Declaracions de salut, informen o confonen?
La Llei estableix que un aliment es pot publicitar com de “light” o “lleuger” si el fabricant n’ha reduït en un 30% l’aportació calòrica, sempre que s’indiqui quina és la característica que el converteix en light. Així i tot, que un aliment sigui light no significa que no tingui calories. Pot seguir aportant una quantitat d’energia notable, com és el cas de formatges, maioneses o margarines light.
Per la seva banda, quan s’indica que s’ha reduït el contingut en sucres o greixos d’un aliment, també se’n disminueix un 30% la quantitat de sucre o greix. No obstant això, un producte al qual s’ha reduït el contingut en greix pot haver sofert un increment en sucres, i a l’inrevés, per la qual cosa la seva aportació energètica no sempre serà menor.
En tots dos casos, poden tenir grans quantitats de sal. Es considera “molta sal” quan un aliment conté 1,25 grams de sal o més per cada 100 grams d’aliment; i “poca sal” quan aporta 0,25 grams o menys de sal per cada 100 grams d’aliment.
Les declaracions “baix contingut en sucres” o “sense sucres” no s’han de confondre amb la de “contingut reduït en sucres”. En les dues primeres, són productes amb quantitats baixes de sucres, mentre que la tercera significa que s’ha reduït la quantitat de sucre en un 30% (o més) en relació amb un producte similar. Per tant, si el producte similar tenia una gran quantitat de sucre (per exemple, una melmelada), és possible que les calories no hagin disminuït de forma considerable.
Sigui com sigui, no sempre que un aliment té pocs sucres aporta poques calories, ja que és possible que el seu contingut en greixos sigui important. És recomanable, per tant, revisar l’etiqueta del producte i comprovar-ne l’aportació calòrica. A partir de 225 quilocalories per 100 grams, la capacitat dels aliments processats de promoure l’obesitat és notòria, segons el Fons Mundial per a la Recerca del Càncer.
Una declaració de salut que també pot ser desconcertant, encara que compleixi la legislació vigent, és “sense sucres afegits”. En aquest cas, la confusió es pot produir per l’existència de productes en l’elaboració dels quals es generen sucres en grans quantitats, com és el cas d’alguns cereals per a nadons.
Els aliments desnatats o “sense greixos afegits” no sempre tenen poques calories, segons els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC). I és que alguns aliments als quals s’ha reduït el contingut en greixos és possible que encara tinguin molt de greix. Un exemple en són els formatges. Un formatge curat pot contenir fins a un 50% del seu pes en greix (per això la seva aportació calòrica és tan alta), per la qual cosa una reducció del seu contingut en greix no es traduirà en un aliment baix en calories.
Tampoc no és estrany trobar aliments baixos en greixos, però amb un extra de sucres afegits (per exemple, alguns iogurts gelats o determinades galetes). Per això, és important revisar el contingut calòric de l’aliment i comparar-ho amb la seva versió no baixa en greix. Permet comprovar que el fet que un aliment no tingui greixos no significa que no tingui calories, ni molt menys que aprimi. Tampoc que actuï com a “cremagreixos” o que permeti ser indulgent amb la resta d’aliments, qüestió que pensa part de la població quan adquireix productes que declaren tenir menys calories, greixos o sucres.
Sobre aquest tema, els doctors Brian Wansink i Pierre Chandon van concloure en una recerca publicada el 2006 en la revista Journal of Marketing Research que “les etiquetes amb el reclam ‘baix en greixos’ incrementen la ingesta d’aliments”. A més, asseguren que desinhibeix la culpa dels consumidors, que perden de forma inadvertida el seu autocontrol i els condueix -sobretot als que pateixen de sobrepès- a infraestimar el nombre de calories per ració i, per tant, a consumir una quantitat més gran d’energia.
Els aliments light tenen menys energia que la versió no light. No obstant això, també poden contenir bastants calories. Encara més, segons les doctores Stacey R. Finkelstein i Ayelet Fishbach, bona part dels consumidors d’aquests productes consideren que sacien menys i, per tant, o bé en prenen més quantitat, o bé els compensen amb una ingesta més alta d’altres aliments tant saludables com no saludables.
Això últim es coneix com a “halo de salut” o “halo saludable”; això és, pensar que ingerir aquests aliments protegeix de tal manera que no passarà res si més tard es consumeix una gran quantitat de calories (sense sentir culpa ni ser conscients que es pot guanyar pes).
Tot això podria explicar el fracàs de moltes persones quan intenten aprimar-se. Sense adonar-se’n, quan adquireixen productes light o baixos en greixos o sucres, és possible que sabotegin el camí cap a una alimentació saludable, consumint menys productes manufacturats i més quantitat d’aliments frescos, sobretot, fruites, hortalisses, fruites seques, llegums o grans integrals.
Els refrescos “sense sucre” detallen en la seva etiqueta que no tenen calories i és una declaració correcta. La beguda conté edulcorants amb un sabor dolç, però sense gairebé energia.
Així i tot, ajuden a controlar el pes corporal? Depèn. Si algú passa de prendre diàriament una gran quantitat de refrescos ensucrats a beure la mateixa quantitat d’aquests productes en la seva versió light, és molt possible que previngui l’increment de pes, perquè ha deixat d’ingerir diversos centenars de quilocalories al dia.
En canvi, això no s’aplica a qui no pren habitualment molts refrescos i passa a prendre’n les versions light. El gran sabor dolç d’aquestes begudes pot generar a llarg termini una alteració de la percepció del gust que generaria una preferència més alta cap a aliments més dolços, fet que desequilibraria l’alimentació. El líquid que ajuda millor a prevenir l’obesitat és, sens dubte, l’aigua.