No només qüestió d'imatge, la salut també compta
Qüestions com decantar-se per un centre proper al nostre domicili o per un de pròxim al lloc de treball, la titulació dels professors i l’elecció de l’activitat que més s’adapti a les nostres necessitats o objectius (evitar l’estil de vida sedentari, desenvolupar musculatura, endurir el cos sotmès a una dieta d’aprimament…) s’han de considerar detingudament. I, per descomptat, la tarifa també influirà, ja que les diferències entre centres privats o públics són notables, i dins dels primers la variació en els preus és considerable.
- Aeróbic: Aeròbic: Combina moviments coreogràfics de baixa i alta intensitat al ritme de la música. Activitat idònia per millorar la coordinació i els reflexos.
- Gym-jazz, Funky, aerodance…Gym-jazz, funky, aerodance…: Moviments aeròbics seguint diversos ritmes musicals.
- Spinning: Adapta les tècniques de l’aeròbic i del ciclisme de carretera a la bicicleta estàtica. Exercici cardiovascular d’alta intensitat ideal per combatre la cel·lulitis i enfortir abdomen, glutis i cames.
- Body pump:Mètode integral i personalitzat d’entrenament que combina exercicis cardiovasculars i musculars. Tonifica i millora la forma en un temps rècord. Inclou elements de les sessions aeròbiques tradicionals combinats amb tot tipus de material esportiu: step, gomes, peses, cordes…
- Boxingaerobic: Combina moviments suaus de cames i braços de la boxa amb la tècnica tradicional de l’aeròbic. Desenvolupa la capacitat cardíaca i el to muscular. Ideal per millorar la coordinació i l’equilibri.
- Acuaeróbic o fitness acuático:Exercicis realitzats sota l’aigua en una piscina de molt poca profunditat. Estimulant i relaxant, és una font terapèutica i correctora de problemes corporals. Causa menys tensió en articulacions i músculs que altres exercicis i el risc de lesions disminueix ja que el cos pesa menys dins l’aigua.
- Musculación: El treball amb peses i aparells enforteix els diferents músculs, en marca les formes o n’augmenta el volum, segons l’objectiu que es persegueixi.
- Stretching o estiramiento: Indicat per estimular músculs, tendons i articulacions, serveix com a escalfament per a altres activitats i prevé lesions. Disminueix la tensió corporal i l’estrès mental. Permet de recuperar la postura correcta del cos.
- Yoga: Equilibra els quatre sistemes principals del cos: el nerviós, l’arterial, el limfàtic i l’energètic. És un bon complement esportiu ja que augmenta la força i la flexibilitat. Millora trastorns funcionals com la taquicàrdia, l’insomni o els símptomes de depressió.
- Alenteix els processos degeneratius de l’edat i la pèrdua de les funcions mentals.
- A partir dels 30 anys es pot augmentar fins al 25% de la capacitat del sistema cardiovascular, amb l’afegit que ajuda a controlar el pes i incrementa el consum d’oxigen dels músculs.
- Millora la circulació sanguínia i ajuda a prevenir trastorns coronaris, arterials i cardiovasculars.
- Redueix la hipertensió, l’osteoporosi, la diabetis i la síndrome de tensió premenstrual.
- Incrementa els nivells del colesterol bo (HDL) a la sang i contribueix a reduir els triglicèrids (greix).
- Enforteix el sistema immunològic i prevé l’aparició de diversos tipus de càncer, entre ells el de còlon.
- Augmenta el nivell de la serotonina (hormona) al cervell, cosa que propicia un estat d’ànim més positiu. Té efectes beneficiosos davant la depressió, l’ansietat, l’estrès i la neurosi. Les millores de l’aspecte físic repercuteixen positivament a nivell psicològic, ja que quan una persona va adquirint la imatge que li agrada, se sent més segura de si mateixa i oblida traumes i complexos.
- La sensació de joia i energia que proporciona la pràctica d’exercici en un entorn agradable resulta molt beneficiosa perquè actua com a antidepressiu natural. De fet, els psicòlegs defensen l’efecte terapèutic del treball físic en les persones que pateixen desequilibris i desordres mentals.
- Incrementa l’autoconfiança, l’autoconsciència i la claredat de pensament. I és bo fins i tot per millorar la memòria.
- Tot exercici físic regular augmenta l’eficàcia del son, si no es practica immediatament abans de l’hora d’anar a dormir.
- nar al gimnàs també millora les relacions amb els altres: les classes compartides ofereixen l’oportunitat perfecta de relació amb els altres i de conèixer persones d’interessos similars als nostres.
- Millora la capacitat de concentració. Un exemple clar el constitueixen les classes d’aeròbic: el nivell de coordinació que exigeixen les coreografies obliga als qui les practiquen a romandre en un estat de concentració elevat mentre les aprenen i executen.
Claves para obtener el máximo provecho
- Oblideu-vos dels gimnasos situats lluny de casa o de la feina, ja que és més probable que deixeu d’anar-hi. Visiteu les instal·lacions abans de decantar-vos per un centre o un altre.
- Considereu també l’amplitud d’horaris, la titulació i la qualificació dels monitors, la netedat i el manteniment del centre i, sens dubte, el preu.
- Trobeu estímuls per a la pràctica habitual. La regularitat és el secret de la forma física, però no sobrecarregueu el vostre organisme, ja que no sempre és millor.
- Assimileu la vostra pròpia capacitat i condició física per adequar-vos a l’activitat escollida i establir-ne la intensitat de la pràctica. – Deixeu-vos assessorar per especialistes, tant en l’aspecte esportiu com en el mèdic.
- El millor exercici és el que combina el treball cardiovascular o aeròbic amb una posada a punt muscular.
- Comenceu amb una activitat física moderada tres dies la setmana en dies alterns. La durada més recomanable, sobretot els primers dies, és d’entre 20-30 minuts d’exercici aeròbic.
- Inicieu sempre les sessions amb exercicis d’escalfament per entrar en calor i preparar el cos per a un esforç superior. Un escalfament òptim disminueix el risc de lesions.
- Comenceu els exercicis lentament i augmenteu la velocitat de manera gradual.
- Respireu de forma controlada. Aspireu quan us poseu en tensió i exhaleu quan us relaxeu. Intenteu no retenir l’aire als pulmons molt de temps.
- Beveu aigua abans, durant i després de l’exercici. Evitareu la deshidratació i les rampes musculars.
- Acabeu la sessió amb estiraments i relaxació. Els exercicis d’estirament estimulen la circulació perifèrica i ajuden a tornar els músculs al seu estat inicial.
La primera diferència en les tarifes ve determinada pel tipus de centre escollit. Així, els gimnasos privats resulten habitualment més cars que els poliesportius municipals. Aquesta diferència és perquè, almenys en teoria, els primers compten amb unes instal·lacions millors i un nombre d’usuaris inferior. Un preu més elevat, especialment de la matrícula, pot incloure serveis addicionals, com solàrium, sauna, jacuzzi, reconeixement mèdic, equipament necessari per practicar esport (samarreta, pantaló, mitjons, malles…) o la tovallola (rentada diàriament). Respecte als poliesportius, les tarifes aplicables variaran si l’usuari és abonat o no. A més, algunes instal·lacions esportives municipals preveuen descomptes per a estudiants, jubilats, menors d’edat, aturats i membres de famílies nombroses. Informeu-vos-en.
Gimnasos privats : – Matrícula: de 0 a 20.000 pessetes anuals.
– Mensualitat: de 3.500 a 12.000 pessetes. Aquesta quota pot incloure l’ús de totes les instal·lacions del gimnàs o tan sols dels aparells necessaris per practicar una activitat. Pregunteu-ho i compareu.
– Altres serveis: Solàrium: de 5.000 a 12.000 pessetes/10 sessions Massatge: de 2.500 a 3.000 pessetes/ 1/2 hora Lloguer taquilla: de 0 a 6.000 pessetes anuals
Poliesportius municipals: Existeixen diverses modalitats de pagament: anual, quadrimestral, trimestral i mensual, depenent de cada centre esportiu. Les tarifes de la majoria de les activitats són molt similars i ronden entre les 2.400 pessetes i les 4.200 pessetes mensuals per als socis, més la tarifa anual, que se situa entre 8.200 i 14.000 pessetes.
La quota mensual dels no-socis és més elevada i a vegades no se’ls permet de participar en totes les activitats o cursos. A més, en certs poliesportius no admeten socis no empadronats al municipi, i en altres els admeten però han d’abonar tarifes anuals superiors. Per tot això, convé informar-se i comparar cursos i preus. També les instal·lacions municipals ofereixen altres serveis, com sauna i banys turcs, massatges o medecina esportiva.
Es calcula que un terç de les persones que treballen en el sector de l’activitat física i l’esport en establiments esportius de diferent titularitat no té cap titulació. Segons José María Montesinos, president del Col·legi de Llicenciats en Educació Física de València, “existeixen diversos títols que permeten de treballar com a professor en gimnasos privats i poliesportius municipals: la llicenciatura en educació física, la diplomatura de magisteri en la seva especialitat esportiva, a més de titulacions esportives que reconeix el Ministeri d’Educació i Cultura que equivalen a tècnics superiors i capaciten per ensenyar especialitats com gimnàstica, handbol, animació esportiva, etc. Però com que no hi ha cap normativa que els obligui, sovint els gimnasos no compten amb cap llicenciat que garanteixi la pràctica correcta d’exercici. Això comporta riscos, perquè l’activitat física realitzada de manera inadequada pot provocar lesions. I el problema és que aquestes lesions no són sempre immediates”. “L’activitat física es tracta com un bé de consum i el consumidor ha d’exigir garanties i l’administració velar pel compliment de la llei”, opina José María Montesinos. Actualment es troba en vigor la Llei de l’esport, però no ha tingut el desenvolupament normatiu requerit, per la qual cosa en aquests moments qualsevol persona pot obrir un gimnàs i orientar i dirigir la pràctica dels usuaris que hi van.
“Quan sorgeixen problemes i el monitor no és col·legiat, el consumidor es troba desprotegit perquè no existeix cap responsabilitat professional. Això no obstant, si els monitors són llicenciats col·legiats sempre hi ha un col·legi que té una responsabilitat. Amb un col·legi professional, el consumidor i el professional compten amb més garanties”, apunta José María Montesinos.