5 dietes amb molts contres

5 dietes amb molts contres

“Operació biquini”, “digues adeu als quilos de més”… Les dietes “miracle” fa dècades que estan normalitzades en una societat on els productes hipercalòrics estan omnipresents i les formes de vida urbana conviuen amb el sedentarisme, desembocant en l’anomenada “epidèmia de l’obesitat”. Cada vegada hi ha més investigacions sobre l’impacte de l’obesitat en la salut, però la desinformació flueix en un seguit de règims, gurus i productes dietètics que adquireixen popularitat i es presenten com a revolucionaris. Des de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica expliquen que les persones cauen en aquesta mena de dietes per la frustració. A més a més, encara que siguin dietes de pocs mesos de durada, els riscos no són menors. Nombrosos estudis poblacionals mostren que, a llarg termini, aquestes dietes “miracle” generen un efecte acumulatiu negatiu per a la salut.

Addicció i efecte rebot

Els nutricionistes adverteixen que en aquesta mena de dietes es dona un fenomen d’addicció per la rapidesa que tenen en el curt termini per a perdre molts quilos. Un reclam molt més atraient que el de l’alimentació saludable, que parla d’una pèrdua gradual per a no posar en risc el sistema cardiovascular. “Perdre 20 quilos en dos mesos és possible, però a costa de sobrecarregar el sistema venós amb una gran quantitat de greix, i això, a persones que tenen un risc cardíac o trombòtic els pot suposar la mort”, adverteixen des de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica.

A més a més, les conseqüències d’aquestes pautes suposadament revolucionàries afecten també la salut mental, tal com apunta Alma Palau, presidenta del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes Nutricionistes. “En la pràctica clínica observem ansietat i fins i tot depressió en pacients que segueixen aquesta mena de dietes”, explica. A això cal sumar l’efecte rebot. Entre les persones que fan dieta, el 98% tendeix a guanyar més pes a l’any i mig d’iniciar el pla, perquè l’organisme tendeix a recuperar el pes perdut, segons indica un estudi del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (Ciberobn). Per això és important que, si guanyem pes, l’intentem perdre, ja que com més temps convisqui l’organisme amb aquesta situació metabòlica, més difícil serà recuperar la situació anterior.

Dieta Pritikin

Origen. Estats Units, 1971. L’enginyer Nathan Pritikin va patentar una dieta baixa en greix agafant conceptes de la investigació sobre les malalties coronàries.

Què planteja. Parteix de la premissa errònia que el greix no és saludable. El seu pla d’alimentació es basa en un consum d’entre el 75%-80% d’hidrats, un 10%-15% de proteïna i un 10% de greix. La dieta elimina greixos com l’oli d’oliva o la fruita seca.

El reclam. Promet perdre tres quilos de pes al mes amb una alimentació basada en el consum de verdura, fruita, llegums i cereals. A més, aquest pla d’alimentació limita el consum de determinats aliments, especialment la carn, els ous i els productes processats a base de farines refinades com la pasta o el pa, l’oli, la mantega i qualsevol lacti que contingui més d’un 1% de greix.

Valoració. Es tracta d’una dieta que no promou la varietat, sinó la repetició de menús, i es basa en llistes d’aliments prohibits, com l’oli d’oliva, la sal, la fruita seca o els grans refinats. Per a la presidenta del Consell de Dietistes Nutricionistes, Alma Palau, “aquesta dieta no es va formular per a perdre pes, sinó per a reduir –sense èxit– el risc cardiovascular. És deficient en proteïna, per tant es perd massa muscular i és excessiva en hidrats”. Inadequada per la manca de greix com l’oli d’oliva verge, que té uns beneficis per a la salut cardiovascular demostrats per la ciència. La demonització de la fruita seca és una altre error que crida l’atenció, ja que s’ha demostrat que contribueix a la sacietat i a afavorir el control del pes corporal.

Dieta Pegan

Origen. Creada el 2016 pel metge i estrella de la televisió estatunidenca Mark Hyman, que ha escrit diversos llibres sobre aquest règim. Diu que està basada en els principis de la “medicina funcional”, considerada una teoria pseudocientífica.

Què planteja. El nom de la dieta fa referència a la fusió de les dietes “paleo” i “vegana”. La primera es basa a consumir els aliments amb què els humans es podrien haver alimentat durant l’era paleolítica, com els vegetals, però elimina els cereals, com el blat, la civada i l’ordi. D’altra banda, la dieta vegana es fonamenta en la prohibició de qualsevol aliment d’origen animal, com carn, peix, lactis i altres productes animals com la mel i els ous.

El reclam. Promet perdre pes de manera saludable amb una dieta molt semblant a la mediterrània. La diferència és que aquest pla d’alimentació prohibeix el gluten i els lactis.

Valoració- Experts com Miguel Herrero, titular de l’Institut d’Investigació de Ciències de l’Alimentació del CSIC, rebutgen l’enfocament d’alimentar-se com ho feien els nostres avantpassats, perquè l’esperança de vida llavors era de 35 anys. A més, l’argument que el gluten és perjudicial és fals. En primer lloc, perquè els primers homínids que vivien a l’era paleolítica sí que en consumien i, en segon lloc, perquè els éssers humans, a diferència d’altres mamífers, tenim un intestí que possibilita fer digestions llargues. El gluten no és incompatible amb la dieta saludable, excepte casos concrets de diagnòstic de celiaquia. Sobre els lactis, un estudi del Ciberobn, liderat pel catedràtic Jordi Salas, assenyala que, en la justa mesura, els lactis tenen un efecte protector del càncer de còlon. Aquesta dieta també demonitza els additius, ja que prohibeix el consum de productes que en portin, malgrat que són segurs.

Dieta Golo

Origen. Dieta creada el 2009 als EUA per una empresa de suplements alimentaris anomenada Golo. Es publicita com un pla d’alimentació creat per un equip de metges i farmacèutics.

Què planteja. Els creadors d’aquesta dieta adverteixen que no s’ha de prolongar més de 90 dies. Es fan tres àpats al dia basats en verdura, fruita i proteïnes magres, i redueix al mínim (encara que no els elimina) els carbohidrats i els greixos. A més, la dieta estableix una limitació diària d’oli d’oliva verge extra de 15 ml. És un règim estricte, basat en el consum de suplements, en què s’insisteix a respectar les mides de les racions i s’insta els seguidors a evitar tiberis o esdeveniments gastronòmics diferents a les seves pautes.

El reclam. Promet perdre fins a 14 quilos en tres mesos. Els creadors consideren fonamental ingerir diversos comprimits diaris dels suplements de la marca Golo Release, basats en minerals com el magnesi, el crom i el zinc. Una xarxa de comercials envia els menús més o menys personalitzats en reunions presencials o per videoconferència pagant al mes.

Valoració. Des de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica confirmen que amb aquesta dieta es pot perdre pes ràpidament, però no pels suplements que publicita, sinó per la restricció calòrica més aviat cetogènica (per la mínima presència d’hidrats), i això implica efectes adversos. Encara que sigui una dieta de pocs mesos de durada, els riscos no són menors: si es fa, al cap d’uns anys poden aparèixer danys hepàtics, renals o hipotiroïdisme.

Dieta Perricone

Origen. El dermatòleg estatunidenc Nicholas Perricone va formular a principis dels 2000 una dieta que volia lluitar contra l’envelliment.

Què planteja. Una dieta amb presència nul·la d’ultraprocessats, sucres, gluten i lactis, per considerar-los inflamatoris. A més, promou el consum d’aliments amb alt contingut antioxidant, com el salmó salvatge o el meló Cantaloup, independentment de la temporada. També s’insisteix en la importància de beure almenys dos litres d’aigua al dia i considera inflamatoris la cafeïna, el gluten i els lactis, cosa que no està avalada per la ciència.

El reclam. La seva promesa se centra a retardar l’aspecte envellit de la pell, busca una renovació cel·lular i reduir la inflamació (per fer-ho s’ajuda d’aliments d’alt contingut antioxidant) en només 28 dies. A més del pla d’alimentació, aquesta dieta inclou una línia de productes cosmètics i de suplements nutricionals que es venen sota la marca Perricone.

Valoració.Els postulats de Perricone sobre ciència mèdica els ha qüestionat als EUA l’Associació de Medicina Basada en l’Evidència, i també el Consell Nacional contra els Fraus en Salut (NCAHF, per les sigles en anglès). És una dieta que es pot considerar inofensiva, però amb arguments erronis, com el tema de la renovació cel·lular. Una revisió sobre aquesta dieta elaborada pels doctors Harriet Hall i Stephen Barrett el 2004 incidia en l’absència de sustentació científica d’aquest pla d’alimentació, amb premisses errònies, com ara que el cafè engreixa. A més, és un pla d’alimentació amb molt poques calories, que no arriba a les 1.200 kcal, per aquesta raó correm el risc que l’organisme no funcioni correctament. La promesa de perdre vuit quilos de pes en 28 dies tampoc no és saludable.

Dieta Cronodieta

Origen. El nutricionista francès Alain Delabos va ser el primer que va parlar d’aquest tipus d’alimentació el 1986. És una adaptació del costum ancestral del dejuni que dona peu a diverses estratègies sobre l’impacte dels aliments en funció de les diferents hores del dia.

Què planteja. Proposa planificar la ingesta d’aliments en funció de l’hora del dia, respectant períodes de dejuni de 3-4 hores entre àpats durant el dia. A partir d’aquí es distribueixen els grups d’aliments, de manera que els greixos es prenen a l’esmorzar (mantegues i lactis) i els carbohidrats s’eliminen del sopar. Els altres àpats estan basats en verdura, fruita, llegums i proteïna animal.

El reclam. És una dieta basada en la cronobiologia, la ciència que tracta sobre els ritmes naturals del nostre organisme sobre la qual hi ha molta investigació en curs. No discrimina cap grup d’aliments, excepte els ultraprocessats i els sucres.

Valoració. Encara que hi ha estudis prometedors que indiquen que l’hora del dia, la llum solar i el patró de son poden tenir un impacte en la metabolització dels aliments, encara no n’hi ha evidències sòlides. Això vol dir que encara no es poden arribar a conclusions tan precises com que els lactis s’hagin de prendre al matí i no a la nit. Sí que té lògica deixar els carbohidrats per a horaris de màxima activitat i substituir-los als sopars per fruita seca o llegums. Però, per a persones que treballin en horaris nocturns, per exemple, aquestes recomanacions no servirien.