Nutri-Score, un escut contra les notícies falses
Fer comprensible l’argot dels ingredients i orientar els consumidors en les seves decisions de compra. Aquests van ser els objectius amb què el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social va anunciar, a la fi de 2018, la implantació del logotip d’etiquetatge frontal basat en un codi de colors i lletres. L’anomenat Nutri-Score és un sistema adoptat per les autoritats franceses el 2016 i que diversos països europeus esperen introduir els pròxims mesos, dins del marc que recomanen les societats científiques, la UE o l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per al foment d’hàbits saludables preventius contra l’obesitat i la diabetis, entre altres malalties. Un mètode del qual EROSKI és un dels màxims impulsors i pioner en la seva implantació: des del gener de 2019, els seus productes de marca pròpia disposen d’aquest etiquetatge per a informar els consumidors, de forma senzilla, sobre el valor nutricional dels aliments.
Com funciona
Es tracta d’una escala de cinc colors que representa la qualificació nutricional d’un aliment envasat, partint del color verd –per a aquells més saludables– fins al taronja fosc –els de pitjor classificació nutricional– i organitzats en cinc lletres, des de la A fins a la E. Els paràmetres els marca un algorisme, prenent com a unitat de referència els 100 grams. El càlcul considera la quantitat de calories i altres elements, la ingesta dels quals influeix en la nostra salut, en 100 grams de producte. D’una banda, aquells dels quals és perjudicial fer-ne una ingesta excessiva (calories, greixos saturats, sucres i sal, que aporten punts negatius a l’algorisme de càlcul) i, d’una altra, aquells el consum dels quals es considera beneficiós (proteïnes, fibra, fruita, hortalisses, llegums i fruita seca, que aporten punts positius). Així, el balanç final estarà entre els 40 punts negatius (un producte molt calòric, salat, ric en greixos saturats i sucres, amb presència baixa o nul·la de fibra, fruita, verdura, llegums i fruita seca, i poques proteïnes) i els 15 punts positius (producte poc calòric ric en proteïnes i fibra, amb alta presència de fruita, verdura, llegums o fruita seca, amb poca o cap presència de sal, sucres i greixos saturats). Els punts finals de cada producte es tradueixen en una lletra, des de la E taronja fins a la A verda.
El més eficient
Saber triar el que mengem, controlar la quantitat, fomentar la varietat de fruita i verdura i restringir al màxim els aliments ultraprocessats constitueix una part fonamental en la cura de la salut. Per aquest motiu, organismes internacionals com l’OMS o l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació (FAO), o nacionals com EROSKI, han promogut sistemes d’etiquetatge frontal. Un estudi publicat en la revista Nutrientes, que avalua l’efectivitat dels sistemes en 12 països, va assenyalar Nutri-Score com “el més eficient per a discriminar la qualitat nutricional dels aliments”. L’estudi destaca, a més, l’eficàcia d’aquest etiquetatge, demostrada en poblacions amb necessitats alimentàries específiques, com ara pacients amb diabetis o obesitat.
Iniciativa ciutadana
Nutri-Score no només aporta avantatges als ciutadans, als quals ajuda a omplir el carretó d’anar a comprar de manera saludable, sinó també als fabricants, animant-los a millorar la qualitat dels seus productes. Però aquestes virtuts troben el principal escull en la normativa europea, que impedeix l’obligatorietat de la instauració del Nutri-Score en els productes. Per aquesta raó, associacions de consumidors d’Espanya, França, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Polònia i Grècia han llançat la iniciativa ciutadana europea Pro Nutri-Score, que busca el milió de signatures necessari perquè la seva petició arribi a la mesa de la Comissió Europea. Es pot donar suport a aquesta iniciativa a la pàgina web pronutriscore.org. D’altra banda, a Espanya, el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social prepara mecanismes legals per a fomentar la implantació de Nutri-Score al nostre país, alhora que estudia correccions específiques per a l’oli d’oliva. Encara que hi ha distribuïdors com EROSKI que aposten per la seva implantació, part de la indústria alimentària té reserves sobre aquests sistemes d’etiquetatge. A més, els últims mesos han circulat a les webs i xarxes socials nombroses informacions falses que intenten desacreditar aquest logotip. Responem a les crítiques més esteses sobre les valoracions de Nutri-Score.
Resposta a les crítiques
LA POSICIÓ DE L’OLI D’OLIVA
Polèmica. Una de les controvèrsies més esteses se centra en les imatges en què apareixen l’oli d’oliva amb la lletra D i la Coca-Cola Zero amb la lletra B. S’intenta desvirtuar Nutri-Score defensant que la seva valoració afavoreix un refresc edulcorat enfront d’un producte d’indiscutible alta qualitat nutricional, com l’oli d’oliva.
Resposta. La classificació amb la lletra D es deu al contingut en calories, greixos totals i greixos saturats. Com que té un únic ingredient, les autoritats sanitàries estudien com adaptar Nutri-Score a aquest producte per a evitar malinterpretacions en els consumidors. Nutri-Score és una eina per a comparar, però dins d’un context on els aliments pertanyin al mateix moment de consum (ningú no amaneix una amanida amb un refresc), a la mateixa quantitat (no amanim l’amanida amb 100 ml d’oli), al mateix tipus de producte (com ara cereals de l’esmorzar o galetes) o un mateix article entre marques. A més, que un aliment es classifiqui amb la lletra D o E no significa que no s’hagi de consumir; en una alimentació equilibrada, un consumidor més informat sabrà si vol triar una alternativa de més bona qualitat nutricional o si s’ha de decanta per un aliment D o E, ja que tindrà en compte que convé consumir-lo en quantitats més petites i amb menys freqüència.
LA LLETRA DEL PERNIL SERRÀ
Polèmica. Aliments ben percebuts, com ara els envasos de pernil serrà, poden aparèixer com de categoria E.
Resposta. Hi ha grans diferències de qualitat nutricional en funció de la marca i de la preparació del producte; és a dir, segons el contingut en greixos saturats i sal. Així, el pernil serrà envasat pot aparèixer sota diferents lletres i colors: D o E.
LA MENTIDA DELS FRESCOS
Polèmica. Molts comentaris s’han basat en el fonament de Nutri-Score com a sistema pensat per a productes envasats, no frescos. Els crítics argumenten que aquest etiquetatge podria induir el consumidor a no decantar-se per fruites i verdures no envasades, aliments bàsics en una dieta saludable.
Resposta. Un estudi elaborat per investigadors francesos sobre comportament de l’usuari de Nutri-Score, tant en supermercats online com en botigues convencionals, indica que els consumidors que fan servir aquest logotip com a guia fan una compra amb protagonisme destacat de fruites i verdures, i amb escassa presència de productes classificats com a D o E.
EL CAS DE LES SARDINES
Polèmica. Un aliment saludable com les sardines en conserva figura qualificat com a D.
Resposta. L’exemple de les sardines s’ha fet servir àmpliament per a qüestionar la utilitat de Nutri-Score. És fals que les llaunes d’aquest producte estiguin classificades sistemàticament com de lletra D. En funció de la composició nutricional, les sardines poden aparèixer amb les lletres B,C o D. Les conserves de peix es poden presentar amb diferents preparacions (al natural, en oli, en escabetx, en salses diverses…) que afecten la classificació nutricional.
PATATES CONGELADES PER A FREGIR
Polèmica. Un producte aparentment tan perjudicial com aquest preparat apareix com a A.
Resposta. Les reflexions sobre les patates al·ludeixen a la seva relació amb el menjar escombraria i no atenen el veritable paper de Nutri-Score. Els etiquetatges frontals són una traducció dels aliments tal com són venuts. Nutri-Score no té en compte les calories i altres nutrients que el producte adquireix quan es cuina a casa: el greix de l’oli utilitzat si es fregeix, la quantitat de sal que s’hi afegeixi…
PRODUCTES AMB PRIVILEGIS
Polèmica. França va modificar l’algorisme perquè els formatges francesos puntuessin millor?
Resposta. No. Al començament, tots els formatges francesos eren qualificats com a E, sense distinció entre frescos, curats o poc salats. L’Agència Francesa de Seguretat Alimentària va considerar que calia fer una sèrie de modificacions mínimes perquè l’algorisme tingués en compte el contingut en proteïnes. Amb la modificació, la majoria dels formatges es classifiquen com a D; els frescos poc salats, com a C, i els formatges curats salats, com a E.