L'atac estival dels insectes
Xinxes, borinots, mosquits, vespes, aranyes, puces, erugues i altres insectes proliferen durant l’època estival en el nostre entorn natural. No són els companys més desitjats de l’estiu perquè les seves picades són una autentica molèstia, pel dolor o la picor irresistible que provoquen. Fins i tot pot convertir-se en un problema seriós per a algunes persones, com ocorre als al.lèrgics al verí de vespes i abelles.
Per a prevenir-ne i minimitzar-ne els efectes, és important conèixer les picades que ocasionen els diferents artròpodes terrestres que ens envolten. En el document dels protocols diagnosticoterapèutics d’Urgències Pediàtriques de la Societat Espanyola d’Urgències Pediàtriques (SEUP) i de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), es recullen quins són els símptomes més comuns de les picades o mossegades que produeixen els artròpodes terrestres més habituals del nostre medi natural, com ara insectes, aràcnids o miriàpodes.
- Mosquits. Solen provocar favasses o pàpules (taca elevada sobre la pell) amb enrogiment i inflor que pot durar des d’hores fins a dies i la seva característica principal és que produeixen una picor extrema.
- Vespes i abelles (himenòpters). També produeixen favasses amb enrogiment, inflamació i picor, però són més doloroses que les picades de mosquit. En algunes persones, la inflamació augmenta a poc a poc durant les hores següents. Davant d’una picada d’abella cal anar amb cura a l’hora de retirar l’agulló, ja que en el seu extrem hi ha el sac amb el verí, que cal evitar que es trenqui. La vespa no deixa l’agulló clavat.
- Xinxes. Practiquen diverses picades en ziga-zaga i les seves lesions van des de pàpules de color vermellós fins a una urticària intensa.
- Puces. També piquen moltes vegades, en fila o en grup, i les lesions són en forma de faves amb una picor que sorgeix de manera immediata.
- Paparra. Dins dels aràcnids més comuns es troba aquest insecte, que sol quedar-se clavat a la pell i que es caracteritza per inflar-se progressivament a mesura que xucla la sang del seu hoste. Altres vegades, el primer senyal de la picada és l’aparició d’una crosta negra en la pell (úlcera necròtica), ja que la pàpula pot passar desapercebuda i no provocar cap molèstia.
- Aranyes. Produeixen una taca vermella amb dos petits punts centrals i, de vegades, amb vesícules plenes de líquid serós a l’ interior. La lesió resultant pot tenir una cicatrització lenta. Tot i que la composició del seu verí varia segons l’espècie, a Espanya són poc perilloses.
- Centpeus, escolopendra i milpeus (miriàpodes). Les seves mossegades són doloroses, amb dues puncions sanguinolentes -produïdes per les potents mandíbules- que provoquen inflor local i un dolor molt intens, tant que de vegades requereix de tractament amb analgèsics i infiltració amb anestèsic local, a més d’antihistamínics i corticoides.
Hi ha unes mesures senzilles per a prevenir les picades d’insectes:
- Protegir-se amb repel.lents i vestir amb roba que cobreixi els braços i les cames (samarretes de màniga llarga, pantalons llargs i mitjons) i que sigui de color clar. Convé aplicar-se el producte sobre la pell -mitja hora després de la crema de protecció solar- i també sobre la roba.
- Evitar caminar descalç pel camp o l’herba acabada de tallar.
- Evitar zones amb aigua estancada, sobretot al capvespre, inclosos testos, abeuradors d’animals o qualsevol recipient on l’aigua es pugui haver quedat estancada durant més de tres dies.
- Actuar amb precaució prop de nius o ruscos d’insectes, sense fer moviments bruscos.
- Evitar l’ús de perfums.
- Utilitzar repel.lents elèctrics i mosquiteres en finestres o per a dormir.
- Si es menja a l’aire lliure, anar amb cura amb els menjars i les begudes dolces, i també amb la presència de papereres o col.lectors d’escombraries.
En la majoria dels casos, les mossegades i les picades dels insectes no tenen importància i es poden tractar fàcilment a casa:
- En cas d’una picada d’abella, cal retirar l’agulló amb unes pinces.
- Rentar la zona amb aigua i sabó i desinfectar amb un agent que no acoloreixi per a poder valorar bé la zona.
- A fi de disminuir les molèsties, és útil aplicar-hi fred local, mitjançant una compresa freda o una mica de gel embolicat en una tovallola, mai directament sobre la pell, ja que es podria provocar una cremada.
- Els productes amb solució de calamina o amoníac, de venda lliure en farmàcies, ajuden a alleujar les molèsties, encara que no s’han d’aplicar en mucoses.
- Davant d’una reacció intensa, els medicaments antihistamínics o cremes amb corticoesteroides ajuden a calmar la picor i la inflamació. A l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària recorden que no s’han d’administrar antihistamínics en crema, ja que poden produir erupcions cutànies amb la llum solar.
- La gratada facilita l’alliberament de més histamina, i si és intensa, hi ha perill de provocar-se una ferida i que s’infecti amb els microorganismes que es localitzen en la capa més superficial de la pell, en els fol.licles pilosos i en les glàndules sebàcies.
Si l’afectat sofreix reaccions generalitzades en la pell o la inflor no cedeix, cal acudir amb urgència a un centre hospitalari. I si al cap d’uns dies la picada no presenta una millora, fa mal o augmenta de mida, el millor és acudir al professional sanitari de referència.