Espais de la Xarxa Natura 2000 per a visitar
Espanya és el país amb més superfície de la Xarxa Natura 2000, la xarxa ecològica europea d’àrees de conservació de la biodiversitat. En concret, són més de 2.000 espais que ocupen el 30% de tot el territori nacional. Olimpia García i Nicolás López, tècnics de Comunicació i de Conservació d’Espècies Amenaçades de SEO i BirdLife, respectivament, seleccionen algunes d’aquestes zones naturals:
- L’espai natural de Doñana (Huelva, Sevilla i Cadis) acull en la seva gran extensió de maresmes nombroses espècies aquàtiques.
- El parc natural de la serra d’Andújar (Jaén) alberga un gran nombre d’espècies emblemàtiques amenaçades, com el linx ibèric.
- El parc natural de la serra d’Hornachuelos (Còrdova) té una de les zones de bosc mediterrani i de ribera més ben conservades de Sierra Morena.
- El parc natural del cap de Gata-Níjar (Almeria) combina paisatges d’origen volcànic amb penya-segats i una fauna i flora endèmica d’un valor ecològic enorme, com la posidònia oceànica.
- A més del Pirineu Aragonés, els Monegres, entre Saragossa i Osca, són un ecosistema únic a Europa més propi d’estepes orientals.
- El parc nacional de Los Picos de Europa, que s’estén per aquesta comunitat i també per Cantàbria i Lleó, té accidents geogràfics de gran interès.
- El parc natural de Las Fuentes del Narcea, Degaña i Ibias compta amb una de les rouredes més extenses d’Europa, així com espècies com l’ós cantàbric o el gall salvatge.
- El canal de Menorca, un espai marí situat entre Mallorca i Menorca, atresora una gran riquesa d’espècies marines, com també talussos, dunes i praderies submarines.
- L’espai marí de La Gomera-Teno és molt important per a aus marines com la baldriga petita, la baldriga cendrosa o el petrell de Bulwer.
- Los Montes i el cim de Tenerife destaquen al parc nacional del Teide, el més visitat d’Espanya.
- El parc natural de Las Marismas de Santoña, Victoria i Joyel figura com la zona humida principal de la cornisa cantàbrica, amb més de 100 espècies d’aus aquàtiques.
- Las Tablas de Daimiel (Ciudad Real) són un aiguamoll pràcticament únic a Europa, denominat taules fluvials, amb una gran varietat de flora i fauna.
- El parc natural de l’Alto Tajo (Guadalajara i Conca) constitueix un ampli sistema de gorges naturals amb boscos extensos que l’envolten.
- La serra de Gredos (Àvila) ofereix uns paisatges de muntanya espectaculars i és un paradís per a la flora.
- El parc natural d’Arribes del Duero (Salamanca i Zamora) es caracteritza per la seva forma orogràfica peculiar, que dóna nom a la zona.
- El parc natural de Las Batuecas-Sierra de Francia (Salamanca) conserva espècies de fauna i flora de gran valor, com la cigonya negra.
- El parc natural del Delta de l’Ebre (Tarragona) és una de les zones humides més importants de l’Europa occidental.
- La regió de l’Alt Empordà té tres espais naturals de gran interès (els aiguamolls de l’Empordà, el cap de Creus i la serra de l’Albera).
- El parc natural de la Garrotxa (Girona) és el millor exemple de paisatge volcànic de la península ibèrica i un dels més importants d’Europa.
- El parc regional de la Cuenca Alta del Manzanares constitueix l’espai natural protegit de més superfície d’aquesta comunitat i un dels que tenen un valor ecològic i paisatgístic més gran.
- La mola de Cortes i el Caroig és un lloc d’importància comunitària (LIC), amb una rica col.lecció d’espècies vegetals.
- El parc natural de la serra d’Espadà ofereix una vegetació peculiar de boscos mixts de sureres i de pi roig.
- El parc nacional de Monfragüe (Càceres) conserva boscos i matolls mediterranis, deveses i penyals, a més d’aus com l’àguila imperial o el voltor negre.
- La serra de Gata, els cims de la qual marquen el límit entre Càceres, Salamanca i Portugal, compta amb diversos espais de gran riquesa natural amb aus com el voltor negre.
- La serra de San Pedro (Càceres) és una zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i una zona d’especial conservació (ZEC) on coexisteixen boscos, deveses i matolls.
- Les illes Cíes formen un arxipèlag a la boca de la ria del mateix nom, a les Rias Baixas gallegues (Pontevedra).
- L’espai marí de la Costa da Morte i el Banco de Galicia cobreixen una àmplia àrea de l’Atlàntic declarada ZEPA.
- La serra de Toloño destaca pel seu relleu escarpat i les extenses fagedes.
- Les penyes d’Iregua, Leza i Jubera tenen un conjunt de congosts rocallosos i boscos d’alzina, roure petit i roure reboll.
- El parc natural de la Sierra de Cebollera és un enclavament geològic privilegiat amb extensos boscos naturals.
- Les valls submarines de l’Escarpe de Mazarrón amaguen una paret submarina imponent i una gran riquesa de flora i fauna marina.
- El Monte El Valle i les serres d’Altaona i Escalona és una ZEPA amb espècies com el mussol real o l’àguila cuabarrada.
- Envoltat de vegetació i muntanya de gran bellesa, Zilbeti se situa a la vall que formen l’Adi, Tiratun, Arzabal i Lizartxipi.
- Belate, a la vall d’Ultzama, ofereix una gran varietat de senderes i espais verds amb fagedes immenses.
- El parc natural Urbasa-Andia compta amb una gran diversitat vegetal i zones de fajos i pastures de muntanya.
- Gorbea (Biscaia i Àlaba) és el parc natural més gran d’aquesta comunitat i es caracteritza pel seu entorn rocallós.
- El parc natural d’Urkiola, també entre Biscaia i Àlaba, té diverses rutes de senderisme i una gran riquesa etnogràfica, natural i paisatgística.
- La ria de Mundaka, a la reserva de la biosfera d’Urdaibai, és entre les zones humides més importants d’Europa.