Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Adopció internacional : L'opció més factible per adoptar un infant avui

El 1999 es van realitzar a Espanya un total de 2.912 adopcions, de les quals 2.006 van ser internacionals i 906 nacionals

Què són les entitats mediadores?

Són Entitats Col·laboradores d’Adopció Internacional (ECAI), sense ànim de lucre, autoritzades per les comunitats autònomes per canalitzar el procés d’adopció. Les seves funcions consisteixen a informar els interessats i a intervenir en la tramitació dels expedients davant les autoritats competents, tant del país d’origen com de l’estat de recepció. A més, reuneixen documentació i la tradueixen, assessoren i donen suport als sol·licitants d’adopció en les gestions que cal realitzar a Espanya i a l’estranger i, finalment, es posen en contacte amb entitats similars al país de recepció. Les ECAI no són gratuïtes. Les seves tarifes (des de gairebé un milió fins als dos milions de pessetes, segons el país del menor) estan a disposició del públic i s’han d’aprovar oficialment.

Quines són les normes aplicables a l’adopció internacional?

Depèn de si l’adopció es realitza en un país que sigui comunicat o no del Conveni de la Haia de 1993 sobre protecció de l’infant i cooperació en matèria d’adopció internacional. Aquest Conveni pretén evitar el tràfic d’infants i assegurar la idoneïtat dels pares i dels infants adoptius.

Quins països són membres del Conveni de la Haia?

Espanya, Mèxic, Romania, Sri Lanka, Xipre, Polònia, Equador, Perú, Costa Rica, Burkina Faso, Filipines, Canadà, Veneçuela, Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Noruega, Andorra, Holanda, França, Colòmbia, Austràlia, Moldàvia, Lituània, Paraguai i Nova Zelanda.

Si es pretén adoptar un infant d’aquests països, quins són els passos que cal seguir?

Els adoptants s’han d’adreçar a l’òrgan competent (d’assumptes socials o protecció del menor) de la comunitat autònoma de la seva residència, per recollir informació i presentar la sol·licitud d’adopció internacional. És convenient tenir les idees clares en relació amb el sexe, l’edat, la salut, el país d’origen de l’infant, si s’adoptaria o no diversos germans, etc. Una vegada presentada la sol·licitud, directament o a través d’una entitat mediadora, l’entitat pública ha d’emetre un certificat d’idoneïtat per ser adoptant.

Què és el certificat d’idoneïtat?

És un document que acredita la idoneïtat dels adoptants per exercir la pàtria potestat. Es valoren les motivacions per escollir un infant estranger, les opinions dels adoptants sobre la cultura del país d’origen, si s’accepten els riscs de problemes psíquics o físics dels infants interns en institucions, etc. Per obtenir-lo és necessari un informe d’un equip psicosocial. Depenent de la comunitat autònoma hi ha tres sistemes per obtenir-lo: a través d’un equip de funcionaris (lent, però gratuït), mitjançant una entitat privada acreditada (costa entre 120.000 i 200.000 pessetes) i recorrent al Col·legi Oficial de Psicòlegs i Treballadors Socials (també entre 120.000 i 200.000 pessetes).

I si s’opta per països no signants del Conveni de la Haia?

Segueix sent convenient que els interessats s’adrecin a Espanya a l’òrgan competent de la seva comunitat autònoma, ja que el certificat d’idoneïtat expedit per aquesta és imprescindible.

Si s’adopta a Senegal, Veneçuela, Xina, Estat mexicà d’Oaxaca, Estat mexicà de San Luis de Potosí, Nepal o Vietnam, l’adopció és equiparable a l’espanyola.

Com continua la tramitació una vegada declarat idoni l’adoptant?

En molts casos, és obligatori assistir a un curs de formació de pares adoptius. Paral·lelament, s’instrueix un expedient amb les dades dels sol·licitants i s’envia a l’autoritat de l’Estat d’origen del menor. Allà s’inicien diligències similars per a l’infant, en un document on consten les seves circumstàncies personals, familiars, l’estat de salut, l’educació, l’origen ètnic, religiós i cultural. D’acord amb tots dos expedients, l’autoritat del país del petit remet un informe complet sobre el menor a l’autoritat espanyola, acreditant que disposa dels consentiments requerits i sense revelar la identitat dels pares biològics. Seleccionats o preassignats així família i infant, l’adopció ja es pot constituir si els adoptants accepten el menor proposat, sempre que consti el consentiment dels pares del menor. En cas afirmatiu, el Conveni de la Haia exigeix que el desplaçament del menor es realitzi amb totes les garanties, millor ja en companyia dels pares adoptius.

Costos i terminis

A més de les tarifes de les ECAI, alguns països exigeixen el pagament d’extres. El Ministeri de Treball i Afers Socials espanyol disposa d’aquesta informació. Depenent del país del menor, el cost, sense incloure-hi desplaçaments i extres, pot estar al voltant del milió o els dos milions de pessetes. Quant als terminis del procés, una vegada acceptada l’assignació de l’infant, l’habitual és que al país del menor se celebri un judici o que recaigui una resolució administrativa concedint-la. Els adoptants hauran de viatjar allà abans del judici. L’estada es pot prolongar entre 15 i 90 dies, però aquests terminis cada vegada s’allarguen més per l’increment de sol·licituds i la proliferació d’ECAI. Un procés adoptiu normal es pot prolongar entre un any i un any i mig.

S’ha d’inscriure en el Registre Civil l’adopció, com si es tractés d’un naixement?

Sí. Mentre els pares i l’infant romanguin al país on es va constituir l’adopció, la inscripció es pot sol·licitar al Registre del Consolat espanyol. A la tornada a Espanya, es realitza la inscripció al Registre Central de Madrid (la petició es pot canalitzar mitjançant el Registre Civil local corresponent). S’ha de presentar el certificat de l’autoritat central del país de l’adoptat, que acreditarà el compliment de les regles del Conveni de l’Haia.

Però, si l’adopció internacional és simple, per haver estat realitzada en un país que no és membre del Conveni de la Haia, es pot inscriure al Registre Civil?

En aquest cas i després d’haver superat els tràmits d’adopció internacional, caldrà iniciar un procés judicial a Espanya perquè aquesta adopció sigui considerada plena per les nostres autoritats (en aquest procés s’aplicarà la legislació espanyola) i, posteriorment, es procedirà a la inscripció al Registre Civil.

El Registre Civil és públic, qualsevol pot saber que l’infant és adoptat?

No. A la inscripció del Registre Civil només constaran com a pares els adoptius, sense cap menció al caràcter d'”adoptius” i en plena igualtat amb els biològics. Aquesta dada només figurarà en una altra inscripció restringida del Registre.

Un cop s’ha constituït l’adopció, quins són els principals efectes?

  • Els infants adoptius tenen els mateixos drets que els de filiació per naturalesa.
  • L’adoptat per una sola persona tindrà els mateixos cognoms i en el mateix ordre que l’adoptant. S’exceptua el cas en què un dels membres de la parella adopti l’infant del seu cònjuge, encara que aquest hagi mort.
  • En l’ordre successori, l’infant adoptiu és hereu legítim dels pares adoptius.
  • S’extingeixen tots els vincles respecte a la família biològica.
  • Impediments matrimonials: no poden contreure matrimoni els parents en línia recta per consanguinitat o adopció (és a dir, línia ascendent i descendent).
  • L’adopció és irrevocable.

El menor estranger adquireix la nacionalitat espanyola?

Sí. Segons l’article 19 del Codi civil, l’estranger menor de 18 anys adoptat per un espanyol adquireix, des del moment de l’adopció, la nacionalitat espanyola d’origen.

Quina documentació cal preparar?

Depèn del país, però generalment serà la següent:

  • Fotocòpia compulsada davant de notari del DNI o passaport.
  • Documents acreditatius d’ingressos econòmics i de la propietat de l’habitatge.
  • Certificats mèdics.
  • Compromís personal de seguiment.
  • Permís del Ministeri de l’Interior.
  • Certificats d’antecedents penals.
  • En alguns països s’exigeix estar casat i diversos anys de matrimoni.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte