Menys sal sempre és més salut

Sal i sodi són el mateix. Fals

La sal o clorur de sodi està composta per un 40% de sodi i un 60% de clor. El sodi, d’altra banda, és un mineral que forma part de la sal. Per calcular la sal d’un aliment s’ha de multiplicar la quantitat de sodi per 2,5. Per exemple, si l’etiqueta d’un producte indica que conté 0,19 g de sodi per 100 g, vol dir que té 0,475 g/100 g de sal.

És essencial per al cos. Veritat

El sodi de la sal és imprescindible per a l’organisme: intervé en els processos de transmissió nerviosa i regula els líquids del cos. Però per complir aquestes necessitats fisiològiques només hem d’ingerir al dia entre 0,6 g i 1,2 g de sal. Segons l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), els espanyols consumim de mitjana 9,8 g de sal al dia, gairebé el doble de la que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que suggereix un màxim de 5 g de sal (una culleradeta de cafè) diària. Per als menors de set anys, aquesta quantitat es redueix a 3 g, i entre els 7 i 10 anys, a 4 g.

Només la gent gran ha d’anar amb compte amb la sal. Fals

El consum de sal no afecta totes les persones igual, ja que dependrà dels hàbits de vida i, sobretot, de les malalties que tinguin. Però, en general, si es consumeix a l’excés pot causar problemes en l’organisme, independentment de l’edat. Encara que no hi ha un consens científic que associï un augment del consum de sal amb un increment dels problemes cardiovasculars en la mitjana de població sana, sí que hi ha evidència que un consum excessiu afecta negativament la pressió arterial (hipertensió) de les persones en risc, ja que augmenten les possibilitats de patir malalties cardiovasculars (infarts cerebrals i cardíacs).

La sal de taula no és el problema. Veritat

La sal que afegim per cuinar i condimentar els plats només suposa el 20% del nostre consum diari de sal. El 80% restant prové dels aliments. Alguns en tenen en la composició de manera natural, com els aliments frescos, amb una baixa quantitat de sodi, que aporten entre un 8% i un 10% del consum total de sal. La resta es deu a la sal afegida en els aliments processats (plats preparats, snacks, formatges, cereals…), que representa un 70%-72% del consum de sal en la dieta.

Els aliments dolços no tenen sal. Fals

El fet que un aliment no tingui un gust salat no vol dir que no porti sal. Els refrescos, la melmelada, la pinya amb suc, els sucs envasats, el iogurt, la nata muntada i líquida, algunes postres làcties –com l’arròs amb llet, la mousse de formatge o la crema catalana–, els cereals de l’esmorzar i molts altres aliments de sabor dolç, a més de sucre, també poden contenir sodi en la composició.

Els productes “light” poden portar més sal. Veritat

Molts aliments baixos en calories poden contenir més sal que les versions convencionals, ja que la indústria alimentària se serveix d’aquest compost per compensar la pèrdua de sabor i de textura que comporta la reducció de greix en un producte. La sal realça el sabor natural dels aliments, però també s’hi afegeix com a conservant i actua com a aglutinant d’altres ingredients.

A l’excés, incrementa el risc d’osteoporosi. Veritat

Segons l’OMS, cada vegada hi ha evidències més sòlides que vinculen una ingesta alta de sodi amb un risc més alt de patir osteoporosi. El consum excessiu de sal fa que eliminem més calci per l’orina, per tant n’arribarà menys al nostre organisme per a mantenir les cèl·lules òssies en condicions òptimes. El calci és molt important perquè els ossos estiguin forts i una dieta amb massa sal en edats en què hi ha més risc de patir osteoporosi –per exemple, en les dones postmenopàusiques– pot causar una pèrdua de densitat òssia que acabi degenerant en osteoporosi. A més, alguns estudis científics amb animals fets per la Societat Espanyola de Reumatologia també han vinculat l’abús de la sal amb el desenvolupament de l’artritis reumatoide.

Abusar de la sal altera el gust. Veritat

La percepció que es té del consum de sal està distorsionada. Els consumidors no són conscients del nivell excessiu de sodi que hi ha a la seva dieta, subestimen la quantitat que en porten els aliments en la composició i la que afegeixen al menjar ja cuit. Això és perquè la percepció i l’aprenentatge del sabor salat es va formant amb el temps en funció de la intensitat, la naturalesa, la concentració de la sal i els hàbits. Encara que aquesta percepció es pot modificar. Si reduïm el consum de sal, les papil·les gustatives es van habituant a menjar cada vegada aliments menys salats i fins i tot comencen a apreciar sabors que abans quedaven encoberts amb l’excés de sal.