Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Transport escolar: enquestades 92 empreses i comprovada l'edat de 424 autobusos a tot el país : El 7% dels busos supera els 16 anys, màxim que permetrà la nova normativa

Un millón de estudiantes menores de 14 años comienza en nuestro país su jornada académica montando en un autobús escolar

Una altra vegada amb l'edat dels busos

Com és sabut, moltes empreses esgoten amb el transport escolar les últimes possibilitats d’un autobús que ofereix escasses prestacions i cap rendibilitat en un altre tipus de desplaçament o de viatgers. Els responsables de les companyies asseguren que l’antiguitat dels vehicles està compensada per la impossibilitat d’assolir velocitats altes i per l’especial perícia del conductor, que coneix perfectament el seu autocar i adopta les precaucions necessàries. Segons la normativa, aquests vehicles han de tenir una antiguitat inferior als 10 anys, però (i aquesta és una excepció crucial) es poden utilitzar vehicles de fins a 18 anys si han estat dedicats a aquest transport en la mateixa empresa abans de complir els 10 anys i han passat, de forma satisfactòria, una inspecció extraordinària. El projecte del Govern central limita la utilització de vehicles per al transport escolar als que no tinguin més de 16 anys. Els autocars que portin funcionant entre 17 i 18 anys abans que entri en vigor la nova norma podran seguir a la carretera només fins que finalitzi el curs escolar en què compleixin 18 anys.

Un problema afegit al desgast dels anys en aquests vehicles és la falta de prestacions quant a seguretat interior, ja que les especificacions més importants sobre dispositius per a autobusos i autocars estan recollides al Reglament 36 de Ginebra, norma obligatòria a Espanya des de 1985 però que només afecta els vehicles que es van construir a partir de llavors. En aquesta norma s’expliquen tots els detalls que tenen a veure amb les sortides del bus i el seu emplaçament, les finestres d’emergència, les trapes d’evacuació i elements com la il·luminació interior del vehicle, fonamental en cas d’accident si el viatge o part d’aquest es realitza en hores de poca llum.

Però encara són molts els autobusos de transport escolar matriculats abans de 1985 (i, per tant, no tenen alguns d’aquests dispositius o no estan adaptats a aquesta normativa) que roden cada dia al nostre país.

Pagar més no sempre significa viatjar més segur

Dues províncies destaquen en aquest estudi: Barcelona i Màlaga. La ciutat comtal ofereix el transport escolar més car (12.685 pessetes de mitjana al mes per alumne), però utilitza una de les flotes més modernes i pot presumir de la gairebé absoluta implantació de la figura de l’acompanyant adult. A Màlaga, és també car (gairebé 10.200 pessetes al mes) però per les seves carreteres circulen els autocars més antics. A més, no s’inverteix gaire en la contractació d’acompanyants, ja que segons les mateixes empreses malaguenyes només el 28% dels busos escolars compta amb aquesta figura. Màlaga i Cantàbria (aquesta darrera amb busos barats, només 6.340 pessetes al mes) són, d’altra banda, els territoris on menys proliferen els autobusos escolars amb el sistema de seguretat d’arc antibolcada (poc més del 30% dels vehicles). Si es produeix la bolcada lateral del vehicle, amb l’arc antibolcada l’estructura de la carrosseria no es deforma i manté un espai de seguretat per als passatgers. Navarra i Guipúscoa (amb més del 70% dels seus autobusos amb arc antibolcada) són l’altra cara de la moneda. Una mica més de la meitat dels busos destinats al transport escolar a les 12 províncies compta amb aquest sistema de seguretat, que constitueix una innovació lligada directament a l’antiguitat del vehicle.

Màlaga és també la que ostenta la menor proporció de busos escolars dotats amb frens ABS (només el 45%). A l’altre costat de la balança se situen Alacant (91%), Múrcia (85%) i Guipúscoa (79%). El sistema de frenada ABS aconsegueix que les quatre rodes es paralitzin per igual, independentment que alguna topi amb una superfície lliscant. Aquesta és una innovació de la qual no gaudeixen els autocars antics. Els que compten amb fre elèctric i amb retarder s’han inclòs en el mateix percentatge, ja que tots dos sistemes compleixen la mateixa funció: complementar el fre normal perquè si aquest falla el vehicle es pugui detenir. Alacant i Màlaga figuren a la cua en busos amb aquest sistema de frenada, amb un 38% i un 51% dels vehicles, respectivament. Destaquen Múrcia i Àlaba, amb tots els autocars dotats de retarder o fre elèctric, segons dades proporcionades per les empreses.

Conductors experimentats

El xofer d’autobús escolar compta al nostre país amb una experiència mitjana de 15 anys portant nens i nenes al col·legi. És a Barcelona on més anys sumen els conductors al volant que realitzen aquest servei (19 anys), mentre que Biscaia té la mitjana més baixa, amb només 10 anys. En alguns casos i segons fonts sindicals la jornada habitual dels treballadors d’aquest sector no baixa de les 16 hores, amb la qual cosa el temps de descans entre un dia i un altre es redueix, amb prou feines, a 6 o 7 hores en total. Els conductors d’autocar tenen al seu favor el que indiquen les proves psicotècniques de la Direcció General de Trànsit, que demostren que la qualificació dels conductors d’autocar és superior a la mitjana, tant en perícia com en capacitat de reacció. Aquesta dada adquireix una rellevància especial si es considera que en un 90% d’accidents hi participa el factor humà. El 1994 en el 20% dels accidents de turismes hi participava la conducció desatenta, percentatge que era només de l’11% en els accidents d’autocar.

D’altra banda, tots els conductors d’autobús figuren inscrits en un registre especial de la DGT. No s’ha trobat cap empresa que no tingui una assegurança complementària que cobreixi sense limitacions econòmiques la responsabilitat civil per danys i perjudicis. La totalitat dels autobusos compten amb utorització municipal, autonòmica o municipal, llevat els d’una empresa de Biscaia que reconeix que disposa d’alguns vehicles sense aquest document. D’altra banda, a l’interior dels vehicles no falten els elements de seguretat més comuns. Tots els conductors estan proveïts de telèfons mòbils i alguns compten amb una emissora incorporada al vehicle i cada autocar disposa de martell trencavidres per utilitzar-lo en casos d’emergència. Això no obstant, és comuna la protesta dels conductors per la circumstància que gairebé tots acaben fora del seu lloc a conseqüència de les criaturades dels seus usuaris habituals.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions