Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzem l'estructura de la despesa familiar en 17 comunitats autònomes : La despesa familiar s'esfondra un 20% en sis anys

Cada llar va desemborsar de mitjana, el 2012, més de 28.100 euros, i una tercera part la va destinar al manteniment i la conservació de l'habitatge

S'abaixa la despesa en roba

En sis anys (entre el 2006 i el 2012), la radiografia de la despesa familiar ha canviat molt. Les famílies no gasten tant en articles de vestir i calçat, ni tampoc en mobiliari i equipament de la llar: en els dos casos, la despesa ha descendit entorn del 30%. Així mateix, destaca la caiguda de la despesa mitjana en transport: un 26%. Per contra, les llars són incapaces de controlar l’augment de la despesa en habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles: en 6 anys, ha crescut un gens menyspreable 34%.

1 de cada 3 euros, per a mantenir la casa

A la guardiola familiar, de cada tres euros que en surten, un es destina al pagament de l’habitatge, l’aigua, l’electricitat, el gas i altres combustibles, així com al mobiliari, l’equipament de la llar i les despeses corrents de conservació de l’habitatge. En total, la factura mitjana ascendeix a 10.300 euros. Per descomptat, no totes les regions hi dediquen els mateixos diners. Les famílies madrilenyes i basques se’n gasten molt més (per sobre dels 11.500 euros) que les famílies extremenyes i canàries (entorn de 6.700 euros). En el transcurs d’aquests sis llargs anys, les famílies espanyoles han sofert un creixement de la despesa tot i la crisi. Dels dotze grups de despesa analitzats per l’INE, el corresponent al d’habitatge i la seva conservació és el que més ha augmentat. Ni més ni menys que un 34%.

/imgs/20140301/tema-portada-billete.jpg
Però mantenir i conservar un habitatge suposa efectuar desemborsaments importants: el pagament d’hipoteques o lloguers, els impostos lligats a l’habitatge (IBI, neteja, escombraries, clavegueram, etc.), les despeses corrents de llum, aigua i calefacció; les reparacions i un llarg etcètera.

La partida que ha crescut més ha estat la dels serveis de subministrament, com la distribució de l’aigua, el clavegueram, les despeses comunitàries i la recollida d’escombraries. Ha augmentat un 32% en 6 anys.

La despesa en electricitat també ha incrementat la seva participació en els pressupostos familiars des de 2006, especialment amb l’aparició de la crisi: el 2009, la despesa va créixer un 21%; el 2010, un 35%; i el 2011, un 45%.

Precisament l’electricitat, la font d’energia més utilitzada, és un dels maldecaps més importants per a les famílies. Encara que en època de dificultats econòmiques la seva demanda ha caigut, no ho ha fet el preu de la factura de la llum. En vuit anys, l’import de les factures s’ha disparat almenys un 70%. El 2001, per exemple, el consum es va reduir el 2%, però el cost domèstic del quilowatt sense impostos es va apujar prop del 13%.

El més bàsic: aliments, vestit i salut

Alimentar-se, vestir-se i tenir cura de la salut són necessitats bàsiques per a les quals cada llar destina una mitjana de 6.400 euros a l’any; és a dir, un de cada quatre euros que entren en la cartera de cada família.

Per comunitats autònomes, les llars gallegues són les que més gasten en alimentació (4.600 euros a l’any) i en salut (1.070 euros); i les madrilenyes, en articles de vestir i calçat (1.660 euros). En l’extrem oposat, els extremenys són els qui menys destinen a aliments i begudes no alcohòliques (3.500 euros) i a la salut (590 euros), i els canaris en articles de vestir i sabates (910 euros).

Els últims 6 anys, les tendències han variat. D’una banda, el desemborsament familiar en aliments i begudes no alcohòliques ha descendit tan sols un 4%. I és que la crisi ha provocat que els hàbits de consum dels espanyols canviïn i avui les famílies busquen comprar alimentació de millor preu i, la meitat, reconeix que prefereix comprar aliments més barats.

La caiguda que mostra el pendent més pronunciat la va sofrir la despesa en roba i calçat, gairebé el 32%. El 2006, es feia una despesa de més de 2.000 euros de mitjana i 6 anys després, aquesta xifra s’ha reduït a 1.400 euros.

Finalment, la despesa mitjana per llar en salut ha augmentat en sis anys només un 2%. Per tipus de llar i de comunitat autònoma, destaca que siguin les famílies formades per una parella sense fills les que més gasten en salut. La diferència de despesa en salut entre Extremadura (la que menys gasta) i Galícia (la que més) és del 81%.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions