Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen
L’ajuda ergogènica és aquella que permet fer més treball físic del que seríem capaços de realitzar sense aquesta. Se solen agrupar en cinc categories: farmacològiques (antiinflamatoris), fisiològiques (dopatge sanguini), mecàniques (cinturons, malles, sabatilles) i nutricionals (begudes amb carbohidrats). És un concepte ampli que s’aplica a qualsevol substància o fenomen que millori el rendiment esportiu.
En nutrició, d’entre els centenars de productes sotmesos a l’escrutini de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA en les sigles en anglès), només uns pocs s’han aprovat. Això significa que la major part dels complements alimentaris dirigits a atletes no compten amb evidències sòlides d’eficàcia i seguretat.
En la llista de suplements les declaracions de salut dels quals han estat rebutjades, es troba la proteïna hidrolitzada de caseïna, les proteïnes del sèrum o bovines, el calostre boví, els aminoàcids ramificats, la taurina, el col.lagen hidrolitzat, la condroïtina o la glucuerpoamina.
De la seva banda, entre les substàncies aprovades, destaquen les begudes amb carbohidrats i electròlits (conegudes com “begudes isotòniques”), la creatina i la cafeïna. En tot cas, no hi ha estudis suficients per a dilucidar què passa si un atleta combina una d’aquestes substàncies amb qualsevol de les altres dues (fet que ocorre sovint).
Algunes ajudes ergogèniques es poden considerar dopatge, paraula que s’aplica a l’ús de substàncies o mètodes prohibits en l’esport.
Una recerca recent coordinada pel doctor Wei Zheng, cap de la divisió d’epidemiologia de la Universitat de Vanderbilt (Tennessee, Estats Units), ha observat una disminució d’un 20% en el risc de mortalitat per malaltia cardíaca o càncer en adults de baixos ingressos. Es tracta d’una dada interessant perquè és un grup de població vulnerable i amb un accés aliments saludables molt limitat.
Per a l’estudi, es va seguir durant 7 anys gairebé 78.000 adults d’entre 40 i 79 anys i es va revisar la seva adherència a un patró de dieta saludable, així com el seu risc de mortalitat. Com a alimentació saludable es va considerar aquella en la qual hi havia poques carns vermelles i processades i pocs cereals refinats o aliments ensucrats, però en la qual abundaven fruites, verdures, cereals integrals, llegums, fruites seques i peixos.
Els investigadors van ajustar les dades en funció de factors que podrien distorsionar els resultats (edat, pes, nivell d’activitat física, estatus de tabaquisme i antecedents mèdics). Així i tot, després d’efectuar aquests ajustos, els adults que van seguir el patró d’alimentació més saludable van presentar un risc un 20% inferior de morir de forma prematura que els que van seguir dietes més insanes.
Prop del 5% de les calories que s’ingereixen diàriament a Espanya procedeixen de begudes alcohòliques, per la qual cosa la reducció en el consum d’aquestes begudes pot resultar d’ajuda en la prevenció del sobrepès.
En el consens espanyol de prevenció i tractament de l’obesitat, després de revisar els estudis científics disponibles, es va assenyalar que limitar el consum alt de begudes alcohòliques “podria prevenir el guany de pes degut a aquest factor”. A més, el consens va enumerar recerques que relacionaven el consum de begudes alcohòliques amb increments en la sensació de gana i fins i tot en un menor control del mecanisme de la sacietat.
Això últim és conegut com l'”efecte aperitiu”. Una recerca recent, publicada en l’edició de juliol de la revista Obesity, ha tornat a constatar aquest efecte en observar que prendre una copa abans de sopar pot fer que mengem més, ja que això genera que el cervell apreciï millor les aromes dels aliments. A través d’imatges de ressonància magnètica, van trobar que l’alcohol va activar l’àrea de l’hipotàlem implicada en la nostra percepció de les aromes alimentàries.
La vitamina B12 és un nutrient clau en qualsevol persona vegetariana. Tot i que fins fa uns anys la comunitat científica pensava que la deficiència d’aquesta vitamina només s’observava en els vegans (persones que exclouen de la seva dieta, a més de la carn i el peix, els ous i els lactis), noves dades han demostrat que el risc també és notable en persones ovolactovegetarianes.
L’estudi que va mostrar aquest risc es va publicar en la revista científica Nutrition Reviews i el va coordinar el doctor Roman Pawlak. Segons la recerca, “encara que fa un temps crèiem que la deficiència de B12 era extremadament rara, excepte entre els vegetarians estrictes [vegans], ara sabem que la deficiència de B12 és relativament comuna entre les persones que s’adhereixen a qualsevol tipus de dieta vegetariana, i això inclou les ovolactovegetarianes”.
Per aquest motiu, quan els dietistes-nutricionistes assessoren els vegetarians, sempre recomanen consumir diàriament aliments fortificats amb vitamina B12 (begudes vegetals, cereals de l’esmorzar, algunes barretes energètiques i, en alguns casos, substituts de la carn) o bé recórrer als suplements dietètics.
En els bebès vegetarians o en les dones embarassades vegetarianes resulta molt important prevenir la deficiència de vitamina B12, ja que els perills associats a aquesta deficiència, que són arriscats en adults, ho són molt més en nadons o en nens petits, que poden presentar retards en el desenvolupament o danys neurològics irreversibles.
La medicina moderna que ha permès el tractament amb èxit d’una malaltia tan greu com el càncer va per un camí molt diferent del de llibres com el que vostè comenta. A l’hora de prendre decisions relacionades amb la salut, els oncòlegs que han tractat la seva esposa acudeixen a entitats prestigioses que compten amb comitès d’autoritats en la matèria, exemptes de conflictes d’interès. Una d’aquestes és l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), una societat que no dóna crèdit a teories com les que explica el llibre que vostè esmenta (ho pot comprovar a la seva pàgina web).
No és cert que menjar la fruita una hora abans dels àpats o deixar de menjar cinc hores abans d’anar a dormir tingui relació amb la salut ni formi part d’una dieta saludable. En tot cas, l’autèntic problema d’aquest tipus de llibres és que, a més dels dos consells que ha esmentat, probablement n’inclouen uns quants més que poden posar en risc la salut perquè generen clars desequilibris dietètics. Si té dubtes en relació amb l’alimentació de la seva esposa, no dubtin de consultar, a més de l’oncòleg, un dietista-nutricionista de l’hospital.
El sistema immunitari de l’ésser humà està configurat per una espècie de “guerrers” que combaten de forma constant contra microorganismes infecciosos, com és el cas dels bacteris o els virus.
En primer lloc, s’ha de comprovar que el calendari de vacunació està en regla. En segon lloc, s’ha de tenir molt en compte la higiene com una de les principals mesures per a prevenir infeccions. Tant és així, que els doctors Michael Allan i Bruce Arroll van insistir al febrer de 2014 en la revista Canadian Medical Association Journal que la mesura més provada per a prevenir el refredat comú és rentar-se les mans sovint.
L’alimentació també exerceix el seu paper a l’hora de mantenir “en forma” el sistema immunitari de l’ésser humà. No és clar que la vitamina C pugui curar o prevenir el refredat, al contrari del que pensen moltes persones. Tanmateix, el que sí que sabem és que una alimentació deficitària en aquesta vitamina ens fa més propensos a constipar-nos, ja que la vitamina C manté en bon estat el sistema immunitari. Per a cobrir les nostres recomanacions d’ingesta d’aquesta vitamina n’hi ha prou de consumir diàriament fruites i hortalisses (l’ideal és cinc racions entre els dos grups d’aliments). Quant a la resta de l’alimentació, millorar a llarg termini la nostra immunitat passa per consumir grans integrals en comptes de refinats, incrementar el consum de llegums i fruita seca, i recordar que com menys alcohol, millor.