Guia per a viatjar amb nens
S’acosta l’estiu i, amb aquest, les vacances més esperades de l’any. Temps per al descans. Temps per a la desconnexió. I també temps per a viatjar i conèixer nous pobles, ciutats i països, tant si es fa en solitari com en parella, amb amics o en família. Sí, en família. Perquè viatjar amb fills canvia inevitablement la forma de planificar i viure els viatges, però no el gaudi que se sent quan es fan. “Viatjar amb nens ho canvia tot, però sens dubte és millor que fer-ho sense ells. Canvia el ritme, és cert, però aporta moltes coses, per exemple veure el món a través dels seus ulls, aprendre junts… És una experiència en família que uneix molt”, afirma la periodista Johanna Saldón, autora del blog Mamas viajeras, referència ineludible en els viatges en família.
Viatjar amb menors requereix un canvi de mentalitat: es perd tranquil·litat i llibertat, alhora que es guanyen preocupacions i càrregues mentals. Ara cal saber bregar amb les necessitats d’altres persones que encara no estan preparades per a gestionar les emocions i moltes vegades esclaten si tenen gana, si tenen son, si s’avorreixen… Malgrat això, viatjar en família és una escola de vida per a la canalla, una font d’aprenentatges sobre història, geografia i cultura que no trobaran en cap llibre de text. “Viatjant s’aprèn i, el més important, s’obre la ment. Descobrir que hi ha altres cultures, altres sabors, altres races, altres creences i costums. Tot això és molt important en un món global com l’actual”, sosté Nani Arenas, consultora turística experta en viatges en família.
- A més d’obrir la ment, viatjar comporta altres beneficis que solen passar més desapercebuts, però que són aprenentatges per a la canalla.
- Aprenen a adaptar-se a situacions incòmodes.
- Els ajuda a tenir paciència i a no frustrar-se quan les coses no surten com s’esperen, ja que en els viatges hi ha mil imprevistos i situacions inesperades.
- Comprenen la importància dels idiomes. Prenen consciència de la seva situació de privilegi respecte d’altres persones del món i aprenen a valorar el que tenen.
- Desenvolupen qualitats com la sociabilitat, la creativitat o la curiositat.
Font: Marta Ortega, autora del llibre Viajar en familia y no morir en el intento.
Primer pas: triar la destinació
Després de conèixer tots els beneficis que té viatjar en família és fàcil que més d’una mare i més d’un pare hagin sentit la necessitat de buscar immediatament una destinació per a viatjar amb els fills aquest estiu. Abans de fer-ho, però, és important saber que la destinació i la planificació del viatge depèn molt de l’edat de la canalla i, sobretot, del seu grau de maduresa. I també d’altres factors, com el pressupost que tinguem, el temps de què disposem i els interessos dels menors.
“No és el mateix viatjar amb un nadó que amb nens de vuit anys o més. L’edat influeix en l’elecció de la destinació, tant pel que fa a la comoditat com a la forma com poden gaudir ells”, expliquen des de l’ONG Educo. Una opinió que comparteixen les expertes consultades.
“Amb canalla petita jo buscaria destinacions més enfocades a la naturalesa, perquè puguin córrer i jugar molt. Llocs amb climes temperats, com ara Astúries, Euskadi, Cantàbria o Portugal. I a l’estiu, amb platja. Amb nens una mica més grans crec que cal buscar destinacions més exigents, un xoc cultural que els obligui a obrir la ment, a conèixer altres formes de vida”, recomana Johanna Saldón. A aquest consell, s’uneix el de triar països amb un bon sistema sanitari (i amb una bona situació sanitària en general). “La canalla es pot posar malalta durant el viatge i ens hem d’assegurar que podrem tenir accés a una atenció sanitària adequada”, afegeixen des d’Educo. També s’aconsella fugir dels llocs amb pluges torrencials o calor extrema. El fred té més bona solució, però en tot cas cal tenir en compte el clima del lloc de destinació, perquè condiciona molt qualsevol viatge, però especialment si és amb nens.
Segon pas: la planificació
Triada la destinació, arriba el moment d’organitzar el viatge. La planificació, coincideixen les expertes, sempre és important, però, quan aquest viatge és amb nens, és primordial. “Crec que és fonamental tenir un planning marcat per a improvisar com menys millor, perquè aquesta situació amb canalla genera molt d’estrès. Però també cal ser flexibles. La flexibilitat és la regla bàsica de l’èxit d’un viatge. Si a la destinació veiem que el que teníem pensat no funciona, hem d’estar disposats a canviar la ruta o el que calgui. La felicitat familiar està per sobre de veure més i més coses”, apunta Saldón.
A aquesta flexibilitat, Nani Arenas afegeix la importància de barrejar plans que siguin més d’interès dels adults amb d’altres que sabem que encantaran als nens, com ara parcs, visites a museus infantils… A l’hora de planificar la ruta, també s’aconsella evitar els viatges molt llargs. Es recomana traçar recorreguts, en general, de no més de dues hores en cotxe al dia perquè es facin suportables per a tothom.
Finalment, un altre aspecte essencial és l’elecció de l’allotjament. Una tasca no sempre fàcil. “El problema és que no hi ha moltes destinacions adaptades a aquest segment. Per exemple, a Espanya hi ha pocs hotels amb habitacions familiars i en molts casos et veus obligat a agafar dues habitacions, cosa que suposa un desemborsament més gran”, lamenta la consultora turística. Partint d’aquesta base, els apartaments turístics es presenten com una alternativa ideal per a les famílies, ja que, a més que solen ser més econòmics i més amplis, permeten l’opció de preparar dinars i sopars a casa i estalviar-se un altre bon pessic de diners.
Tercer pas: la motivació
“La motivació és una gran eina en els viatges amb canalla i a mi em funciona molt bé”, afirma Johanna Saldón, que explica que abans d’anar a qualsevol destinació explica als fills els llocs més atractius que visitaran, veuen vídeos a YouTube i en llegeixen històries. “Així ells arriben a la destinació amb la il·lusió al màxim”, apunta.
Un cop al lloc és fonamental buscar amb clau cada dia un pla que agradi especialment als nens i nenes. “Són petites recompenses de felicitat que els facin estar contents en els plans que potser no els agraden tant. Per exemple, si al matí hi ha una ruta per a veure monuments a la ciutat, a la tarda busca un museu per a nens, un recorregut amb vaixell pels canals o un passeig amb bici per una zona bonica”, recomana Saldón.
Precisament per fomentar la motivació dels seus fills amb els viatges, Julia Iriarte, psicòloga i autora del blog Bebé a Mordor, va començar a desenvolupar fa uns anys una manera de ludificar l’experiència. Ho va fer amb el passaport lúdic, un quadern d’activitats per a viatges que funciona com “una eina motivacional basada en una ludificació analògica on l’aprenentatge de diferents coneixements del viatge (ciutats, personatges històrics, monuments, fauna o gastronomia) s’incorporen amb elements lúdics: narrativa, col·lecció d’adhesius, endevinalles, pujades de nivells, passatemps…”.
Julia Explica que ja fa sis anys que crea passaports lúdics per als viatges i que els seus fills els esperen cada any amb més ganes. “El dia a dia en països llunyans com Malàisia, Cambodja o el Japó ho viuen amb gran interès, perquè saben que el repte està a aprendre més sobre la destinació. Gràcies al passaport lúdic es fixen més en l’entorn, es fan més preguntes sobre els personatges de qui senten parlar i experimenten cada hora com un joc”, conclou.
Atenció al viatger del Ministeri de Sanitat.
La Societat Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) recull una sèrie de consells per als viatges en família fora de la Unió Europea.
- Vacunes. Depenent del lloc de destinació, potser ens hem de vacunar de determinades malalties infeccioses que poden ser endèmiques del país o la regió on anem. A la pàgina web del Ministeri de Sanitat podem trobar informació sobre la situació sanitària de tots els països del món, les vacunes recomanades i els centres de vacunació internacional on ens podem posar aquestes vacunes, i sol·licitar una consulta prèvia al nostre viatge per a informar-nos de tot allò relatiu a qüestions sanitàries.
- Assegurança de viatge. Adults i infants han de viatjar amb una assegurança mèdica que inclogui evacuació en cas que sigui necessària.
- Precaucions amb aigua i aliments. És recomanable beure aigua embotellada i evitar consumir aliments crus i el menjar dels venedors de carrer.
- Protecció contra mosquits, polls, paparres i puces. En països on hi ha una presència alta d’aquests insectes, és recomanable anar amb la major part del cos coberta, si pot ser amb colors clars i aplicar repel·lent contra insectes unes quantes vegades al dia, també a la roba.
- Mal d’altura. Els nens són més susceptibles a patir-lo. Si anem a un país que es troba molt per sobre del nivell del mar, hem de saber reconèixer-ne els símptomes (malestar general, nàusees, mal de cap, fatiga i pèrdua de gana). Si es presenta algun símptoma, es recomana descendir.
- Contacte amb animals. Sempre que puguem, hem d’evitar el contacte amb animals salvatges en llibertat. És important ensenyar als nens que, si els mossega un animal, ho han de dir a un adult.