Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Al·lèrgies des del bressol

Un de cada 10 menors en edat escolar presenta alguna reacció adversa als aliments. Molts d’aquests símptomes desapareixen amb l’edat, però alguns poden ser tan greus que és peremptori diagnosticar-les al més aviat possible i saber com hem d’actuar davant d’un xoc anafilàctic.

A la llet, a la fruita seca, a l’ou, al peix… Un de cada deu nens pateix al·lèrgies alimentàries als països desenvolupats, informa l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia (WAO), i el problema no para de créixer: segons aquest organisme, la prevalença ha anat augmentant les últimes dècades, i hi ha un increment en els ingressos hospitalaris per reaccions adverses agudes a algun aliment. Actuar correctament davant d’un episodi d’al·lèrgia alimentària és crucial, especialment en els casos més greus. Per això és tan important que els pares siguin capaços d’identificar una reacció al·lèrgica i sàpiguen què han de fer.

Els conceptes, clars

Abans de res, hem de saber de què parlem. Com assenyalen Ángela Claver i Celia Pinto, al·lergòlogues de la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP), “el terme al·lèrgia alimentària s’ha utilitzat de manera abusiva, i s’ha aplicat incorrectament per a referir-se a qualsevol tipus de reacció secundària a un aliment o a un additiu. Les definicions de reacció adversa, intolerància i reaccions al·lèrgiques a aliments s’han prestat a confusió fins fa uns anys, quan l’Acadèmia Europea d’Al·lergologia i Immunologia Clínica i la WAO van arribar al consens actual”. Així, doncs, quines idees ens han de quedar clares?

  • Hipersensibilitat a aliments. Qualsevol reacció adversa a aliments s’engloba dins d’aquest terme. Dins d’aquest grup tindríem les al·lèrgies i les intoleràncies.
  • Al·lèrgies. Si volem ser precisos, només podem parlar d’al·lèrgia alimentària quan s’ha produït una reacció de tipus immunitari. És a dir, quan el nostre sistema immunitari, per error, identifica un aliment com una amenaça i reacciona per fer-hi front. Dins d’aquest grup, les més habituals són les que creen uns anticossos anomenats IgE (immunoglobulina E), per exemple, l’al·lèrgia a l’ou. Hi ha altres al·lèrgies en què no intervenen aquests anticossos, com passa amb la celiaquia, que es considera una malaltia autoimmune: aquí és el mateix organisme el que danya les vellositats intestinals per defensar-se del gluten, que considera un enemic.
  • Intoleràncies. Si no hi intervé un mecanisme immunitari, parlem d’“hipersensibilitat no al·lèrgica a aliments”. Seria el cas, per exemple, de la intolerància a la lactosa. Majoritàriament són reaccions adverses causades per un dèficit enzimàtic, però també poden ser de causa farmacològica o química.

No es tracta d’una classificació fútil: les reaccions són diferents i també ho són la gravetat i les mesures que cal adoptar. “Una intolerància no és una al·lèrgia. En una al·lèrgia, la reacció sol ser ràpida: en qüestió de minuts, des que el nen es posa l’aliment a la boca, apareixen els símptomes. En canvi, en la intolerància les reaccions es mantenen latents durant més temps. Són més lentes i, generalment, menys greus. Podríem dir que, en una intolerància, una transgressió –és a dir, menjar una cosa indeguda– no compromet la vida (tret de casos excepcionals); en una al·lèrgia greu, sí que la pot posar en risc”, insisteix Luis Echeverría, coordinador del Grup d’Al·lèrgies Alimentàries de la SEICAP.

La “marxa atòpica”: de la dermatitis a l’asma

Potser has sentit dir que els infants amb celiaquia o altres al·lèrgies alimentàries tenen un risc més alt de patir asma, problemes dermatològics, rinitis… És veritat, i és un procés que es coneix com a marxa atòpica o progressió atòpica. Es tracta d’una seqüència d’esdeveniments que s’inicia amb la dermatitis atòpica en la pell de l’infant, sovint abans dels sis mesos. Més endavant poden aparèixer les al·lèrgies alimentàries (a l’ou i a la llet de vaca al voltant del primer any de vida, i al blat, la soia o els cacauets en nens una mica més grans). Després apareixerien al·lèrgies respiratòries, com l’asma i la rinitis al·lèrgica. És molt important fer-ne un diagnòstic precoç per dues raons: per a poder posar un tractament i per a intentar mesures preventives –com l’aplicació de cremes que evitin l’aparició d’èczemes– que redueixin la probabilitat que la marxa atòpica avanci.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pàg.. 1 de 4]
  • Ves a la pàgina següent Per què els nens? »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions