Betaglucans: els seus beneficis en el pa
Els betaglucans (β-glucans) són un tipus de fibra dietètica present en els cereals sense refinar. Es troben en el segó de grans com l’ordi, la civada, el sègol o el blat.
Diversos investigadors s’han preguntat els últims anys si els múltiples beneficis associats al consum mantingut d’integrals, com ara un risc més baix de diabetis o de patologies cardiovasculars, tenen relació amb la presència de substàncies com els betaglucans en aquests cereals.
Fa 25 anys, investigadors de la Universitat de Siracusa (a Nova York) van constatar, en un estudi controlat, disminucions en les xifres del colesterol atribuïbles als betaglucans.
La seva recerca, duta a terme en 71 persones amb hipercolesterolèmia (xifres de colesterol sanguini per sobre de la normalitat), es va recollir en l’edició de febrer de 1990 de la revista Journal of the American Dietetic Association.
Des d’aquell any i fins avui, s’han publicat centenars d’estudis sobre els beneficis d’aquesta interessant substància en el colesterol i en les xifres de glucosa sanguínia, dos factors importants de risc de mortalitat.
El betaglucan és un dels pocs complements alimentaris que es pot acompanyar d’una declaració que suggereixi que la seva ingesta pot millorar la salut. Entre el 2008 i el 2011, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va considerar provat que el betaglucan no només pot contribuir al manteniment dels nivells normals de glucosa o de colesterol en sang, sinó que fins i tot pot disminuir-los.
Quins criteris segueix l’EFSA per a donar per vàlida una declaració de salut? Exigeix que hi hagi proves que mostrin que els possibles efectes beneficiosos siguin veraços. També comprova que no hi hagi indicis de danys associats al consum de les substàncies avaluades. Per fer-ho, recorre a estudis en humans ben dissenyats, com en els duts a terme per AbuMweis i col.laboradors (European Journal of Clinical Nutrition), Tiwari i Cummins (Nutrition) o Whitehead i col.laboradors (American Journal of Clinical Nutrition).
En tot cas, l’EFSA exigeix una sèrie de requisits als fabricants que emetin declaracions de salut relacionades amb els betaglucans:
- Si es declara que el producte (per exemple, el pa amb betaglucan) contribueix al manteniment o la disminució del colesterol, l’aliment contindrà un mínim d’1 gram de betaglucans. S’haurà d’informar que l’efecte s’aconsegueix si es consumeix cada dia un mínim de 3 grams de beta-glucans (repartits en diferents moments del dia).
- Si es declara que el producte (per exemple, el pa amb betaglucan) pot reduir les elevacions de la glucosa sanguínia, l’aliment ha de contenir un mínim de 4 grams de betaglucans de civada o d’ordi per cada 30 grams de carbohidrats.
Fa unes poques dècades, es considerava que la fibra dietètica no exercia cap funció en l’organisme. Més tard, fins i tot es va pensar que resultava perjudicial per entorpir l’absorció o l’aprofitament del calci o el ferro. Una qüestió descartada el 2002 per l’Institut de Medicina d’Estats Units (IOM, en les sigles en anglès).
Sí que és cert, però, que dificulta l’aprofitament de substàncies, com és el cas del colesterol o la glucosa. En els informes de l’EFSA en què s’autoritzen les declaracions de salut relacionades amb els betaglucans, s’indica que la viscositat que produeixen els betaglucans genera una disminució de la quantitat de glucosa o colesterol que absorbim dels aliments presents en l’intestí. És una qüestió rellevant per al control de la diabetis o per prevenir les malalties cardiovasculars.
El pa és un dels aliments més consumits a Espanya, així que té sentit enriquir-ho amb betaglucans, ateses les elevades xifres de persones amb hipercolesterolèmia o diabetis al nostre país.
L’EFSA permetrà acompanyar el pa amb betaglucans de declaracions de salut relacionades amb el colesterol o la glucosa sanguínia si es compleixen unes condicions concretes.
A més dels estudis revisats per l’EFSA, hi ha recerques centrades de forma exclusiva en el pa enriquit amb betaglucans. En trobem tres exemples en els estudis publicats el 2007 (revista American Journal of Therapeutics), 2009 (Diabetis and Metabolism) i 2014 (ARYA Atherosclerosis). Tots aquests han observat que el pa enriquit amb betaglucans (que és millor que sigui integral i baix en sal) pot disminuir el colesterol sanguini o controlar la glucosa sanguínia.
L’estudi ENRICA (Estudi de Nutrició i Risc Cardiovascular a Espanya) va revelar que gairebé la meitat de la població adulta a Espanya sofreix d’hipercolesterolèmia. Un fet preocupant perquè, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ni més ni menys que 2,6 milions de morts a l’any tenen relació amb aquest trastorn.
Això és així perquè el colesterol elevat incrementa de forma notable les possibilitats de patir una malaltia coronària, la més freqüent del cor. Si hi ha molt de colesterol a la sang, hi ha més risc que es formi la “placa d’ateroma”, una massa que pot obturar les artèries que subministren sang al múscul cardíac.
Quant a la glucosa elevada en sang, en els adults es pot traduir en una malaltia coneguda com diabetis de tipus 2, malaltia que va en augment i que ja afecta 53 milions d’europeus. La clara relació de la diabetis de tipus 2 amb el risc de patir un trastorn cardiovascular es tradueix que aquesta malaltia és, ara com ara, la quarta causa de mort als països desenvolupats.
Si bé és cert que el risc cardiovascular associat a la hipercolesterolèmia o a la diabetis depèn de diversos factors, com el tabaquisme o l’obesitat, el factor dietètic és, sens dubte, crucial.
Per aquest motiu té sentit preguntar-se si enriquir aliments (com el pa) amb betaglucans pot reduir el colesterol o controlar la glucèmia (nivells de glucosa en sang), sense generar efectes adversos. És el que ha avaluat l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.