquesta condició, el consumidor pot reclamar al seu banc o caixa, que és al final qui facilita els diners.

Xecs de viatge

• Són xecs per valor d’una quantitat de diners (n’hi ha de diversos imports), que fan de paper moneda. El seu avantatge es troba en el fet que, en ser nominatius i seriats, només en pot fer ús el titular dels xecs.
• Són un mètode simple i segur per a protegir els diners, fàcils d’usar i que garanteixen la tranquil·litat del propietari, ja que estan protegits des de l’instant en què s’adquireixen.
• N’hi ha en diferents monedes i denominacions, i són acceptats en una àmplia varietat de negocis, restaurants i hotels, igual com en entitats financeres.
• Els emissors recomanen que per a obtenir la millor taxa el canvi s’efectui en bancs, ja que generalment s’aconsegueix un arrodoniment millor que en llocs de canvi d’aeroports o estacions, d’hotels, restaurants o comerços, encara que l’avantatge d’aquests és que els seus horaris són més amplis.
• Els xecs són emesos per un banc o caixa a càrrec del viatger, i servixen de pagador pel seu establiment principal a sucursals o bancs amb què tenen conveni, en el país o en l’estranger.
• L’entitat ha de lliurar al beneficiari la llista de les sucursals on pot cobrar-los sense pagar comissió.
• El consumidor ha de tenir present que si l’entitat financera a què recorre no li paga el xec, té dret a reclamar una sanció que arriba al 25% del valor expressat en el xec.
• Els xecs no caduquen, però cal firmar-los en el moment d’adquirir-los, apuntar els números de sèrie i mantenir la llista en un lloc separat, marcant els números de sèrie dels xecs que s’utilitzen.
• El gran avantatge dels xecs és que si es perden o es roben, només ens quedem sense el paper, però no sense els diners. Són reemplaçats en 24 hores en qualsevol entitat financera, sempre que es mostri el número de sèrie dels xecs robats.

Targetes de crèdit i dèbit

• Les de crèdit permeten ajornar pagaments i atorguen certs drets com a consumidor. Les de dèbit dedueixen el cost de les compres o les despeses directament del compte bancari i permeten controlar més fàcilment el pressupost.
• La millor forma de pagar tant el viatge com les compres en destí és la targeta de crèdit. I encara que les dues fórmules són avantatjoses, per a realitzar reserves en hotels i de lloguer de cotxes normalment sol·licitaran el número d’una targeta de crèdit, encara que en alguns casos posteriorment puguem pagar aquests mateixos serveis amb una altra de dèbit.
• Les més importants ofereixen tipus més interessants que les cases de canvi o entitats financeres de destí perquè estan basades en canvis de majoristes oferits només als grans bancs.
• És preferible no sol·licitar una bestreta o passar-se de la quota mensual de despesa, ja que les taxes d’interès són molt elevades.
• Convé recodar que, a més del tipus de canvi, en molts països es cobren despeses i comissions, amb la qual cosa s’extreu del caixer menys diners del que es pensava.
• Totes les targetes estan protegides contra l’ús no autoritzat si són robades o es perden.

Enviar diners

• Generalment, un turista no necessitarà que li enviïn diners des del seu país, encara que, de casuística, n’hi ha molta, i no cal oblidar els estudiants en països llunyans escurats a final de mes.
• Les oficines de correus ofereixen aquest servei, amb un cost fix d’1,41 euros, més la comissió del 0,7% de la quantitat enviada. En garanteixen el lliurament en 3 dies, llevat que s’utilitzi el servei urgent, per al qual hi ha un compromís d’entre 4 i 24 hores.
• Les fórmules d’enviament d’empreses privades asseguren la recepció quasi instantània, amb un cost al voltant de 2 euros i una comissió entorn del 4%.
• Un mètode cada vegada més habitual és obrir un compte bancari i habilitar targetes de dèbit que s’assorteixen de fons ingressats en el país d’origen, i que poden ser utilitzades com qualsevol targeta en els caixers. Les comissions per cada moviment, de moment, tenen un mínim al voltant dels 2 euros i s’acosten al 4%. Així, disposar de 360 euros costa 14,4 euros.